Bassa xifra en 600 milions el cost de la renda garantida
La consellera no es compromet públicament a generalitzar l'ajut al conjunt de la ciutadania amb un sou per sota de 664 euros
Tot i no haver superat l'escull, les dues parts elogien l'acord
La generalització de la renda garantida de ciutadania (RGC) a totes les persones amb un contracte a temps parcial que cobrin menys de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), fixat en 664 euros i pendent d'actualització, és un dels punts que figuren en l'acord signat ahir entre el govern i els promotors de la ILP. Havia estat l'últim escull de les negociacions i finalment va ser recollit en el text com a plantejament filosòfic però sense concreció ni data. Ahir totes dues parts van valorar molt positivament un acord que ha de fer possible que el Parlament tramiti la llei abans de l'estiu per poder començar a aplicar-la al mes de setembre, però la satisfacció compartida no va quedar reflectida en els discursos. Mentre que el portaveu dels promotors de la ILP, Diosdado Toledano, assegurava que la llei “no és per als més febles, sinó que ens empara a tots”, la consellera de Treball, Dolors Bassa, no només va evitar verbalitzar públicament el compromís de la generalització sinó que va deixar ben clar que per accedir al dret “no s'ha de tenir patrimoni ni rendes de treball, a excepció de les famílies monoparentals”.
Així, el que és clar, si en un mes i mig els grups parlamentaris aconsegueixen aprovar la llei –Toledano els va demanar “generositat”–, és que a partir del setembre començaran ja a percebre un 85% de la prestació –la implementació serà gradual fins a l'1 d'abril del 2020– aquelles persones que estan cobrant ara la renda mínima d'inserció, unes 29.000; les que cobren pensions i ajuts de l'Estat per sota dels 664 euros, i 7.000 famílies monoparentals amb rendes de treball que tampoc arriben a aquesta quantitat. La consellera calcula que “si es manté el mateix atur de l'any passat, la despesa a partir del 2020 serà d'entre 500 i 600 milions anuals, el que valen cinc trens dels ferrocarrils...” Ara bé, l'objectiu d'aquesta llei, segons va deixar ben clar, “no és la prestació: és un canvi de paradigma [...]. La gent no vol estar en renda garantida, la gent vol ser proactiva, volen incorporar-se a la feina”. En aquest sentit, la intenció última és que “les persones surtin de la renda garantida”. Bassa ho va exemplificar amb una piràmide: “Avui comencem amb la base i hem d'acabar amb la punta perquè molt poca gent necessiti la renda.”
Bassa va insistir que precisament per aquest motiu la llei anirà acompanyada d'una comissió de seguiment. Hi serà tothom: govern, sindicats, agents socials, patronals, tercer sector. I, entre les seves atribucions, segons consta en l'acord signat ahir, destaca “especialment” analitzar “la compatibilitat de la RGC amb les rendes de treball a temps parcial”. Aquest és el punt al qual Bassa es va agafar per explicar que finalment no hi hagi compromís respecte a la universalitat del dret. “No tenia sentit deixar-ho tot tancat i posar una comissió de governança. És possible que hi hagi un canvi d'hàbits...”, va assenyalar.
“Pas molt important”
Tot i que la intencionalitat del govern és ben clara, com ho mostra també el fet que la porta d'entrada de les demandes no seran els serveis socials sinó les oficines de treball, la valoració feta per Toledano va anar molt més enllà de l'acord concret signat ahir. Toledano va recuperar l'esperit de la ILP i va sentenciar: “Hem signat un dret fonamental, un salt qualitatiu per a la gent que no té res o té molt poc.” Aquesta llei “garanteix que no hi hagi pobresa a Catalunya”.
Per la seva banda, Sixte Gargante, també portaveu dels impulsors de la ILP, va assegurar que “no només és una millora del Pirmi, és un trencament amb la subvenció i servirà per situar la persona al centre d'atenció, visibilitzar que les persones tenen dret”. Els portaveus van destacar que, a partir d'ara, “caldrà treballar perquè el Parlament ho aprovi i també perquè la Generalitat ho faci efectiu”.
A banda de la prestació garantida, la renda garantida de ciutadania, plantejada com a “dret subjectiu”, preveu també una prestació complementària de 150 euros per la inclusió social o per la integració laboral per deixar la renda garantida. En aquest cas sí que està condicionada al seguiment d'un pla d'inclusió social. En cas d'incompliment, es retirarà la prestació a la persona beneficiària.