“El culpable que no hi hagi El Corte Inglés és l’Ajuntament”

L’Assemblea Pagesa de Mataró va trencar ahir el silenci després de guanyar els dos contenciosos que havia interposat contra el procés urbanístic i normatiu que va permetre traslladar la fàbrica catalogada de Can Fàbregas i de Caralt per ubicar-hi El Corte Inglés. Tot i que el govern municipal del PSC i CiU els assenyala com a culpables que l’arribada del centre comercial sigui més difícil que mai, l’assemblea, vinculada a Unió de Pagesos, va defensar que malgrat que se’ls vulgui carregar aquest mort, qui realment ha fet malament la feina és l’Ajuntament. “Qui hauria de fer autocrítica és el consistori mataroní, però també la Generalitat que hi ha donat la conformitat”, va assenyalar l’advocat del sindicat Josep Alsina. L’atac però va més enllà i, segons Pep Riera, representant també de l’Assemblea Pagesa, si El Corte Inglés hagués volgut, ja hauria pogut obrir els grans magatzems.

“Des del 2012 tant l’operador com el mateix Ajuntament declaren que hi ha les condicions per començar la construcció de l’edifici comercial i que no existeix cap impediment legal”, va afegir-hi Riera, que posa en dubte que la única justificació per no tirar endavant el projecte sigui la inseguretat jurídica com es vol fer creure. “Buscar culpables ara és molt fàcil, però potser s’hauria de demanar responsabilitats a El Corte Inglés i preguntar-se perquè no han fet l’obra, quan ho tenien tot al seu favor”, va apuntar el líder sindical, que també critica que els compromisos que el govern local va prendre per intentar que es fes marxa enrere i es retiressin els litigis que hi havia oberts mai s’han acomplert.

Les principals demandes que el col·lectiu posava com a condició indispensable per deixar en paper mullat els recursos eren d’una banda, que s’eliminés la reserva d’espai que s’havia dibuixat a la zona agrícola de les Cinc Sènies per a la futura línia del tren orbital, que tot i que no té data ni pressupost per executar-se, afecta directament els agricultors. De l’altra, es reclamava que s’ampliés el catàleg de masies que s’havia elaborat del sector agrari mataroní perquè la normativa excloïa les cases construïdes després de 1956, i n’hi ha un bon grapat que són posteriors a aquesta data. A aquestes dues reivindicacions s’afegeix una altra com és la necessitat de moure de lloc les peces de l’antiga fàbrica del carrer Biada que es troben ubicades en uns terrenys municipals qualificats de sòl agrícola. Pep Riera va admetre que bona part d’aquestes peticions depenen directament de la Generalitat, però considera que “l’ajuntament no ha fet els deures”.