Societat

Contra la radicalització, prevenció

El protocol contra l’extremisme islamista s’estén a tots els centres educatius

El pla se centra en la inclusió, però aixeca recels en els musulmans pel risc d’estigmatització

Els últims atemptats han creat alarma social

Encara colpits pels atemptats gihadistes en ciutats europees com París i Brussel·les, el govern va anunciar, el març de l’any passat, la posada en marxa d’un pla per prevenir i detectar els casos de radicalització als centres educatius. El procediment de detecció de la radicalització islamista als centres educatius (Proderai) es va posar en marxa l’octubre de l’any passat i ara ja s’ha estès a tots els centres educatius del país, des de les escoles bressol fins a les d’adults.

El protocol té l’origen en el que ja tenien els Mossos d’Esquadra i que ja s’havia aplicat en l’àmbit penitenciari, segons explica Ricard Pérez, responsable de serveis educatius i formació permanent dels serveis territorials al Baix Llobregat. Agents dels Mossos experts en processos de radicalització islamista s’han reunit ja amb tots els directors i responsables dels centres educatius i els han explicat de forma detallada les línies mestres del protocol i els procediments a seguir.

“Han començat pels conceptes més bàsics, com la distinció entre islam, islamisme i gihadisme, que no és el mateix”, relata Pérez. Un cop al trimestre, a més, la junta territorial d’avaluació i seguiment del protocol es reuneix i posen en comú les seves observacions i experiències i les unitats d’informació dels Mossos determinen si els casos trobats formen part del nivell 1 –en què cal reforçar la prevenció–, el nivell 2 i 3 –en què caldria la intervenció dels serveis socials o la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia)– o el 4 –en el qual cal la intervenció policial.

A banda dels Mossos, el protocol té la participació de treballadors socials i assessors de Llengua i Cohesió Social (LIC), així com ajuntaments i entitats. “El protocol posa molt d’èmfasi en la prevenció”, exposa Ana Riopedre, treballadora social d’un equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) del Baix Llobregat. I la prevenció comença per l’observació dels docents. “Moltes vegades les escoles ja fan detecció de casos de maltractaments o de la situació econòmica complicada dels alumnes”, recorda Riopedre.

Ara es tracta que els mestres tinguin “una mirada més oberta” per “detectar els factors de risc de la radicalització en tots els aspectes: el desenvolupament personal, àmbit familiar i l’àmbit social...”, diu Victòria Hinojosa, assessora de Llengua i Cohesió Social (LIC).

Els experts dels Mossos han explicat en la formació dels docents a quins indicadors cal parar atenció i a quins no: “canvis en la vestimenta, canvis de conducta, etcètera”, enumera Pérez. “Per exemple, si de sobte una noia musulmana que sempre duia vel se’l treu.” Amb un sol indicador, però, no n’hi ha prou. “Han de ser molts. El que compta és la suma”, puntualitza el responsable de serveis educatius i formació permanent dels serveis territorials al Baix Llobregat. “La clau és el canvi –rebla Riopedre–. Un nano, de cop i volta, no va al gimnàs, es deixa barba, els missatges que penja a Facebook, com es mou, quina relació té amb la família...”

El protocol conté nombroses eines per afavorir la inclusió de tots els alumnes en la comunitat educativa i per fomentar la diversitat com un valor positiu. Per exemple, es proposen fòrums de discussió per fer a classe en cas d’atemptat en què es posa molt l’èmfasi a desvincular les accions dels grups gihadistes del sentiment dels musulmans i en el fet que aquests són, de llarg, les principals víctimes de la violència gihadista.

Tot i això, el fet que s’hagi posat en marxa un protocol destinat a la radicalització, específicament islamista, ha despertat recels entre la comunitat musulmana. “Per què el protocol es focalitza en la radicalització islàmica i no en una altra?”, es demana Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta, una entitat dedicada a facilitar la integració dels immigrants musulmans a Catalunya i a combatre la discriminació i el racisme. “Entenc que pel context actual s’hi fixin [en la radicalització islamista]; seria absurd no fer-ho, però que es posi el focus en una religió estigmatitza”, afegeix la portaveu d’Ibn Batuta.

Amb tot, Hatibi admet que “la intenció és bona” i celebra “que s’hagi comptat amb les entitats” per dur a terme el protocol, que “explica bé els matisos de les religions”. Per la portaveu de l’entitat, però, “la diversitat s’ha de tractar d’una manera molt més natural”. “Cal anar a l’arrel del problema de la persona vulnerable i manipulable, que tant pot caure en un tipus de radicalització com en una altra”. Hatibi valora que el protocol “posi casos d’èxit com a referents” per als estudiants musulmans que viuen a Catalunya, però avisa que “amb això no n’hi ha prou”. “Els fills d’immigrants es troben moltes barreres, a les administracions públiques no hi ha gaire presència de musulmans i no hi ha noies amb mocador fent de professora.”

Gené Gordó, subdirectora general d’atenció i suport a la comunitat educativa, no comparteix la visió de Hatibi. “Estigmatitzàvem més abans”, quan no es duien a terme plans específics per fomentar la interculturalitat i el respecte a la diversitat, observa Gordó. Amb el Proderai, per contra, la subdirectora hi veu “una oportunitat per formar ciutadans per viure en una societat plural en un moment en el qual la societat europea cada cop està més radicalitzada en general: en l’islamisme, però també en la xenofòbia i la islamofòbia”.

Per la responsable d’Ensenyament, la millor manera de combatre aquesta deriva és apostar pel “respecte a la diferència, però amb uns valors compartits”. “No volem que hi hagi guetos”, diu Gordó, que posa com a exemple d’això “França i Holanda”. El model que s’està seguint a Catalunya –afirma– està “en línia” amb el que s’està fent en altres llocs d’Europa en què “es posa l’accent en les mesures preventives” i cita l’“associacionisme i els plans d’entorn”, uns plans en els quals s’implica tot el barri o poble (ajuntaments, entitats...), a banda dels centres educatius i que els últims anys han estat molt tocats per les retallades.

Maria Àngels Izquierdo, treballadora social d’un equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) del Baix Llobregat, destaca com a models a seguir els d’Alemanya i els d’alguns països nòrdics. “A Catalunya volem seguir un model d’interculturalitat amb l’idioma propi com a vehicle de cohesió social. Es tracta d’una via intermèdia com la de la política inclusiva de l’escola catalana”, explica Izquierdo, que remarca l’esforç per garantir el “respecte a la diversitat cultural i religiosa”. “Aquests valors –afegeix– valen tant per al gihadisme, com per al respecte a homosexuals o gitanos.”

En espera de la primera valoració global que es farà del pla el mes que ve, segons explica la subdirectora general d’atenció i suport a la comunitat educativa, “els inputs que ens arriben són positius: hi ha menys estereotips”, assegura Gordó. “El protocol sempre s’ha fet servir pels canals adequats”, afegeix Pérez, que confirma que, de moment, “no hi ha hagut cap demanda d’actuació per un focus de radicalització en un centre o municipi concret”.

Tot i això, els últims atemptats, el més recent el que va tenir lloc a Manchester, “han creat alarma social”, admet Hinojosa, i les escoles han redoblat els esforços d’acostament entre cultures i, sobretot, de desmentiment de prejudicis.

LES FRASES

El protocol és una oportunitat per formar ciutadans per viure en una societat plural
Gené Gordó
subdirectora general d’atenció i suport a la comunitat educativa
Que el protocol sobre la radicalització posi el focus en una religió estigmatitza
Míriam Hatibi
portaveu de la fundació ibn battuta

Pla contra l’odi i la discriminació

El Departament d’Ensenyament ja fa més de dos anys que va posar en marxa un protocol de prevenció, detecció i intervenció contra situacions d’odi i discriminació per motius racials, sexuals, religiosos i polítics i d’altres, als centres educatius. El protocol fixa els passos que s’han de seguir si es té “coneixement o sospita d’una falta relacionada amb conductes d’odi i discriminació” per part de qualsevol membre de la comunitat educativa. Quan es detecta un possible cas, la direcció del centre investiga el succés i elabora un informe. Si es determina que hi ha un conflicte greu s’obre un expedient que pot comportar una sanció o derivar-se a la direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (Dgaia) o a la fiscalia. En cas de conflictes menys greus la solució pot passar per la mediació entre alumnes o la intervenció de les famílies. Gené Gordó, subdirectora general d’atenció i suport a la comunitat educativa, creu que aquest protocol i el dedicat a la radicalització islamista es complementen per combatre els extremismes de la societat actual.

LA VIDEOTECA

Somriures i llàgrimes d’emoció: així reben a casa el seu germà adoptat

Emoció, llàgrimes, somriures,... tot això és el que es pot veure en aquest vídeo, enregistrat en el moment en el que una mare arriba a casa amb una nena petita adoptada.Les seves filles, especialment...

BARCELONA
 

Anhel de recuperar la Rambla

barcelona
 
Moments estel·lars de la Costa Brava

Nen, nena, pallasso

Palamós
 

Aprenent amb els millors

girona
 
ebre
correbous

Punt àlgid de la temporada taurina a l’Ebre

amposta
 
La vida social

65.000 visitants a La Santa Market

SANTA CRISTINA D’ARO
 

Salt farà un nou reglament per regular les entitats

girona
 

Josep Taberner, nou mossèn per a Begur, Pals i Regencós

BEGUR
 

CCOO diu que no és prou higiènic rentar la vaixella del Trueta a mà

girona