Registres “casuals” de la Guàrdia Civil a Girona
Van entrar ahir en quinze domicilis buscant documentació sobre un presumpte cas d’apropiació indeguda dels socis privats de l’empresa mixta de l’aigua
-
Registres “casuals” de la Guàrdia Civil a Girona Arxiu. -
Guàrdies civils al carrer Ciutadans de Girona preparats per entrar a l’edifici d’Agissa. A baix, dos agents descansant dins l’edifici i un dels policies vigilant l’entrada Q. PUIG / EPA / M. LLADÓ. -
Registres “casuals” de la Guàrdia Civil a Girona Arxiu.
La Guàrdia Civil va registrar ahir quinze domicilis de Girona, entre empreses i particulars, i va reclamar documentació a l’Ajuntament en relació amb l’empresa mixta que gestiona el servei d’aigües. Es va entrar en instal·lacions de l’empresa mixta (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, Agissa) a Girona, Fornells de la Selva i Bescanó; en oficines de Girona SA (sòcia privada de l’empresa mixta amb un 80% del capital) a Girona; de l’empresa Prodaisa (participada per Girona SA) a Girona, Navata i Fornells de la Selva; en un despatx d’un bufet d’advocats, i als domicilis particulars de dos consellers delegats i d’un representant d’accionistes minoritaris.
Els registres es justifiquen amb la investigació que es du a terme per un presumpte delicte d’apropiació indeguda per part dels socis privats de l’empresa mixta. Des d’alguns mitjans, però, s’estan buscant connexions amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan era alcalde de Girona, a través del cas del 3%, de finançament irregular de CDC. Aquest cas, però, el duu el jutjat del Vendrell, i la instrucció per fer els registres la va emetre el jutjat número dos de Girona, que instrueix la causa d’Agissa.
L’operatiu a Agissa
Sis vehicles de la benemèrita van arribar a les 9.20 h al carrer Ciutadans, on hi ha les oficines d’Agissa en dos edificis contigus, i van estar-hi fins ben bé al vespre. Buscaven documentació que s’hagués requerit en el passat però que no s’hagués entregat al jutjat o de la qual s’hagués negat la seva existència, documentació de terceres empreses que hagin tingut relació amb Agissa o Girona SA, documentació bancària i financera o, també, diners en efectiu que puguin tenir relació amb una presumpta descapitalització de l’empresa mixta Agissa.
Un agent a l’Ajuntament
A més dels registres, un tinent judicial de la Guàrdia Civil va personar-se de bon matí a l’Ajuntament de Girona per reclamar documentació. Entre els documents reclamats hi havia un informe de la concessió d’Agissa des de l’any 1992, les actes dels plens on es tractés d’algun dels serveis gestionats per Agissa, documents del cobrament del cànon de l’aigua, actuacions de supervisió endegades per la corporació contra Girona SA i Agissa per la detecció d’irregularitats i expedients relacionats amb la compra del fons d’art Santos Torroella (una part es va pagar amb diners provinents del cànon de l’aigua).
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va assegurar després de la visita del tinent judicial que la major part de la documentació ja la tenia el jutjat –perquè ja els l’havien requerit– o que estava penjada a la web municipal. Va qualificar l’operatiu d’ahir de “xou” i el va vincular al referèndum.
LES FRASES
De les presumptes irregularitats a la instrumentalització política
Quan Puigdemont era alcalde de Girona va ordenar una auditoria d’Agissa
J. NadalEl model de gestió del servei d’aigua i clavegueram de Girona fa temps que està en qüestió. Des del 1992 el gestiona una empresa mixta, formada pel soci privat Girona SA, amb un 80% del capital, i els ajuntaments de Girona (14%), Salt (4%) i Sarrià de Ter (2%). Agissa té la concessió fins al 2020 i des de l’Ajuntament de Girona se’n vol estudiar la municipalització a partir d’aquella data. La CUP va presentar a final del 2015 una denúncia per un presumpte delicte d’administració deslleial arran d’un informe d’auditoria elaborat per Efial, encarregat pel govern de Carles Puigdemont.
La denúncia de la CUP va derivar finalment en una querella de la fiscalia, però per un delicte d’apropiació indeguda. A final de l’any passat, l’Agència Tributària va emetre un informe en què s’assenyalaven diverses irregularitats en la gestió d’Agissa. S’hi parlava del repartiment de dividends excessius i no meritats, de l’ús d’instal·lacions de l’empresa mixta en benefici dels socis privats, de treballs realitzats per sota del preu de mercat i també de l’existència de despeses no atribuïbles a l’objecte social de l’empresa (compra de joies, viatges, pernils...)
Des de la defensa de l’exconseller delegat d’Agissa, Narcís Piferrer, es va dir que aquell informe estava ple d’inexactituds (com ara l’atribució d’un cos accionarial inexacte). Indicaven també que aquestes despeses supèrflues s’havien fet amb diners del soci privat i en cap cas de l’empresa mixta.
La investigació continua i, de fet, els escorcolls d’ahir s’atribueixen a aquesta investigació d’àmbit gironí. Però l’auditoria d’Efial, empresa que s’ha relacionat amb el cas del 3% que s’instrueix al jutjat del Vendrell, va servir d’excusa per intentar vincular la gestió de l’aigua de Girona amb el finançament irregular de CDC i, de retruc, amb la figura del president, Carles Puigdemont –alcalde de Girona del 2011 al 2016.
Aquest fil argumental s’ha fet servir des de mitjans estatals per afirmar que s’investiga Puigdemont per corrupció en un cas d’aigües a Girona quan, en realitat, de moment no hi ha cap evidència o investigació que relacioni directament els dos casos.