‘David Bowie is’... moda

Tots els apassionats de la moda tenen una cita imprescindible al Museu del Disseny per veure David Bowie is, la mostra que, fins al 25 de setembre, recorre la trajectòria d’una icona de la música que va fer religió de la reinvenció i l’individualisme artístic. Si és difícil treure’s del cap la melodia de Starman, encara ho és més oblidar el vestit de l’extraterrestre psicodèlic Ziggy Stardust amb què la interpretava. Sabíeu que era una simbiosi entre els violents nois de La taronja mecànica de Kubrick i el teixit Liberty britànic? Tampoc deixen indiferents el disseny geomètric del 1979 inspirat en els vestits dadaistes que feia Sonia Delaunay per al Cabaret Voltaire de Tristan Tzara als anys vint ni la gavardina amb la Union Jack amb tocs punkies que, el 1997, va idear a mitges amb un geni de la moda debutant, Alexander McQueen. O la seva relació amb Kansai Yamamoto, que va donar impactants fruits com ara el famós vestit de vinil.

L’ exhibició permet endinsar-se cronològicament en el món creatiu i personal del músic, paladejant les relacions creuades entre vida, cançons, influències i, per suposat, roba. El 1979 va tancar tota una dècada d’aventures espacials (ell hi va aportar la granSpace Oddity) vestint-se de major Tom amb una granota amb dibuxos linials inspirats en Le Corbussier. I és que Bowie entenia com ningú la força expressiva de la moda, que, com la música, serà original, diversa i en constant evolució. Del glitter ajustat a la deconstrucció. Del teatre kabuki a la pura sastreria britànica.

És un plaer descobrir els secrets d’un artista tan complet a través de l’impressionant muntatge del museu Victoria&Albert de Londres, que va emocionar el mateix Bowie el març del 2013. Dimecres, els assistents a la inauguració taral·lejaven, pensaven en veu alta i fins i tot ballaven per les atapeïdes sales. “És un regal seguir fascinant-se amb la figura de l’inspirador Bowie”, deia Santi Balmes, líder de Love of Lesbian, a la sortida, on una completa botiga ofereix des de samarretes a agulles en forma de llamp no gaire barates (34 i 29 euros). No hi van faltar Nani Marquina, arribada de Nova York, i dissenyadors com ara Josep Abril i Miriam Ponsa.

Dijous, Barcelona continuava la festa amb la inauguració del gran Café del Mar, amb 4.000 metres quadrats, al port del Fòrum. L’original eivissenc va néixer com un sunset bar el 1980 a Sant Antoni i encara batega. Que no us enganyi el nom perquè l’espai és més que un cafè. Té restaurant, club nocturn, gran terrassa i fins i tot piscina. Per animar la nit, van contractar la parella acabada de casar a Eivissa Fonsi Nieto i Marta Castro i també el model i influenciador italià (5,8 milions de seguidors a Instagram) Mariano di Vaio, que ara també canta.

De celebració estan també Albert Raurich i Tamae Imachi, ja que el Dos Palillos farà 10 anys l’abril de l’any que ve i no es volen limitar a una sola festa. Des d’ara i fins al juny de l’any que ve, han preparat 12 activitats gastronòmiques i culturals que van des d’un exclusiu concert d’arpa tradicional japonesa a càrrec de la concertista Fuyuki Enokido, a sopars a 4 mans amb xefs amics i punters com ara Joan Roca, Oriol Castro, Ferran i Albert Adrià i Massimo Bottura, de l’Osteria Francescana.

El restaurant que va revolucionar les tapes asiàtiques a Barcelona també oferirà tot l’any una retrospectiva dels seus plats clàssics, i hi haurà cerimònies de te japonès, tastos de sakes i la visita de Hiroyosyi Ishida, del restaurant Mibu. Un dia divertit de cuina de carrer asiàtica tancarà un festival en què només faltaria David Bowie.