Societat

MOHAMED EL GHAIDOUNI

PRESIDENT DE LA UNIÓ DE COMUNITATS ISLÀMIQUES DE CATALUNYA

“Hem d’interpretar l’islam en el context d’ara i aquí”

“El problema que tenim és que l’imam a Catalunya a l’hora de predicar no predica des d’una concepció de sentiment de pertinença catalana”

“Els nens estaven integrats a nivell individual però l’imam els va entrar per la part grupal”

“Hi ha la qüestió de la identitat musulmana, que primer hem de debatre els musulmans”

L’ISLAM MODERN
El Ghaidouni és el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ( Ucidcat), que aplega 175 comunitats i és la branca catalana de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (Ucide). Va ser dels primers a sortir al carrer a manifestar-se després dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, dels primers a recordar que l’islam és una religió de pau, però també dels primers a reconèixer que els musulmans s’han de plantejar coses i que la societat s’ha de preguntar què ha fet malament i què cal canviar.
Hem d’ensenyar als nens un islam compatible amb els valors del país, i això s’ha de fer a l’escola

Els atemptats del 17 d’agost van commocionar Catalunya. També la comunitat islàmica, que no va saber detectar un imam perillós i que uns joves musulmans s’havien radicalitzat. Mohamed El Ghaidouni és el president de l’associació més gran de musulmans a casa nostra.

La comunitat musulmana està molt preocupada per la formació dels imams.
Volem que els imams es formin aquí no només perquè parlin català o tinguin coneixement de la realitat catalana, sinó perquè projectin una teologia propera i moderna.
Des de l’Aràbia Saudita s’està imposant un islam integrista, salafista....
Aquí hi ha religiosos que opten per diverses línies. El problema que tenim és que l’imam a Catalunya a l’hora de predicar no predica des d’una concepció de sentiment de pertinença catalana; per tant, no pot donar resposta als creients des d’aquesta visió. Aquest és el conflicte, sobretot amb les noves generacions. Per poder projectar aquest islam que volen les noves generacions, l’imam ha d’actualitzar la forma d’interpretar els textos sagrats.
L’islam en el context d’avui?
Hi ha diverses interpretacions fetes en un context històric determinat, en un context cultural determinat. El que nosaltres no podem acceptar ara i aquí és interpretar o projectar les mateixes interpretacions fora d’aquest context, tant pel que fa a l’educació de les nenes, tot el tema de la poligàmia, l’homosexualitat, el tema del tracte a l’altre, el sentiment de pertinença i la identitat. Què és primer, la identitat musulmana o la catalana? Com es fa la barreja d’una identitat múltiple?... No es pot respondre fora de context.
Els terroristes de Ripoll es consideraven primer musulmans que catalans?
El tema de Ripoll ens ha de fer reflexionar molt sobre el tema de què vol dir el sentiment de pertinença, què vol dir integració o què vol dir inclusió. Hi ha una situació que es produeix d’entrada de la identitat musulmana que primer hem de debatre dintre de la comunitat musulmana; perquè quan volem integrar un musulmà s’ha de fer en dues direccions: l’hem d’integrar com a persona i l’hem d’integrar com a grup, com a comunitat. Què ha passat a Ripoll? els nens, com molt bé han dit els seus professors, els seus amics... estaven integrats, però ho estaven a nivell individual! L’imam els va entrar per la part grupal, un sentiment de pertinença a un altre grup que no estava integrat en la societat, és el que en àrab es diu umma (una “comunitat dels creients”). Aleshores, quan parlem de la inclusió... una persona està inclosa en la societat però: com a persona o com a umma? El sentiment de pertinença és total o no? Aquest és el tema.
Molts musulmans, tot i haver nascut aquí, veuen com la societat d’acollida els tracta com a forans.
Sovint la societat comet aquest error. Un jove pot haver nascut aquí i parlar català però en el fons se’l considera d’una altra comunitat. És un error i s’ha de treballar amb molta cura. Això és el que ha passat a joves que vivien a Occident i han acabat anant a lluitar a Síria. Com a individus estaven integrats en la societat dels països on vivien però el pensament, el sentiment, era cap a una altra comunitat. No havien vist en la societat on vivien un espai que integrava els musulmans com a comunitat.
Vostès demanen religió islàmica a l’escola pública.
Els nens musulmans tenen dret a rebre ensenyança religiosa musulmana a l’escola, de la mateixa manera que la reben els nens catòlics. A Catalunya hi ha 85.000 nens musulmans escolaritzats i cap professor d’islam.
L’escola per normalitzar?
Hem de començar a treballar amb els nens, i per començar els hem d’ensenyar un islam compatible amb els valors del país. I s’ha de fer des de l’escola, amb una pedagogia homologada des de l’ensenyament.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reusenques de LLetres presenta el llibre infantil 'Contes de Vilaencanteri'

Reus
 

El govern de Vilanova demana ‘netejar el que van embrutar’ als autors de l’encartellada per l’1-O

Igualada
 

Miquel Vilella actuarà al Centre Blanquerna de Madrid

Reus
 

Orange, Bauhaus i Sköda Grupauto aposten per col·laborar amb les Fires de Sant Narcís de Girona

 

Una radiografia del moviment veïnal a Reus (II)

Reus
 

Anonymous anuncia la segona fase de l’’Operació Catalunya’

barcelonaarenye
 

Els ajuntaments anoiencs diuen no a l’aplicació de l’article 155

Igualada
 

La indústria de l’Anoia afronta el repte de la digitalització

Igualada
 

Calaf estrena un espai de dol per les pèrdues gestacionals

Igualada