La factura per l’emissió de C02 es dispara a Catalunya

De 24 milions d’euros el 2014 a 30 milions el 2015. Aquest és l’increment en cost econòmic que va haver d’assumir la indústria catalana fa dos anys pel fet d’emetre més CO2 a l’atmosfera del permès en les convencions internacionals que regulen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Entre un any i un altre no hi ha hagut un increment en la quantitat d’emissions que superen el llistó del que està permès, ja que tant el 2014 com el 2015 es va produir un dèficit de 4 milions de permisos –equivalent a 4 milions de tones emeses de més a l’atmosfera–, l’increment del cost ve explicat perquè en la subhasta dels drets d’admissió es va passar de pagar 5,90 euros per tona el 2014 a 7,6 l’any passat.

En el mercat de la subhasta dels permisos d’emissió Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Espanya van adquirir conjuntament el 61,1% de les llicències que s’hi van oferir.

Les dades formen part del vuitè informe de les emissions de CO2 en el món que du a terme la Fundació Empresa i Clima que va presentar ahir a Barcelona el seu autor, Arturo de las Heras. En termes generals, les emissions s’han estabilitzat al món i apunten cap a una reducció. A Europa es va produir una reducció, però aquesta tendència es va trencar a l’Estat Espanyol i també a Catalunya. En el primer cas, durant el 2015 les emissions subjectes a la directiva europea de comerç d’emissions van incrementar-se un 7,6% i van passar de 130 milions de tones a 141 milions de tones. A Catalunya l’increment va ser més moderat, d’un 6,6%, amb més de 14,3 milions de tones emeses.

Una de les dades contingudes en l’informe i que conviden a l’optimisme és la que indica que les emissions difuses van reduir-se en 30,2 milions de tones a Catalunya. Les emissions difuses són aquelles que generen els sectors que no estan subjectes a les normes de la directiva europea, com ara els sectors del transport, residencial, comerç, institucional, gestió dels residus, gasos fluorats i agrari. De las Heras va explicar que aquesta reducció té una explicació per les polítiques que les diverses administracions amb competència a Catalunya duen a terme en aquest terreny, com és ara la potenciació dels sistemes de transport públic o les polítiques de foment d’estalvi energètic.

Els increments de l’emissió de CO2 a Catalunya i Espanya són producte de la represa econòmica que s’ha produït a partir del 2014 i un cop es van superar els anys més durs de la crisi, quan el decreixement de l’activitat industrial va deixar inactives moltes fàbriques i xemeneies. Ara bé, la tendència és de “dents de serra”, com va explicar De las Heras, en el sentit que s’espera que s’alternin períodes de creixement d’emissions amb altres de reducció, com així sembla que va ser durant l’any passat.

Aquest fet ve explicat pel sistema mixt de generació d’energia que regeix a l’Estat espanyol, on les centrals que treballen amb carbó han d’incrementar més o menys la generació d’energia en funció del comportament meteorològic. Anys de menys pluja i poc vent són anys en què les tèrmiques, que suposen un 30% de la generació d’energia a l’Estat, es veuen obligades a treballar més, per suplir els dèficits de les energies hidràulica i eòlica.