Societat

Jordi Fabrellas Payret

DEGÀ DEL CETIG / ENGINYERS GI

Devesa, sí; Devesa, no

Qui fou primer, l’ou o la gallina? Qui fou primer, la Devesa o els habitatges dels voltants? La Devesa és un espai eternament oblidat, utilitzat només ocasionalment pels gironins. Durant molts anys al Camp de Mart i voltants hi havia les pistes d’atletisme del GEiEG, l’hípica, el pavelló d’esports, la piscina municipal, la plaça de braus, la fàbrica de gasoses Vidal, Tallers Sarasa, el restaurant Rosaleda... cases de planta baixa i pis. De petit hi recordo les Fires i la Fira Agrícola i de Mostres de Girona, els partits d’hoquei a l’antic pavelló, la petanca, les sardanes, els jardins amb els paons amb els plomatges de colors i el vermut a la Rosaleda... Eren activitats que es feien, i avui algunes encara es fan, al parc. Ara ja no hi ha ni tallers ni fàbrica, ni atletisme, ni hípica, ni plaça de braus, ni pràcticament cases baixes... Moltes s’han convertit en edificis alts on els habitatges s’han anat multiplicant, al costat de la Devesa, i ara qualsevol activitat pressuposa que una part dels veïns es queixin. Però totes les ciutats que disposen d’un espai com la Devesa, i més si disposen d’un espai com el Camp de Mart, el fan servir per fer-hi actuacions i esdeveniments.

El Girona juga a primera divisió, i això ja comporta inconvenients de mobilitat i soroll als veïns de les zones properes al camp, on hi ha partit com a mínim cada quinze dies. Què han de fer, queixar-se i demanar que traslladin el camp de futbol?

Els que van comprar habitatges a la Devesa eren coneixedors que el parc era allà i de les activitats que s’hi feien o s’hi podien fer. Els que viuen a prop del camp de Montilivi sabien que el Girona hi jugava i que la possibilitat que jugués a primera hi era i per tant que equips com el Barça, el Real Madrid... farien omplir tota la zona, que la mobilitat es dificultaria, que els sorolls i la cridòria se sentirien dins les cases... Són coses inherents al lloc.

La Devesa és el lloc ideal per fer-hi actuacions i esdeveniments. I per què no el festival del circ? Quan es diu que Girona no té tradició de circ, recordo de petit que per les Fires hi havia dos circs, l’Americano i el Continental, amb aquell domador, Taras Bulba, que feia furor al mig de la gàbia envoltat de lleons. De més gran, el circ de l’Ángel Cristo i la Bárbara Rey, i ara, sense anar més lluny, el Raluy, que cada cop que ha vingut en els últims anys ha tingut una bona acceptació.

S’ha d’actuar en benefici de la ciutat, tenint en compte totes les opcions que dins d’un ordre siguin més favorables per a un nombre de veïns més alt; l’oposició ha de ser constructiva i aportar criteris que millorin el proposat, no només portant la contrària. Qualsevol acció, encara que sigui bona per a una majoria, segur que afecta algú. Per exemple, el rodatge de Joc de trons va comportar molèsties, Temps de Flors també ho fa, Sant Jordi, Girona 10, les Fires, el futbol, concerts a l’Auditori, les fires al Palau Firal... tot comporta molèsties i inconvenients, però els beneficis per a la ciutat són infinitament superiors. Activitat econòmica diversa que fa que es creïn i es consolidin llocs de treball i que es generi riquesa que es tradueix en recaptació d’impostos que permet després aplicar polítiques socials municipals. La ciutat necessita anar-se reinventant contínuament i fer coses noves, ja que no n’hi ha prou de dir que les coses ja estan bé. Temps de Flors ja fa temps que té molt d’èxit, però les queixes que no hi ha flors es van multiplicant i per tant pot morir d’èxit. La iniciativa del Festival del Circ i d’un possible museu és innovadora i pot esdevenir un pol d’atracció.

Una Devesa que sigui viva amb una obertura al riu, amb guinguetes per anar a prendre una copa a la vora del Ter, amb jardins cuidats per passejar-hi, amb activitats que la facin atractiva per tal de cercar la complicitat dels gironins; i una qüestió fonamental a resoldre: la creació de places d’aparcament, per facilitar-hi l’accessibilitat. Però sobretot aplicant, sempre que sigui possible, mesures que minimitzin l’impacte sobre els habitatges veïns, com el nivell sonor, els horaris, els accessos... L’Ajuntament de Girona és un dels impulsors de la reforma horària, per tant en aquest aspecte segur que pot planificar-ho adequadament.

Els col·legis professionals, entre els quals, el d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona (Cetig), un dels que realitzen una bona part de les actuacions i projectes d’activitat a la ciutat, poden col·laborar activament en l’aportació d’idees i solucions per a la Devesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els pagesos tallen la C-12 a Flix per reclamar ajudes directes pel temporal Filomena a les oliveres

flix

Denuncien aglomeracions de gent al passeig del Born sense mascareta i distància

barcelona

La plataforma ‘No és un vial, és un carrer’ torna a exigir la variant d’Olot de forma “immediata”

olot

Es manté la lleu millora dels indicadors de la Covid tot i un repunt d’ingressos

barcelona

Darrere les xifres de la Covid-19

girona

L’estratègia zero casos

barcelona

Manifestacions a tot el país en contra de la repressió

Barcelona/Girona

L’illa sense pandèmia

BARCELONA

La pressió hospitalària es continua reduint tot i afegir 1.705 nous contagis

Barcelona