Societat

memòria històrica

Josep Rodríguez i Isidre Garcia, primeres víctimes reparades

El net de l’exalcalde republicà de Tortosa va recollir el document que acredita l’anul·lació del judici dictat pel franquisme

La filla del vallenc Isidre Garcia va recordar que el van afusellar perquè defensava “la República catalana”

Més de 10.000 persones van ser víctimes d’un procediment judicial militar per causes polítiques durant el franquisme al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. I que ara el govern català vol reparar amb l’expedició d’un certificat que acredita l’anul·lació del judici. Uns documents que ha començat a lliurar i dels quals, en el cas de les Terres de l’Ebre, el primer ha estat per l’exalcalde republicà de Tortosa Josep Rodríguez, que va ser condemnat el 13 de maig del 1939 per un tribunal militar franquista i afusellat el 8 d’agost del 1939. Al Camp de Tarragona, la primera de recollir el document va ser ahir Herminia Garcia, filla del vallenc Isidre Garcia Ballester, que va ser afusellat el 15 de juliol de 1939, amb només 27 anys, per rebel·lió militar.

El net de l’exalcalde republicà, que també es diu Josep Rodríguez, va recollir ahir el certificat de nul·litat de mans de la directora dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Montse Ingla. “Tota la família estem molt satisfets i agraïts perquè el nom del nostre iaio ja no estarà lligat a les paraules rebel·lió militar, quan ell va ser fidel a la república i a l’Ajuntament de Tortosa”, va manifestar Rodríguez visiblement emocionat, que va mostrar l’última carta que la seua família va rebre de l’exalcalde. “Evidentment, la hi van fer escriure en castellà”, va dir. Josep Rodríguez va ser condemnat per pertinença a Esquerra Republicana. Com a alcalde va crear un impost voluntari per construir catorze refugis antiaeris, ja que Tortosa va ser un dels municipis més castigats pels bombardejos. A més, també va emetre moneda.

Per la seva banda, Hermínia Garcia tampoc no va poder contenir l’emoció en rebre l’acreditació de la nul·litat del judici contra el seu pare: “Hem lluitat molt per arribar aquí i per assolir la llibertat de Catalunya”, va dir. El seu pare, Isidre Garcia, era el petit de tres germans, i treballava de cuiner a la fonda Fèlix, que tenien a Valls. També va ser corresponsal quan el van cridar per anar al front d’Aragó. Va ser militant d’ERC i va fugir a Castelló de la Plana amb el seu germà mitjà, on tenien família, per amagar-se dels militars franquistes. Quan era a Castelló va néixer la seva filla Herminia i va voler tornar a Valls per conèixer-la; però va ser capturat durant el trajecte per les tropes franquistes. Els militars se’l van endur emmanillat, el van estomacar, i el van afusellar el 15 de juliol del 1939. La seva filla tenia 15 mesos. “En una carta em deia que no m’avergonyís mai d’ell perquè no havia comès cap crim ni cap robatori; l’afusellaven per un ideal i per haver defensat Catalunya”, va dir ahir la filla, que va rebre el document de mans del delegat del govern a Tarragona, Òscar Peris, i la directora dels serveis territorials de Justícia, Fina Palomar.

LES FRASES

El nom del nostre iaio ja no estarà lligat a les paraules ‘rebel·lió militar’. Estem molt agraïts
Josep Rodríguez
NET DE L’EXALCALDE DE TORTOSA
En una carta em deia que no m’avergonyís mai d’ell; el van afusellar perquè defensava Catalunya
Herminia Garcia
Filla d’Isidre Garcia

Molts pagesos entre els represaliats

A les Terres de l’Ebre es va instruir un judici militar contra més de 4.000 persones –la xifra varia en funció de si es tenen en compte els residents o els nascuts al territori–. L’Arxiu Nacional de Catalunya recull els noms i cognoms de les 66.900 persones represaliades a Catalunya i la responsable de Justícia a l’Ebre va recomanar als familiars que vulguen sol·licitar el certificat de nul·litat del judici que comproven la seua inclusió a la llista. “Si no van ser jutjats a Catalunya no podem fer el certificat”, va lamentar Ingla. Pel que fa a les professions de les víctimes del franquisme, Ingla va destacar l’elevat nombre de pagesos que van ser jutjats pels tribunals militars. Així, a la Terra Alta 65 pagesos van ser condemnats; a la Ribera d’Ebre, 39, i al Montsià en van ser 21 i al Baix Ebre, 30. La sol·licitud es pot demanar presencialment als serveis territorials de Justícia, telemàticament a través del web o bé trucant al 012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional cita a declarar 23 investigats en el ’cas 3%’

El jutge crida Sixte Cambra, Francesc Sànchez, Antoni Vives i Constatí Serrallonga, entre d’altres

 

Llibertat pels cinc detinguts en l’operació per suposat frau de la Diputació

 

La Policia Local i els Mossos impediran que es dugui a terme la plantada de creus grogues a Mataró

 

Irlanda vota aquest divendres en referèndum si despenalitza l’avortament

 

Localitzat l’home de 74 anys malalt d’alzheimer desaparegut a Caldes de Malavella

caldes de malavella
 

Autoritzada la llicència de casino per al complex d’oci Hard Rock Entertainment World a Vila-seca i Salou

Salou
 

El govern espanyol fa suspendre una consulta sobre la segregació d’un nucli a Sitges

 
F.VILA I N. RIBA
PROMOTORS DE LA FESTA DE LA VIDA BONA

“Cadascú té dret a les seves bogeries i a la seva manera de veure la vida”

Sant Boi de Llobregat
 

Les jornades de la sèpia augmenten l’àmbit i la durada

L’ESCALA