salut
L’excés d’emissions de dièsel augmenta la mortalitat
La diferència entre els òxids de nitrogen que arriben a l’atmosfera i els que consten oficialment és de 4,6 milions de tones
Aquest volum provoca 38.000 morts prematures anuals al planeta
Els cotxes, autobusos i camions dièsel que circulen dia rere dia a tot el món estan emetent molts més òxids de nitrogen (NOx) del que està reconegut per les proves de laboratori i regulat per les autoritats. Un estudi impulsat per l’ONG que va destapar el cas del Dieselgate i publicat recentment per Nature no només ha quantificat la diferència anual entre els gasos declarats i els realment emesos a l’atmosfera –4,6 milions de tones–, sinó també la quantitat de morts associades que implica aquest desgavell.
Segons l’equip d’investigació, en què ha participat la Universitat de Colorado, els motors dièsel emeten més gasos nocius en les condicions d’ús diari que en les proves tècniques per certificar quant contaminen. Les causes es poden buscar en la poca fiabilitat de les proves, en les trampes dels fabricants, en un manteniment inadequat dels motors o en altres factors, però el cert és que la diferència entre el que suposadament emeten i el que realment alliberen és notable. La meitat dels vehicles lleugers (cotxes i furgonetes) i un terç del pesants (camions i autobusos) superen els límits legals d’emissions de NOx.
L’anàlisi es va fer als onze mercats principals –la Unió Europea, els EUA, la Xina, l’Índia, Austràlia, el Brasil, el Canadà, el Japó, Mèxic, Rússia i Corea del Sud– on es concentren un 80% dels vehicles dièsel del món i es refereix a dades del 2015, quan es van emetre un total de 13,2 milions de tones d’òxids de nitrogen, de les quals 4,6 (un 35%) no estaven comptabilitzades. Els vehicles pesants, com ara camions comercials i autobusos, són, de bon tros, els principals contribuents a aquest excés, ja que d’ells en depèn un 76%.
Els NOx, i especialment el diòxid de nitrogen (NO²), genera partícules en suspensió i, en dies assolellats i calents, contribueix també a la formació d’ozó, un altre contaminant, de manera que causa malalties respiratòries (com ara càncer de pulmó) i cardiovasculars (com ara ictus i infarts). L’estudi calcula que aquest excés d’emissions va provocar 38.000 morts prematures més del que tocaria per les emissions previstes. En total, els gasos NOx del dièsel n’haurien desencadenat unes 107.600 als països analitzats.
“Europa pateix la major càrrega de malalties derivades de l’excés de NOx de tot el món”, explica Ray Minjares, coautor del estudi i membre del Consell Internacional del Transport Net (ICCT), que també ha col·laborat en la recerca. Segons les seves dades, fa dos anys a Europa hi va haver 11.400 morts prematures degudes a l’excés d’emissions, que s’han d’afegir a les 17.100 causades pels gasos emesos dins dels límits legals.
En termes planetaris, només la Xina registra nivells més elevats. Vuit de cada deu defuncions d’aquest cas es concentren a la Xina, l’Índia i la Unió Europea.
El professor de la Universitat de Colorado Daven Henze va utilitzar models d’ordinador i dades dels satèl·lits de la NASA per simular com evolucionaran les partícules i els nivells d’ozó arran de l’excés dels nivells de NOx en llocs específics i va calcular els impactes que tindria sobre la salut, els cultius i el clima. Segons les seves previsions, si no es posen límits més estrictes el 2040 hi haurà gairebé 184.000 defuncions prematures anuals per aquest motiu.
La majoria d’aquestes morts es podrien evitar controlant les emissions de vehicles pesants a Austràlia, el Brasil, la Xina, Mèxic i Rússia, i assegurant-se que els cotxes i furgonetes compleixen les regulacions ja existents a Europa. De fet, la UE concentra un 68% de mortalitat global derivada de les emissions dels cotxes. “Tot plegat ens indica que, més que endurir les normes d’emissions, ens hem d’ocupar primer d’assolir els estàndards que ja hi ha en les condicions de conducció del món real”, sosté Henze.
Cotxes trucats
L’estudi es va dur a terme després que el 2015 es fes públic que Volkswagen i altres constructors utilitzaven dispositius tecnològics que detectaven quan un vehicle estava sent sotmès a proves de certificació d’emissions i les rebaixava als límits establerts, si bé el seu funcionament en la conducció al món real era molt més contaminant.
“Fins ara només coneixíem aquest tipus de dades dels EUA, però aquest estudi ens permet obtenir una visió global del problema”, explica David Rojas, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona i expert en l’impacte de la contaminació en la salut. Rojas creu que aquest treball aporta evidències suficients perquè les autoritats europees es plantegin sancions contra els fabricants de vehicles, de la mateixa manera que ho van fer els Estats Units amb Volkswagen per haver trucat els seus vehicles.
“Disposar de normatives d’emissions més estrictes i de mesures per garantir-ne el compliment en el món real podria prevenir centenars de milers de morts prematures cada any”, remarca Susan Anenberg, coautora principal de l’estudi.
LES XIFRES
Afectacions als cervells infantils
Uns altres compostos derivats de les emissions dels vehicles, els hidrocarburs policlínics aromàtics (HPA), són els responsables d’induir canvis estructurals subclínics en el cervell dels nens, afectar el volum dels ganglis basals i provocar símptomes de TDAH. Ho conclou una investigació liderada per científics de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ho ha demostrat fins i tot en casos en què les emissions estan per sota dels nivells recomanats per la Unió Europea. Els HPA són un grup de contaminants de l’aire que procedeixen de la combustió incompleta de matèria orgànica i es formen com a conseqüència de l’ús de combustibles fòssils i biomassa, i també a partir d’altres fonts, com ara el fum del tabac i la cuina a la brasa. En ciutats com ara Barcelona, on es va dur a terme l’estudi, la font predominant d’emissió és el trànsit.