Societat

ISIDRE ESTEVE

PILOT I CONFERENCIANT

ISIDRE ESTEVE “És important perseguir el que un vol, no deixar-ho mai de banda”

El meu nucli dur són la meva parella, la Lídia; la meva filla de tretze anys i el meu equip tècnic
Espero que el coixí intel·ligent, a partir del 2018, pugui ajudar moltíssima gent

L’any 2007 el pilot Isidre Esteve vivia el millor moment de la seva carrera esportiva quan un accident el va allunyar per sempre de les motos. Però va acceptar la realitat, no es va rendir i va apostar per l’optimisme. Ara l’Isidre ha aconseguit fer un pas més en la seva aposta per viure al màxim i disputarà aquest Dakar 2018 tornant a competir al màxim nivell. Avui ens visita a Autentics.cat.

“Soc l’home més feliç del món.” Això ho va dir fa poc. Expliqui’ns per què.
Ho vaig dir era en la presentació del nou projecte, perquè em retrobava amb la gent del món de la competició, que ens portarà al Dakar 2018, i perquè estava envoltat de la gent amb qui em trobo bé i comparteixo nous reptes.
I es pot ser l’home més feliç del món després d’haver tingut una lesió com la seva?
De fet jo m’hi sento i si no fos així no ho diria. La lesió va passar fa deu anys, ha quedat enrere i ara estem en una altra etapa de la meva vida i, per sort, em sento privilegiat perquè puc continuar fent el que més m’agrada.
Superació és el seu valor número 1. Diu que som el que ens proposem.
És veritat. Jo lluito per això. Tinc ganes de seguir en el món de la competició, al darrere hi ha un compromís i molt esforç i continuarem competint i fent coses que ens animen i ens proposem nosaltres, la fundació, els nostres projectes... Al final, tot el dia perseguim el que volem i això està bé.
Remarca sempre que la gent, sobretot, ha de fer el que li agrada.
Aixecar-se al matí i no estar content amb el que fas no té sentit. La vida és curta i passa ràpid. Si no lluitem pel que ens agrada, què? De vegades no és fàcil perquè si ho fos, ho podria fer tothom i no li donaríem el valor que té. Però penso que és important perseguir el que un vol, no deixar-ho de banda.
I què persegueix per al 2018?
Fa temps que volíem fer amb cotxe el que ja vaig fer amb moto i al Dakar. Aquest 2017/18 ha arribat un projecte que ens permet tornar a ser competitius, amb un cotxe molt bo, amb un equip de gent al costat molt professional i és tornar al Dakar amb opcions de ser molt competitiu una altra vegada i això ens anima.
Per què diu que serà més competitiu que altres anys?
Per tot l’equip en si. Tu pots tenir moltes ganes i et pots trobar molt en forma, però ha d’acompanyar la mecànica i l’equip tècnic que tens al costat. Ha arribat un moment en què comencem a tenir una bona mecànica per córrer, l’equip està molt motivat perquè disposa de material d’un nivell ja molt alt.
Quins són els pilars, el nucli dur del seu equip?
N’hi ha un sens dubte, que és la meva parella, la Lídia. Si ella no em fes costat o no estigués d’acord amb tot el que comencem, no ho faríem. Després hi ha la meva filla, que ara tot just té tretze anys, i si almenys no estigués contenta amb el que fem, tampoc no tindria sentit. I llavors també el meu equip tècnic, que m’ajuda a dur a terme els projectes i naturalment són molt importants perquè han de sentir que el projecte també és seu.
Aquesta és gent que està al seu costat, però sabem demanar ajuda?
Hi ha gent que et voldria ajudar però no sap com. Tu moltes vegades tens ganes de fer les coses sol perquè vols sortir-te’n i no goses demanar aquesta ajuda. Però penso que si al final aconsegueixes parlar de tot amb naturalitat, de manera oberta, que la gent senti que no hi ha cap mena d’obstacle, llavors és més fàcil.
Josep Maria Lloreda, propietari de KH7, és una de les persones que l’ha ajudat, a banda del patrocini.
El cas d’en Josep Maria és molt especial. Fa un temps em va trucar per dir-me que havíem de tornar al Dakar i jo li vaig dir que no era possible, perquè el 2009 vaig patir molt. De fet vaig estar a l’hospital i em va costar un any i mig refer-me d’allò. Quan li ho vaig explicar, ell em va preguntar què em caldria i li vaig dir que necessitava com un coixí, però que fos intel·ligent. No existia, però el vam fer! El 2017 vam tornar al Dakar i va funcionar de forma magnífica. Ens permet tornar-hi el 2018, però el més important és que ha passat a ser un projecte de la fundació i un coixí que ha estat desenvolupat perquè jo pogués tornar a córrer, i al final estarà al mercat a través de la fundació per ajudar tota la gent que ho necessiti. Hem arribat a un acord amb OKM, una empresa de Girona que el fabricarà i distribuirà arreu del món.
Què té d’específic?
La part de dalt parteix de la base dels coixins ja existents, d’alvèol d’aire. El que hem fet és que això ho hem instrumentat d’ una caixa electrònica on cada alvèol està controlat per uns sensors de pressió. Té vuit zones de més a menys conflictives, dissenyades per metges, i controlades per un sensor de pressió, unes electrovàlvules i un microcompressor que injecta aire. Genera un moviment que accelera el reg sanguini i evita o retarda l’aparició d’una úlcera de pressió.
Després del que va patir, serà més prudent?
Jo no he canviat. Després de l’experiència del 2009, naturalment patia molt per la pell i el que m’ha permès el coixí intel·ligent és oblidar-me d’aquest problema i centrar-me a competir. Ara quan estic al cotxe i estan a punt de donar-me la sortida és com abans. Al costat hi ha els altres pilots i estem en les mateixes condicions. El fet que jo porti tots els comandaments a les mans crec que no és un problema i soc allà al davant amb ganes de divertir-me, passar-ho bé i estar satisfet de la feina que faig.
I què és el que li fa més por?
Tinc respecte a moltes coses que no controlem. Dins i fora de la competició. Crec que tenir respecte pel que un fa és important perquè quan el perds es pot convertir en alguna cosa molt perillosa.
Quins són els valors professionals que l’acompanyen sempre?
El respecte a les situacions i a tota la gent que m’envolta, el compromís que prenc en totes les decisions que decidim de manera conjunta, i després les ganes de fer les coses al millor possible.
Imagino que una d’aquestes coses va ser crear, el 2011, la Fundació Isidre Esteve.
La Lídia i jo ens vam dir que havíem de fer alguna cosa per ajudar les persones que havien tingut accidents. Tant en qualitat de vida com en la inserció social. El primer projecte en què pensem és el Centre Pont: espais on puguin entrenar-se persones amb problemes de mobilitat. En tenim ja tres i hi atenem vuitanta persones cada dia. La veritat és que a través de l’activitat física milloren moltíssim les seves habilitats. Després, si alguna vol competir, la posem en contacte amb les diferents federacions d’esports adaptats i poden començar-ho a fer.
Diu que es no es pot triar el que passa però sí com s’afronta. És aquí on hi ha la diferència, en l’actitud?
És el més important. Ningú diu que sigui fàcil. Hi ha molta gent que ens vol ajudar quan ens passa alguna cosa, però tu t’has de deixar ajudar i has d’estar convençut que aquell és el camí. La veritat és que és necessària ja que, sense ella, potser tampoc te’n sortiries. Però l’actitud que tinguis, la determinació i el compromís són molt importants. Les coses canvien i poden tornar a ser fantàstiques. Mira el meu cas, si algun dia es fa inventari d’aquest cos que tinc, la gent es posaria les mans al cap de la quantitat de coses que li falten, però estic aquí i estic bé, tenim projectes, fem coses i la il·lusió no ens la pren ningú i seguirem així mentre tinguem forces per fer-ho. La vida és curta i passa ràpid; per tant, aprofitem totes les oportunitats que tinguem.
És un exemple per a molta gent. Què li diuen?
Jo no pretenc ser-ho. Només soc una persona afortunada que fa el que li agrada. I si algú en algun moment ho veu i pensa que també ho vol fer, està molt bé. Si als que estan treballant amb nosaltres no els agrades i no es trobessin còmodes ajudant la gent, no tindria cap sentit que estiguessin amb nosaltres. Hi són per convicció, perquè creuen que la seva feina és útil i pot ajudar els altres.
Si somiés despert què li agradaria que passés?
El meu somni és participar en el Dakar, ser competitiu, fer les coses bé i millorar fins a arribar a un dia que tornem a formar part d’aquell grup de pilots que poden guanyar i que es tenen en compte quan es fa una cursa. L’altre és que en la fundació s’ajudi cada dia més persones. Que el coixí, que estarà al mercat a partir del febrer o març del 2018, pugui ajudar moltíssima gent!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

URBANISME

Cornellà i l’AMB inverteixen 1,3 milions en pacificar el trànsit de tres carrers

CORNELLÀ DE LLOBREGAT
SOCIETAT

Més despesa en serveis socials bàsics dels ens locals de la demarcació de Barcelona

BARCELONA
badalona

Detingut en un control rutinari amb un arsenal d’armes i munició

badalona
MEDI AMBIENT

Pineda de Mar redueix un 7,5% la pèrdua d’aigua potable i passa del 25% al 17,5%

PINEDA DE MAR
GIRONA

Sense resposta sobre el tancament de la carretera dels Àngels

GIRONA
CASSÀ DE LA SELVA

Reparen una fuita a la canonada que porta l’aigua a la Costa Brava centre

CASSÀ DE LA SELVA
Figueres

Figueres fa un salt en seguretat posant càmeres

figueres

El rei, Armada i el 23-F

Alemanya

Legalitzen el consum de cànnabis per a ús personal

barcelona