“El catolicisme té un missatge potent”

Jo no diria que soc una excepció. Es pot parlar de crisi de vocacions en el context europeu però en realitat el cristianisme –com pràcticament totes les religions– està en expansió a la resta del món, sobretot per una qüestió demogràfica.

En poques dècades hem passat d’una situació de cristianisme sociològic a una de pluralisme religiós i de valors; i el paper de les religions més institucionalitzades com el catolicisme ha canviat molt. D’altra banda, també es dona el que en podríem dir una crisi dels compromisos ferms, quelcom que té a veure amb el que els sociòlegs anomenem la societat líquida. L’adopció de compromisos forts per a tota una vida esdevé més excepcional en tots els àmbits. Però, repeteixo, això és així sobretot en el context occidental, europeu.

És una opció fruit d’un procés personal de llarg recorregut a partir d’un desig de fons que s’ha anat concretant. D’altra banda, el moment de canvi en què es troba l’Església, especialment des de l’arribada del papa Francesc, m’ha esperonat encara més. També els reptes als quals haurà de fer front l’Església són un motiu més per fer un compromís com aquest.

Hi ha unes responsabilitats naturalment d’atenció a unes parròquies, que en el meu cas faig compatibles amb altres tasques que ja desenvolupo des de fa anys, com la de professor d’universitat i més recentment delegat de mitjans de comunicació del Bisbat de Girona. És bo –necessari, diria– que els capellans avui, si poden, tinguin un peu en un àmbit social, professional.

El catolicisme té un missatge molt potent, que és l’Evangeli. I el futur de l’Església passa per saber renovar aquest missatge, explicar-lo de manera que interpel·li la societat d’avui. Si t’hi fixes, a l’Església se li segueix reconeixent encara una veu a tenir en compte. Sempre que hi ha un debat públic de tipus ètic, moral, social... encara se suscita la pregunta de “i l’Església, què hi diu?”. És una oportunitat per mirar d’aportar una veu pròpia i de qualitat, que valgui la pena ser escoltada tant per a creients com per a no creients.

Fa 50 anys no calia fer l’esforç d’explicar-se perquè el paper de l’Església es donava per descomptat. Actualment, en haver perdut aquell monopoli, s’han d’explicar molt millor les coses. Ara la religió és una qüestió d’elecció personal i un dels reptes és saber explicar i proposar amb formats i llenguatge actuals el missatge de Jesús.

En tota situació i en tot conflicte l’Església ha d’apostar sempre per la pau i el bon discerniment. Ara bé, tampoc ha de renunciar mai a denunciar obertament la injustícia i a defensar la veritat. El missatge evangèlic és molt clar: la dignitat de la persona, especialment dels més febles, sempre ha d’estar per sobre de la llei, de les normes i de les ideologies.