Societat

castellers

Terces amunt

Projecte ·

Es posarà en marxa un pla de gènere casteller per vetllar per la igualtat dins les colles

Les dones representen el 31% del col·lectiu

Una dona va pujar per primera vegada a un castell amb folre el 1998. No fa tant que “planxaven les camises dels marits i els esperaven a casa per quan tornessin de la plaça” perquè no podien ni pujar a l’autocar de la colla. Aina Mallol, ex-cap de colla dels Xicots de Vilafranca, va il·lustrar l’entrada de la dona al món casteller durant un acte organitzat a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Mallol va afegir que gràcies a elles “ara estem aquí”. L’entrada de les dones a les colles “s’ha produït tard i de forma dificultosa”, i es reprodueixen “les estructures de poder existents a la societat”, va explicar la periodista i membre de la Colla Joves Xiquets de Valls Raquel Sans.

Actualment un 31% dels membres de les colles són dones, però el 1994 només representaven el 19% del col·lectiu. A més, en el si de les colles hi acostuma a haver una distribució desigual dels càrrecs. Els eminentment tècnics rauen en els homes, mentre les dones, majoritàriament, ocupen càrrecs com el de responsable de la canalla –vinculat a la cura dels infants–. Per intentar fer revertir la situació, els Castellers del Poble Sec i la Colla Castellera Jove de Barcelona volen promoure un pla de gènere casteller que treballi per combatre la desigualtat de gènere dins les colles, i evitar que el col·lectiu sigui un mirall de la societat i en reprodueixi la desigualtat. Així, aquest projecte intentarà vetllar per la igualtat de gènere en el col·lectiu casteller.

El pla de gènere no pretén ser un “protocol rígid amb uns passos a seguir”, sinó un “treball molt extens” que s’ha d’anar teixint “amb la participació de totes aquelles colles que s’hi vulguin adherir”. Així ho va presentar Marta González, membre de la colla castellera del Poble Sec i promotora del projecte. El pla ha de ser flexible per tal d’adequar-se a cada colla, ja que aquestes “són diferents unes de les altres” i tenen necessitats distintes. Segons González, per tal que una colla s’hi pugui adherir, “ha de fer efectiu el seu compromís creant un grup de treball i ha de comprometre’s a destinar-hi els recursos i les persones necessàries” per garantir-ne un correcte desenvolupament. A més, haurà de realitzar “un diagnòstic de gènere” –per exemple, analitzar el nombre d’homes i dones que pertanyen al grup i quina és la distribució de tasques–. El pla s’haurà de dissenyar d’acord amb les característiques específiques de cada colla castellera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Retards de més de mitja hora a la R11 per una avaria entre Girona i Sant Miquel de Fluvià

girona
salut

L’Hospital de Mataró canvia els uniformes quirúrgics per uns més sostenibles

mataró

Les fires del 1 de Maig omplen de gent els carrers de Figueres malgrat l'amenaça de pluja

figueres

El TSJC reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant

girona
urbanisme

Alella tira endavant el projecte per urbanitzar la Serreta i El Pla

alella
mobilitat

Mataró comença a multar els cotxes que se saltin les restriccions a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia