Eines per a la convivència

Les comunitats de veïns són un bon exemple, a petita escala, del funcionament d’una organització i dels conflictes que es poden generar fruit de les dificultats de la convivència entre veïns. Els sorolls, les olors, les males relacions personals, la presa de decisions sobre elements comuns o l’impagament dels rebuts són sovint motiu de disputes. El servei de mediació ciutadana de l’Ajuntament de Mataró, un dels primers que es va posar en marxa a Catalunya, va néixer ara fa quinze anys en el marc del pla integral de Rocafonda, el Palau i l’Escorxador amb l’objectiu de gestionar aquests conflictes i afavorir la convivència i la cohesió social. Una fórmula d’èxit que el 2005 s’amplia a tota la ciutat i el 2010 estrena instal·lacions a l’avinguda President Lluís Companys, al barri de Pla d’en Boet.

Format actualment per un equip volgudament multidisciplinari de set professionals de diferents àmbits, al llarg d’aquest temps s’han gestionat més de 4.800 casos. Tot i que els expedients tancat amb acord representen el 57%, la coordinadora del servei mataroní, Lídia Nadal, explica que el 90% dels usuaris que hi han participat admeten que la satisfacció ha estat alta o molt alta perquè més enllà d’haver pactat una solució consensuada, el procés ha servit per fer un treball transformador. La mediació no deixa de ser una tècnica de gestió de conflictes on dues o més parts enfrontades prenen protagonisme en la recerca d’acords, on s’escolta cadascun dels posicionaments i s’arriba a solucions negociades i consensuades amb el compromís d’acomplir-se. Però més enllà d’això, el que també es busca és produir un canvi d’actitud, fomentar el diàleg i l’empatia per posar llum als problemes.

Si bé un dels principals motius per recórrer a la mediació, que és voluntari i gratuït, sol ser les relacions interpersonals, en els darrers anys, els conflictes relacionats amb les hipoteques i el lloguer dels habitatges li han pres el primer lloc. En aquest sentit, Nadal explica quan algú explica que no hi pot fer front, del que es tracta primer és d’apoderar l’afectat perquè prengui consciència de la situació i després d’explorar amb ell les diferents alternatives per millorar-la. “Li donem eines, coneixement i informació perquè ell mateix esculli quina és la que més li interessa”, hi afegeix. Només en cas que la negociació no sigui satisfactòria, el mediador entra en escena.

Per celebrar com cal aquests quinze anys d’història, s’ha organitzat dos “vermuts amb història” oberts a tota la ciutadania amb l’objectiu de fer balanç de la feina realitzada i afrontar el futur. Dues trobades que es faran els dies 30 i 31 de maig, al centre cívic Espai Gatassa i a la biblioteca Antoni Comas, respectivament. Es tracta d’homenatjar i donar veu als principals protagonistes d’aquests anys, a través d’una exposició amb testimonis, material audiovisual i gràfic i alguna sorpresa més. Un acte de reconeixement que forma part també d’una de les eines de la gestió del conflicte, per celebrar el camí recorregut fins ara. De fet, es calcula que el nombre de persones beneficiàries directes del servei durant aquests anys ha estat de més de 22.500, però la influència indirecta estimada de les intervencions supera els 57.000 usuaris, xifra que representa gairebé la meitat de la població de Mataró.