Temps de Flors, floretes i espines

El centre de negocis CINC va reunir ahir a la tarda gairebé una cinquantena de persones per parlar sobre Temps de Flors. L’objectiu era analitzar què està bé del festival i què cal millorar, a fi d’intentar assegurar la bona salut de l’esdeveniment. La trobada –moderada pel periodista Martí Gironell– es va iniciar amb l’anàlisi de l’exregidor de Girona Josep Maria Birulés, que va qualificar Temps de Flors de “tresor” després de recordar que el 1991, quan era regidor, l’esdeveniment “se n’anava en orris”. Va ser, va dir, quan buscant la manera de revifar-lo van decidir dispersar-lo, i dos anys després ja s’intuïa l’èxit. El qualificatiu de “tresor”va ser molt repetit al llarg de la vetllada, igual que el de “joia de la corona”, que va introduir la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, recordant que l’havien definit així mateix les entitats organitzadores quan va assumir la regidoria, seguit d’un avís: “És la joia de la corona, però s’ha de cuidar.” El president de l’associació d’hostaleria i restauració de Girona, Josep Carreras, va admetre que els deu dies de festival són “extraordinaris” per als hostalers i restauradors, però va recordar que “sis o set anys enrere” no era així i que “entre setmana no hi havia ningú”. Va atribuir la millora a l’esforç que s’ha fet per fer-ne difusió. Va ser, de fet, una crítica a les paraules de Plana uns moments abans, en què havia valorat positivament que aquest any s’hagi retallat la inversió en promoció publicitària i que s’hagi intentat incidir en mercats i fórmules diferents: “Tant costa arribar com mantenir. No podem treure el peu de l’accelerador”, va dir Carreras.

En representació dels mitjans de comunicació va participar a la taula rodona el director de l’edició de Girona d’El Punt Avui, Jordi Grau. El periodista va reconèixer el benefici que ha tingut el festival per a la ciutat –“s’ha aconseguit posar Girona al mapa”–, i va defensar que el paper dels mitjans ha de ser explicar-ho amb un esperit crític, que vol dir que la valoració pot ser a vegades positiva i a vegades negativa. Va recordar que les crítiques són subjectives –i prerrogativa– de cada periodista o articulista, i que en la darrera edició n’hi ha hagut de tots colors. Posteriorment el públic es va afegir al debat, i van anar sortint els aspectes més controvertits de l’esdeveniment: la massificació, l’expansió als barris, la presència de flors... En termes generals es va considerar que una dispersió més gran no ajudaria a reduir la concentració de gent als punts emblemàtics. Es va criticar que es doni publicitat a espais que ja per si reben molts visitants (la catedral, els Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants...) i que es deixin de banda altres espais que queden més apartats. En representació de les entitats organitzadores va parlar Montse Galí, que va assegurar que confien en els artistes, però va reclamar que es recordi que s’està parlant de Temps de Flors, i per tant “ha d’haver-hi molt present l’element floral”. Galí hi va afegir que a les entitats no els agrada que es qualifiqui de festival Temps de Flors. L’exalcalde Joaquim Nadal va assistir a l’acte com a públic. Va qüestionar que calgui “blindar policialment” el Barri Vell durant Temps de Flors, i va criticar que any rere any es vulgui ampliar el nombre d’espais. “Cal afegir espais com la muntanya de la O perquè la gent hi vagi i no vegin res i tornin amb ganes de veure flors?”, va preguntar-se. Els empresaris hotelers que van parlar van respondre a les crítiques d’aquesta darrera edició assegurant que els clients marxen de Girona amb una impressió molt positiva del festival, i que, per tant –consideren–, les crítiques són una qüestió estrictament local. La coautora del muntatge d’aquest any de les escales de la catedral –un dels més criticats aquest 2017–, Cristina Masferrer, va defensar el component artístic i efímer dels muntatges, més enllà de les flors. Aquesta va ser, segurament, la discrepància de fons més remarcable del debat. La concepció de què ha de ser Temps de Flors. Una mostra essencialment de flors o un cant al·legòric a la primavera que es pot fer a través d’elements no necessàriament florals? El debat intens, va concloure Grau, “demostra que el festival és ben viu”.