Societat

memòria històrica

Josep Rodríguez i Isidre Garcia, primeres víctimes reparades

El net de l’exalcalde republicà de Tortosa va recollir el document que acredita l’anul·lació del judici dictat pel franquisme

La filla del vallenc Isidre Garcia va recordar que el van afusellar perquè defensava “la República catalana”

Més de 10.000 persones van ser víctimes d’un procediment judicial militar per causes polítiques durant el franquisme al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. I que ara el govern català vol reparar amb l’expedició d’un certificat que acredita l’anul·lació del judici. Uns documents que ha començat a lliurar i dels quals, en el cas de les Terres de l’Ebre, el primer ha estat per l’exalcalde republicà de Tortosa Josep Rodríguez, que va ser condemnat el 13 de maig del 1939 per un tribunal militar franquista i afusellat el 8 d’agost del 1939. Al Camp de Tarragona, la primera de recollir el document va ser ahir Herminia Garcia, filla del vallenc Isidre Garcia Ballester, que va ser afusellat el 15 de juliol de 1939, amb només 27 anys, per rebel·lió militar.

El net de l’exalcalde republicà, que també es diu Josep Rodríguez, va recollir ahir el certificat de nul·litat de mans de la directora dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Montse Ingla. “Tota la família estem molt satisfets i agraïts perquè el nom del nostre iaio ja no estarà lligat a les paraules rebel·lió militar, quan ell va ser fidel a la república i a l’Ajuntament de Tortosa”, va manifestar Rodríguez visiblement emocionat, que va mostrar l’última carta que la seua família va rebre de l’exalcalde. “Evidentment, la hi van fer escriure en castellà”, va dir. Josep Rodríguez va ser condemnat per pertinença a Esquerra Republicana. Com a alcalde va crear un impost voluntari per construir catorze refugis antiaeris, ja que Tortosa va ser un dels municipis més castigats pels bombardejos. A més, també va emetre moneda.

Per la seva banda, Hermínia Garcia tampoc no va poder contenir l’emoció en rebre l’acreditació de la nul·litat del judici contra el seu pare: “Hem lluitat molt per arribar aquí i per assolir la llibertat de Catalunya”, va dir. El seu pare, Isidre Garcia, era el petit de tres germans, i treballava de cuiner a la fonda Fèlix, que tenien a Valls. També va ser corresponsal quan el van cridar per anar al front d’Aragó. Va ser militant d’ERC i va fugir a Castelló de la Plana amb el seu germà mitjà, on tenien família, per amagar-se dels militars franquistes. Quan era a Castelló va néixer la seva filla Herminia i va voler tornar a Valls per conèixer-la; però va ser capturat durant el trajecte per les tropes franquistes. Els militars se’l van endur emmanillat, el van estomacar, i el van afusellar el 15 de juliol del 1939. La seva filla tenia 15 mesos. “En una carta em deia que no m’avergonyís mai d’ell perquè no havia comès cap crim ni cap robatori; l’afusellaven per un ideal i per haver defensat Catalunya”, va dir ahir la filla, que va rebre el document de mans del delegat del govern a Tarragona, Òscar Peris, i la directora dels serveis territorials de Justícia, Fina Palomar.

LES FRASES

El nom del nostre iaio ja no estarà lligat a les paraules ‘rebel·lió militar’. Estem molt agraïts
Josep Rodríguez
NET DE L’EXALCALDE DE TORTOSA
En una carta em deia que no m’avergonyís mai d’ell; el van afusellar perquè defensava Catalunya
Herminia Garcia
Filla d’Isidre Garcia

Molts pagesos entre els represaliats

A les Terres de l’Ebre es va instruir un judici militar contra més de 4.000 persones –la xifra varia en funció de si es tenen en compte els residents o els nascuts al territori–. L’Arxiu Nacional de Catalunya recull els noms i cognoms de les 66.900 persones represaliades a Catalunya i la responsable de Justícia a l’Ebre va recomanar als familiars que vulguen sol·licitar el certificat de nul·litat del judici que comproven la seua inclusió a la llista. “Si no van ser jutjats a Catalunya no podem fer el certificat”, va lamentar Ingla. Pel que fa a les professions de les víctimes del franquisme, Ingla va destacar l’elevat nombre de pagesos que van ser jutjats pels tribunals militars. Així, a la Terra Alta 65 pagesos van ser condemnats; a la Ribera d’Ebre, 39, i al Montsià en van ser 21 i al Baix Ebre, 30. La sol·licitud es pot demanar presencialment als serveis territorials de Justícia, telemàticament a través del web o bé trucant al 012.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

L’imam de Ripoll va estar en contacte amb el CNI el 2014

Els serveis secrets van anar a cercar Abdelbaki es Satty quan era a la presó complint condemna per tràfic de drogues

Puigdemont recorda que la Generalitat “ja ho sospitava”

Barcelona
 

El TC admet a tràmit els recursos dels assaltants al Centre Blanquerna

Barcelona
 

Un mort i un ferit crític en un xoc frontal a Òdena

Igualada
 

Concentració a Igualada per reclamar el retorn de la bandera d’Espanya a l’Ajuntament

Igualada
 

Presó preventiva per a l’imam acusat d’abusos sexuals a un nen de 9 anys

Barcelona
 

Els alumnes dels col·legis de Vandellós i l'Hospitalet de l’Infant seran presents, un any més, en el audiovisual nadalenc

Reus
 

L'independentisme fa 'Cultura per la República' a Reus

Reus
 
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cap de setmana tranquil

Barcelona
 

La Diputació presenta al Berguedà una nova línia d’ajuts per arreglar polígons i edificis municipals

Gironella