tribunals
cas palau
El fiscal conclou que Millet i Montull van espoliar 22 milions
Detalla que no s’ha pogut determinar a què van destinar fins a 9 milions
3,7 milions haurien estat comissions il·lícites cobrades per CDC, segons el fiscal
El fiscal del cas del Palau de la Música ha xifrat en 22.731.817 euros l’espoli de l’entitat musical per part de qui era el seu president, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, i que es desconeix la destinació final de 9 d’aquests milions.
En l’exposició de l’informe final durant la sessió del judici d’aquest dilluns, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha mostrat un quadre que resumeix les disposicions irregulars en efectiu desviades del Palau, en total 23.451.575,45 euros, una xifra a la qual resta 719.758,45 euros que van ser per pagar en negre col·laboradors.
Així, segons els seus càlculs, el total de diners desviats de manera criminal van ser els més de 22 milions, dels quals 3.741.898,83 euros presumptament van ser comissions il·lícites cobrades per CDC, segons el fiscal.
També ha exposat que la investigació ha permès destapar que Millet es va apropiar de 7.021.245,52 euros, Jordi Montull 1.318.443,09 euros, i 9 milions més segueixen tenint una destinació desconeguda.
Precisament d’aquests 9 milions amb destinació desconeguda, ha indicat en la seva exposició que està “claríssim” que els acusats van disposar il·lícitament d’aquests diners.
Ulled ha carregat amb duresa contra més responsables secundaris que van permetre que passés el saqueig de l’entitat, com treballadors del Palau amb el seu “servilisme”, auditors, comptables i responsables d’entitats bancàries.
Mecanismes de l’espoli
El fiscal ha explicat que els acusats Millet i Montull van espoliar amb diversos mecanismes, com el cobrament de diners en efectiu a través de xecs en finestreta que s’ingressaven després en la caixa de seguretat de Millet i es consignava en el seu llibre de comptes personal --confiscat durant l’escorcoll--, que reflectia “la seva atrafegada vida econòmica amb un nivell de meticulositat envejable”.
Respecte a aquest mètode, el fiscal s’ha mostrat “estupefacte del grau d’indolència dels responsables de les entitats bancàries” en no deixar constància de qui cobrava xecs en efectiu de fins a 300.000 euros, la qual cosa contravé la normativa interna dels bancs i de la normativa antiblanqueig.
“Aquestes retirades, a un director de sucursal mitjanament constituït havien de semblar-li sospitoses”, ha insistit el fiscal, que ha ressaltat que a la Via Laietana barcelonina podia haver-hi embussos de conserges --els qui cobraven els xecs-- amb diners en efectiu, la qual cosa per a ell suposava un trasbals inaudit.
Un altre mecanisme van ser les obres a les seves cases particulars -3,3 milions-- que facturaven com a realitzades per al Palau modificant-ne els conceptes en factures falsejades que ha mostrat el judici: “Un detallet folklòric”.
A més, ha destacat que els dos principals acusats es van adjudicar sense cap dret uns incentius -”Diguin-ne bonus, diguin-ne botí”-- que van cobrar primer amb xecs en efectiu i després a través d’empreses pantalla a nom de les seves dones: Bonoima, Aysen (Marta Vallès) i Aurea Úrsula (Mercedes Mir).
El fiscal ha lamentat que els acusats cobressin aquests diners extres “perquè jo ho valc” i ha criticat que volguessin tenir incentius per resultats en una entitat sense ànim de lucre com el Palau.
A més, els acusats van destinar més de 500.000 euros del Palau a viatges exòtics amb les seves famílies a les Maldives, Kènia, Dubai, Pukhet i el Caire, entre d’altres destinacions, i Millet va gastar a compte del Palau 164.000 euros per a les dues noces de les seves filles Layla i Clara, que es van casar en la institució musical.
Sobre aquest punt, el fiscal ha lamentat irònicament el que considera clara i palesa desvergonyiment de la justificació que va donar Millet que volia fer propaganda del Palau com a lloc per a noces: “Segons ell, era la millor campanya perquè tots correguéssim embogits a casar-nos al Palau”.
