Societat

Francesc crea cardenal l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella

El nou ‘príncep’ de l’Església, de 71 anys, és un dels 121 porprats que tindran dret a vot en el proper conclave

Carles Puigdemont assisteix a la cerimònia

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, de 71 anys, va rebre ahir la birreta vermella i l’anell de cardenal de mans del papa Francesc, que l’ha triat perquè sigui, a partir d’ara, un dels homes forts de l’Església catòlica i tingui dret a vot en el proper conclave. Omella s’ha convertit en el vuitè membre del Col·legi de Cardenals de tota la història de l’Arquebisbat de Barcelona.

La basílica de Sant Pere del Vaticà va ser l’escenari del multitudinari acte de creació dels nous cardenals, al qual va assistir, per acompanyar Omella, una àmplia delegació catalana, encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Per part del govern espanyol, hi havia la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Abans de començar la cerimònia oficial, Joan Josep Omella va pronunciar un discurs en nom dels nous cinc cardenals, va agrair al pontífex la seva designació i va assegurar que volen ser “bàlsam i camí de reconciliació”. Va dir que els nous cardenals no volen “ser una Església autoreferencial”, sinó “una Església que pelegrina pels carrers del món a la recerca de tothom, encabint dins del seu cor el bàlsam de la felicitat i de la pau, eixugant-los les llàgrimes i augmentant la seva esperança”. “Mai havia somiat, quan era petit, [que podria] ser bisbe i moltíssim menys cardenal”, havia dit hores abans a la premsa. Omella va explicar que, quan es va fer capellà, “volia ser missioner a l’Àfrica o capellà de poble”.

Amb el nou consistori, el papa ha reconfigurat l’esquema del col·legi cardenalici, que, de 116 cardenals electors, passarà a tenir-ne 121, després de la imposició de la birreta cardenalícia a l’arquebisbe de Bamako, Jean Zerbo, que es convertirà en el primer cardenal nascut a Mali; l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que va anar durant un any com a missioner al Zaire; el primer suec bisbe catòlic d’Estocolm després de la reforma protestant, Anders Arborelius; el vicari apostòlic de Pakse, a Laos, un país amb només 45.000 catòlics, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chávez, amic del bisbe màrtir Óscar Romero. Aquest cas és, si més no, impactant, ja que Francesc ha decidit fer cardenal el bisbe auxiliar i no el titular.

LA FRASE

Volem ser una Església que pelegrina pels carrers del món a la recerca de tothom
Joan Josep Omella
cardenal de l’església catòlica

LES XIFRES

121
cardenals
menors de 80 anys, entre els quals hi ha el de Barcelona, tenen dret a vot en un conclave.
8
membres
del Col·legi de Cardenals, comptant-hi Omella, hi ha hagut en la història de l’Arquebisbat de Barcelona.

El futur de l’Església és a les seves mans

El papa Francesc va configurant la seva Església i va creant cardenals del seu gust i de la seva tendència perquè, quan ell no hi sigui, siguin els que assegurin la continuïtat d’aquesta obertura que proposa, d’aquesta Església en sortida, dels pobres i de la perifèria. Omella, ja s’ha dit, és l’home que el papa vol a l’Estat. El va posar a Barcelona contra tot pronòstic –aprofitant que sabia parlar català– i ara li ha donat el títol més preuat. Serà un dels 121 cardenals amb dret a vot en el conclave. El cas, però, més revelador de les intencions de Francesc és que ha fet cardenal el bisbe auxiliar de San Salvador, que ha passat al davant del seu titular. El nou cardenal salvadoreny va ser amic del bisbe màrtir Óscar Romero, el bisbe del poble, que, tot i que primer no ho era, va acabant sent símbol de la teologia de l’alliberament. També és molt significatiu que els bisbes més conservadors que ha fet cardenals són més grans de 80 i, per tant, no podran votar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.