Societat

Cultura

El jesuïta banyolí desconegut

Una monografia rescata de l’oblit Juan de Hospital, considerat l’introductor de la ciència moderna a Amèrica del Sud, en el segle XVIII

El desembre del 1761 es va presentar a la Universitat de San Gregorio de Quito (Equador) la tesi Coelorum extasi, en què es defensava per primer cop a Amèrica la teoria de Copèrnic que la Terra donava voltes a l’entorn del Sol i no a l’inrevés. El director d’aquella tesi –considerat l’introductor de la ciència moderna a Amèrica del Sud– va ser el jesuïta Juan de Hospital, que resulta que era banyolí. Malgrat la transcendència de l’esdeveniment, Hospital ha passat molt desapercebut per als historiadors, però una monografia que s’acaba de publicar omple aquest buit. És un treball exhaustiu elaborat per Joan Anton Abellán (conegut investigador local) i Byron Núñez-Freile (historiador de les ciències equatorià) en què, junt amb la tasca docent d’Hospital, es narra la seva vida. El títol, La larga aventura de Juan de Hospital (MMV Edicions), reflecteix que no va tenir una existència planera, més aviat a l’inrevés.

Juan o Joan Hospital va néixer a la ciutat de l’estany el 1725, en el si d’una família acomodada (el seu pare, Martirià Hospital, està enterrat al monestir), i un cop fets els primers estudis va marxar de Banyoles per ser alumne als jesuïtes de Girona i, seguidament, cursar el noviciat a Tarragona. Un cop ordenat, va decidir fer-se missioner. El llibre relata la llarga estada d’Hospital al Puerto de Santa María en espera d’embarcar. Abans no va arribar a l’Equador, el seu destí, va cobrir moltes etapes en alta mar i a l’Amèrica Central que basteixen el vessant d’aventura de la seva biografia: tempestes, atacs pirates, malalties... Mentre era a Quito, on va exercir de catedràtic de filosofia, es va produir l’expulsió dels jesuïtes dels territoris d’Espanya, un fet que el va obligar a tornar a la Península i, des d’aquí, a buscar un indret on encara acceptessin la Companyia de Jesús. Això va fer que, en un nou episodi convuls, es desplacés a Còrsega i, des d’allà, al Genovesat i, finalment, a Ravenna (a l’actual Itàlia), on va passar els darrers anys de vida. Va morir el 1800.

Per reconstruir la biografia d’Hospital, Abellán i Núñez-Freile han hagut de recórrer a documents de desenes d’arxius i, en especial, a diaris de personatges que van conviure amb el banyolí. Abellán, a més, va visitar bona part dels indrets on va ser Hospital, a la recerca de la seva petjada. Curiosament, n’han aparegut molts pocs escrits propis i cap retrat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ramaderia pirinenca ‘online’ contra el coronavirus

Ripoll

El govern duplica la inversió en el lleure d’aquest estiu

Barcelona

SOS del transport públic

barcelona

Les funeràries fan aflorar 277 morts més de Covid-19

barcelona

L’altra pandèmia que tenim a casa

GIRONA

Limitació de temps d’estada o accés a platges en fase 2

barcelona

La hidroxicloroquina no passa la fase de l’esperança

BARCELONA

Represa del pla a la Font de la Pólvora contra els talls

girona

Mifas crea la figura de l’agent informatiu

GIRONA