Castells, suor i llenya

A quinze dies de Sant Fèlix, la diada de la Mare de Déu d’agost de la Bisbal del Penedès, una cita ineludible del calendari, es va saldar amb quatre castells de gamma extra i molta llenya. La plaça va tractar amb severitat els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, dues formacions que van donar molt i que van marxar adolorides i amb males cares.

Va obrir Vilafranca amb el 3 de 9 amb l’agulla, sortida potent i caiguda lletja. Amb tot el pes dalt, el pom es va despenjar. Un revés dur de bon principi. Al seu costat, la Colla Vella també va arrancar amb artilleria pesada en forma de 5 de 9, el seu castell bandera que va defensar amb categoria i concentració extrema. Lliçó de casta i tercera supercatedral de l’any.

Vilafranca va resoldre la segona ronda amb el 4 de 9 i els rosats es van llançar aleshores i per primera vegada enguany a pel 4 de 9 amb el pilar. Però mentre s’operava la maniobra del traspàs, el castell es va trencar a nivell de quarts. Intent decebedor.

Vilafranca va respondre amb la torre de 9, el segon gamma extra de la colla, que es va completar en una seqüència magnífica, no exempta d’algun ensurt defensat amb la classe esperada i la fredor necessària.

En aquestes circumstàncies, enmig de la caldera del doctor Robert, amb caigudes i cansament acumulats, el pes de la responsabilitat que ha d’aguantar el cap de colla és pesat. Què cal fer? Toni Bach i Albert Martínez, els caps suprems respectius de verds i de rosats, van decidir anar al front. Amb tot i a totes. Van ser valents.

Així, Vilafranca apostava pel 4 de 9 amb l’agulla, un castell que la colla havia completat a Vilanova. En el d’ahir, però, el record de la caiguda del tres es va traduir en nervis (lògics) en els pisos superiors. La baixada del quatre va rebregar el pilar i el castell va quedar en carregat. Tot seguit, després d’haver temperat els ànims tot descarregant el 3 de 9, la Colla Vella hi va tornar amb el 4 de 9 amb el pilar. I l’intent, molt decidit, es va tornar a trencar pel mateix lloc, a nivell dels quarts, i amb el pom de dalt fent filigranes per evitar la despenjada. La Vella va tancar les tres rondes baixant un pis, és a dir, amb el 4 de 8 amb el pilar.

Mentre tot això passava, a l’altre extrem de la plaça la Colla Joves s’ho prenia amb més calma, guardant-se l’as per al final i resolent la seva tripleta amb el 3 de 9 i el 4 de 9, treballats per baix però amb uns poms de dalt de qualitat extra, i amb el 3 de 8 amb el pilar.

Va ser a la ronda dels pilars on la Colla Joves va tenir el seu perseguit i esperat moment, ja que per primera vegada en l’exercici present es disposava a reptar un gamma extra. Com a molt meritori cal valorar el treball de folre i les manilles, damunt del qual el pilar –molt bo– dels diables vermells es va carregar amb decisió. Amb una mica més d’experiència a tots els nivells, es podria fins i tot haver completat. Èxit, en qualsevol cas.

La Colla Vella va acabar amb el pilar de 7 i Vilafranca, amb el de 6. Castells, suors i llenyes. O no seria la Bisbal...