Una plataforma veïnal veu en el model del ‘tot inclòs’ part de l’incivisme de Lloret
Representants de Tips lamenten que agents locals fomentin el turisme de baix cost
Veuen col·lapsats els serveis públics pels excessos dels visitants
La plataforma veïnal de Lloret de Mar Tips de Soroll i Brutícia ha criticat el model del tot inclòs que fa que sovintegin els casos d’incivisme. Segons els membres de Tips, alguns hotels i discoteques de Lloret, juntament amb operadors turístics, s’enriqueixen a costa de la mala imatge i el deteriorament dels serveis públics.
Tips ja va emetre un comunicat al juny en què alertava que a l’estiu augmentaria “el soroll, la brutícia i la prostitució” als carrers de Lloret. Ara hi afegeixen que un cert tipus de model turístic només resta. “El model del tot inclòs, d’hotel i discoteca, el tens concentrat a la riera [avinguda Just Marlès], de les 4 a les 5 de la matinada [...]. Els serveis públics estan col·lapsats pels excessos de turisme i els beneficis només són d’uns quants”, critica Ramon Vilaró, escriptor, periodista i antic corresponsal a Washington i Tòquio.
Hotels no renovats
Part dels denunciants admeten que Lloret té defectes que comparteixen altres destinacions que reben milions de viatgers. Entenen que la Generalitat i fins tot l’Estat haurien de contribuir a canviar un model que consideren caduc. “Tot el problema ve dels hotels antics que no s’han renovat, dels hotels barats”, es queixa Mari Carme Bernat, veïna de la urbanització de Rocagrossa i membre de la Plataforma per la Pau. “M’estimo Lloret, però vull canviar el model.”
Per Joan Pau Romaní, restaurador i membre de l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret, “els hotels que fan el tot inclòs fan mal als hotels i al turisme”. “És una situació que hem d’intentar que canviï”, afirma. Romaní troba que això provoca, entre altres coses, que es vengui alcohol de baixa qualitat i que els clients no surtin amb el cap prou clar per gaudir de la nit.
El professor de secundària Joan Antoni Hernández, veí del centre i membre de SOS Lloret, considera que “més que 400 normatives i que no se’n compleixi cap, n’hi hauria d’haver quatre i fer-les complir”. Lamenta que no hi hagi càstig per als que no porten samarreta –tot i una recent campanya municipal que anima a no fer-ho– o els que beuen alcohol a la platja.
També forma part de Tips un veí del centre de Lloret que treballa en el sector immobiliari. Prefereix no identificar-se i critica que alguns dels nous habitatges d’ús turístic (HUT) no tenen sortida d’emergència ni una exposició dins la finca de les normes de convivència.
LA FRASE
Promoció de cales sense gent, i masses a la realitat
Yoya Ramos és una veïna de la urbanització de Rocagrossa. Integrant de la plataforma Aturem la C-32, sosté: “L’Ajuntament promociona el poble venent un Lloret com unes cales sense gent i un lloc tranquil. A la pràctica, no s’hi cap per l’aglomeració de gent”. “Crec que hi ha falta de voluntat de l’Ajuntament de fer complir les coses [l’ordenança de civisme]”, considera Ramos, que diu que no vol criticar l’Ajuntament i que s’ofereix per col·laborar. El professor de secundària Joan Antoni Hernández seria partidari que es tanqués la platja a les nits per evitar “el gran botellón”.
“Un model que va exagerar el guany fàcil”
El poble de Cúllar (Granada) està agermanat amb Lloret. L’alcalde de Cúllar, Pepe Torrente (PP), ha escrit una carta en una xarxa social per fer una anàlisi de Lloret. “Sé de què escric. Lloret és víctima, avui, d’un model turístic que va exagerar el guany fàcil abans que una explotació comercial ordenada i racional d’oci d’estiu: platja, sexe, alcohol, discoteca, sol... a preu de batalla.” Troba que la mort del jove italià dins de la discoteca St. Trop hauria pogut passar a qualsevol lloc i lamenta la indiferència dels testimonis presents. Torrente dona ànims a l’Ajuntament i a l’alcalde, Jaume Dulsat.
