Societat

municipal

Sant Martirià acosta un altre cop Banyoles i la ciutat italiana d'Albenga

Una delegació dels Martirià hi ha estat per reactivar uns contactes que van estar a punt de culminar en un agermanament ara fa dotze anys

Albenga, situada a la costa de Ligúria, i Banyoles tenen en comú sant Martirià, perquè el patró de la ciutat de l'estany va ser bisbe de la diòcesi d'aquell municipi, segons la tradició. Un grup d'homes que porten el nom de Martirià –des de ja fa unes dècades, molt poc posat–, gairebé tots de la comarca del Pla de l'Estany, es reuneixen des de fa cinc anys en unes trobades anuals que es poden interpretar com una reivindicació, a l'estil del que fan les Tures d'Olot. El col·lectiu el formen una cinquantena d'homes, dels quals aproximadament la meitat participen activament en aquestes trobades. Ara el grup ha reprès l'antic projecte d'establir lligams entre les ciutats, que el 2005 va estar a punt de convertir-se en agermanament, però que es va deixar de banda arran d'uns canvis polítics al municipi italià. Anteriorment ja hi havia hagut una relació, però puntual i de caire cultural, a la dècada dels vuitanta.

Els Martirians van viatjar el cap de setmana a Albenga per reunir-se amb representants d'aquell consistori de la província de Savona, així com amb membres del Bisbat d'Albenga-Impèria i del món universitari. L'expedició la van formar 26 persones, comptant-hi els acompanyants dels que porten el nom del patró banyolí. A tall formal, els catalans van lliurar als lígurs una carta de l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, en què s'expressa la voluntat d'establir lligams de manera permanent. “Sembla que pinta bé”, resumeix un integrant de la delegació catalana, Martirià Torras. L'alcalde troba precipitat parlar d'agermanament, tot i que no ho descarta a llarg termini, segons va dir ahir.

Ciutat turística

Albenga, amb uns 24.000 habitants, és només una mica més gran que Banyoles, que en té uns 20.000. Té un patrimoni arquitectònic –sobretot medieval– molt ben conservat, que està servint de reclam al seu creixent sector turístic.

LA DATA

1985
Va ser l'any
dels primers contactes entre Banyoles i la ciutat lígur, però van ser de caire cultural i prou.

Dos monjos n'haurien dut les relíquies

Com en tantes vides de sants, la biografia de sant Martirià no està avalada per la història. En tot cas, la tradició assenyala que va viure el segle IV, que va néixer a Florència en el si d'una família pagana i que va morir, degollat, precisament a Albenga, d'on va ser bisbe, després de convertir-se al cristianisme i fer uns miracles. El trasllat de les relíquies fins a Banyoles s'atribueix a dos monjos que les van dur amagades dins d'una bota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona