Intencions aigualides

Si l’efecte que buscava l’Estat ahir en els escorcolls que la Guàrdia Civil va practicar era desgastar el suport social que té el referèndum, caldrà concloure que van fracassar estrepitosament. I sembla evident que aquesta era la intenció, en vista dels titulars dels diaris espanyols d’ahir mateix, que anunciaven els escorcolls abans que es fessin, i els relacionaven amb el president Carles Puigdemont. Per comprovar que l’estratègia els va quedar aigualida, només feia falta estar-se durant una estona a l’entorn de la zona acordonada del carrer Ciutadans, on hi ha les oficines de l’empresa investigada. La curiositat entre els vianants, quan veien l’ampli desplegament policial, era majúscula. Però no podem dir que també ho fos la incredulitat. Vaja, que tothom sabia de què anava en realitat l’escorcoll: del procés i el referèndum, i no de les irregularitats a l’empresa d’aigües de Girona. “Que hi ha urnes aquí?”, “Haurem de tornar a córrer davant d’aquesta gent?”, “Que no tenen vergonya?”, “Cada vegada és més ridícul tot plegat”... són algunes de les preguntes i afirmacions que la gent es feia en veu alta, amb un punt d’indignació i amb evidents ganes d’acollonar els intents de desanimar els partidaris de votar l’1-O. Els guàrdies civils que estaven vigilant les entrades als edificis i els seus cotxes van estar distrets. Al davant –això és fruit de la casualitat– tenien una estelada gegant, de diversos pisos d’altura, situada al local de l’ANC de Girona. Mentre feien guàrdia van veure com davant dels seus nassos els desplegaven unes quantes estelades més, van sentir crits –pocs, però alguns– de “visca Catalunya”, van escoltar com des d’un balcó obert de bat a bat els posaven Els segadors o van rebre just al damunt una pluja de paperetes amb el lema “Votem per ser lliures”. Fins i tot els estrangers que passejaven pel Barri Vell de Girona sabien de què anava: “What’s happening?”, preguntava una senyora. Quan se li va dir que era una investigació policial per... va tallar el sofert ciutadà que li intentava explicar el què per dir-li “Ah, the independence?”. Un “yes” va resumir-ho tot amb una diàfana exactitud. Per què d’això va anar. Ningú ho dubtava. Ni la senyora que recordava que als anys setanta “ja ho havia vist això” i ho deia amb cert temor. Però, en general, els gironins van rebre amb flegmàtica indignació la presència dels agents sabent que, allò, allà, anava d’aigualir un anhel il·lusionant que la por no aturarà. Vaja, que no es van deixar posar aigua al vi.