La quarta part de la roba es compra a l’hipermercat
La roba masculina correspon al 32% de les vendes del tèxtil
El sector del parament de la llar ha quedat tocat per la crisi
El comerç petit i mitjà es queixa de la competència deslleial i afirma que són ells qui paguen més impostos
El 24% del tèxtil es ven a hipermercats i supermercats. Així ho confirma l’estudi El comerç en xifres 2016, que ha presentat Acotex, la patronal del sector tèxtil a nivell estatal que anualment radiografia el sector en xifres. Segons aquest estudi, la majoria de roba, el 32,3% (tant personal com de la llar) es compra en cadenes especialitzades, gairebé un 20% (en concret, el 19,7%) en botigues multimarca i el 15,3% als Outlet. No arriben al 9% les vendes de tèxtil que es fan als grans magatzems.
Pel que fa al canal d’internet i parlant només del sector tèxtil, segons Acotex i durant el 2016, va suposar tan sols un 7% del negoci, però aquest és un sector que va en augment. El que està previst que acabi creixent més.
L’aparició de les grans cadenes i el fet que els grans supermercats s’hagin apuntat ja des de fa anys al carro de la venda de tèxtil a preus molt assequibles –destaquen Carrefour, Alcampo o Lidl, per exemple– no ha fet més que deixar enrere el comerç tradicional, és a dir, el petit comerç i les botigues multimarca. Aquestes botigues representaven gairebé el 60% de les vendes de roba fins a finals de la dècada dels noranta, però a partir del 2000 les cadenes especialitzades van entrar amb força, com també els Outlet de venda de productes de fora de temporada, que van estar molts anys creixent espectacularment aprofitant-se que no hi havia cap tipus de regulació.
Grans cadenes, Outlet i els hipermercats –que venen roba de baixa qualitat però barata– van fer a la botiga de sempre una competència tan ferotge que avui la realitat és que aquests establiments ja són el tercer canal de venda, amb les botigues que venen fora de temporada trepitjant-los els talons.
“És veritat que durant la crisi tant els supermercats com les grans cadenes, que venen menys qualitat i són autoservei, sense el valor afegit que donem nosaltres, han augmentat molt el seu públic. La venda en aquests establiments, però, és molt diferent de la de les botigues especialitzades”, assegura Joan Carles Calbet, president de Comertia, una associació que agrupa moltes marques de referència d’origen familiar i local de tot Catalunya.
Qui paga impostos
Calbet hi afegeix un fet fonamental: “Nosaltres no parem de recordar que moltes d’aquestes empreses, fins i tot algunes grans cadenes mimades per l’administració que aconsegueixen ocupar espais premium, no són les que contribueixen a mantenir el sistema de societat del benestar. Som nosaltres que hi contribuïm, perquè som nosaltres els qui paguem aquí els impostos.”
El comerç en xifres 2016 assenyala que Catalunya és on el sector tèxtil factura més, el 17,66% del total de l’Estat. Segons aquest estudi, la despesa dels ciutadans en tèxtil encara no ha arribat a la que hi havia el 2007, quan va començar la crisi; per tant, el sector es recupera però va a poc a poc. Al 2007 la despesa per família i any en tèxtil era de 1,853 euros i al 2016 (que són les darreres dades de què es disposen) va ser de 1.246 euros.
La caiguda de la despesa familiar en tèxtil es va fer efectiva al 2008, quan va caure gairebé un 28%, passant dels 1.853 euros per família i any als 1.348. A partir d’aleshores, la despesa va anar baixant, fins al 2015, quan va començar la recuperació.
Recuperació lenta
“Aquestes dades macroeconòmiques no es corresponen ben bé amb la realitat”, apunta Joan Carles Calbet. El president de Comertia assegura que “qui té botiga” sap que el client encara no s’ha recuperat. “El mercat no cau, això és veritat, però el consum no creix al ritme que hauria de créixer”, assegura aquest empresari, que recorda que la botiga tradicional avui té molta competència deslleial: “Les cadenes que s’instal·len aquí però no paguen aquí els impostos, els top manta, que tampoc paguen impostos, i les webs, que tampoc en paguen, ens fan molt de mal. El botiguer petit i mitjà suporta una gran càrrega.”
I quin és el producte tèxtil que més es ven? Segons aquest estudi, el 37,1% del volum correspon a roba de dona, un 32% és roba masculina, el 17,6% roba de la llar i el 13,3% és roba per a infants. La roba infantil, que va caure especialment durant la crisi, ha tornat a recuperar-se, al contrari de la roba de la llar, que remunta poc. Així, al 2004 suposava el 21% de les vendes, i avui no arriba al 18%. Aquest estudi reflecteix el cada vegada més important sector de roba masculina, un auge que s’ha traduït en l’aparició de cadenes i companyies especialitzades en home. Un exemple és Macson, companyia de Barcelona, que del 2015 al 2016 va créixer en vendes un 23% (18,3 milions). Del 2008 al 2016 la seva facturació va créixer un 140%.
LES XIFRES
Més venda per internet, però per PC
Total Retail 2017, estudi fet per PWC a partir d’entrevistes a 25.000 consumidors del món, reflecteix que les compres per internet en tots els sectors creixen a l’Estat. Puja del 19% al 27% el percentatge de consumidors que hi compren com a mínim un cop a la setmana i del 48% al 58% els que ho fan com a mínim un cop al mes. L’ordinador continua sent el mitjà de compra preferit, per davant del mòbil i la tauleta. El 51% de los consumidors compren a través del PC almenys un cop al mes, 9 punts més que el 2016. Encara hi ha entre un 43% i un 46% de consumidors que no fan servir mai ni la tauleta ni l’smartphone. En el cas del mòbil, encara no es fa servir com a eina de compra, tot i que creix el nombre d’usuaris que sí que el fan servir per això respecte al 2016. Els que ho fan un cop a la setmana han passat del 7% al 14% i els d’un cop al mes, del 18% al 30%. La tendència anirà creixent, com passa ja en països del nostre entorn.
