Més diners per finançar els Mossos
La Junta de Seguretat faculta el govern a reclamar 600 milions d’euros a Madrid
Les partides són diners per pagar els agents desplegats des del 2010
La internacionalització del cos haurà d’esperar
La Junta de Seguretat de Catalunya, reunida ahir per primer cop després de l’última trobada celebrada fa vuit anys, va donar el seu vistiplau a la certificació de la plantilla actual dels Mossos d’Esquadra, requisit indispensable perquè des del govern de la Generalitat es pugui reclamar ara al Ministeri d’Hisenda el pagament corresponent de la part que pertoca a l’Estat de les dues promocions de Mossos d’Esquadra que es van desplegar després del 2009. Des de la conselleria d’Interior es calcula que el deute acumulat de l’Estat per aquest concepte és de més de 600 milions d’euros i per al seu cobrament ara s’obrirà una negociació entre la conselleria d’Economia i el Ministeri d’Hisenda.
Aquest incompliment de l’Estat en relació amb les seves obligacions amb el finançament de la policia de la Generalitat ha generat desajustos pressupostaris al Departament d’Interior, que ha hagut d’assumir tot sol un cost que habitualment és compartit amb l’Estat. Això va obligar, per exemple, a recórrer a dos fons de contingència per fer front a les necessitats extraordinàries de desplegament d’efectius que ha generat l’amenaça del terrorisme gihadista. Amb l’acord d’ahir, a partir d’ara el govern espanyol pagarà cada any per la part que li toca segons el nombre real de Mossos desplegats i, a més, el govern podrà reclamar els endarreriments.
Espanya sí, Europa no
La certificació dels Mossos és un dels punts estel·lars de la reunió d’ahir, en què el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va actuar amb una premissa bàsica; donar compliment a les peticions de la policia catalana d’avançar en la seva integració en estructures de seguretat d’àmbit estatal però frenant les mateixes expectatives pel que fa a la internacionalització dels Mossos. Les intencions del ministre van quedar explicades en una frase que ell mateix va pronunciar quan va començar la seva explicació davant els periodistes en què va anunciar que la reunió era la constatació que “la normalitat constitucional es manté”; és a dir, Catalunya és una autonomia dins el regne d’Espanya i poca cosa més.
En aquest sentit, es va acordar la integració del cos policial català en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, CITCO, però es va ajornar per a una decisió futura la incorporació directa dels Mossos al sistema que dona accés a les bases de dades de la Interpol.
La incorporació als sistemes d’informació d’aquest ens que agrupa més de 190 països s’haurà de discutir i aprovar en una subcomissió que va ser creada ahir i que també haurà d’abordar altres millores en aquest àmbit, com ara la possibilitat que els Mossos puguin fer persecucions en calent en territori francès. Aquesta comissió mixta s’haurà de reunir dues vegades l’any i es podrà constituir alguna vegada més si una de les dues parts ho demana. De moment, la primera trobada serà el setembre que ve.
On sí que es va avançar de manera clara va ser en la pretensió expressada repetides vegades pel conseller Jané de fer entrar el cos dels Mossos com a membre de ple dret en el Citco, en què es treballa amb tota la informació de pes per prevenir l’amenaça del terrorisme gihadista. Els Mossos ja han estat presents en aquest organisme, però sempre que ho han fet ha estat per invitació del Ministeri de l’Interior. Arran dels diversos atemptats ocorreguts a Europa, Jané havia insistit en la necessitat que la policia catalana en formés part. És per això que el conseller va valorar molt satisfactòriament la incorporació al Citco i també el fet que a la reunió d’ahir també es va acordar la integració dels Mossos a la Taula de Valoració de l’Amenaça Terrorista, i a la Taula de Coordinació Policial.
En sentit invers, el de donar entrada als cossos de seguretat espanyols a les estructures de la Generalitat, també es va signar un acord perquè la Policía Nacional i la Guàrdia Civil quedin integrats al sistema d’emergències de la Generalitat del 112.
Un dels temes policials de màxima actualitat, la convocatòria de 500 places d’una nova promoció dels Mossos, no va formar part de l’ordre del dia de la reunió, si bé el conseller Jordi Jané en va informar la Junta de Seguretat. A la sortida de la reunió, el ministre Zoido va explicar que l’autorització del govern espanyol era la de fer una convocatòria per reposar 50 places d’agents i va afirmar que la resta s’havien de negociar amb el Ministeri d’Hisenda. Aquestes places de reposició estan pensades per cobrir baixes no previstes o jubilacions. El conseller Jané va recordar així mateix que la convocatòria publicada al DOGC s’ajusta a la legalitat i va explicar que per un costat consta de les 50 places que va indicar el ministre i que les 450 restants s’oferiran prenent com a base les noves condicions que ha posat damunt la taula la llei del pressupost de l’Estat que ja ha estat publicada al BOE. Aquesta llei dona un major marge de maniobra a les administracions autonòmiques en el moment de decidir els seus increments de plantilles de funcionaris.
LES FRASES
Marta Gordi, testimoni de càrrec
Han passat vuit anys des de l’última reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, el 2009, sota la presidència de l’aleshores president José Montilla i l’assistència del conseller d’Interior, Joan Saura, i el ministre socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba. Una de les persones que hi van assistir va ser Marta Gordi, actual responsable de l’assessoria jurídica del Departament d’Interior, i que ja aleshores formava part de l’equip jurídic. El conseller Jané va citar ahir Gordi perquè és l’única persona que ahir va repetir la seva presència a la Junta de Seguretat, vuit anys després. El conseller en va parlar per exemplificar que ha passat massa temps entre una reunió i l’altra. Ha passat tant temps que en la reunió que es va fer el 2009 ja es va acordar estudiar la possibilitat que els Mossos entressin a formar part de la Interpol, circumstància que ahir va tornar a acordar-se. També es van repetir acords per millorar la connexió entre cossos en casos de violència de gènere.
