La lluita incansable per erradicar el pian

El pian és una malaltia oblidada. La tenen els més pobres del planeta i, per tant, no la veiem als hospitals d’occident. Per saber què és cal viatjar lluny. I això és exactament el que va fer el metge Oriol Mitjà (Arenys de Mar, 1980) l’any 2010. Va anar a treballar a l’illa de Lihir, a Papua Guinea Equatorial, per conèixer de prop una epidèmia causada per un bacteri que provoca ulceres com la lepra i en fases avançades acaba deformant els ossos i impedeix caminar. Dos anys després havia fet una descoberta excepcional: una sola pastilla, l’azitromicina, que s’utilitza en el tractament de l’otitis, és molt més efectiva per curar la malaltia que la penicil·lina injectable que s’havia utilitzat fins aquell moment. La seva descoberta va ser publicada a la prestigiosa revista The Lancet i l’OMS el va nomenar assessor en la lluita contra malalties tropicals oblidades. Mitjà continua treballant amb passió a l’illa de Lihir. Però aquesta tarda serà al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona per recollir el premi internacional Alfonso Comín en reconeixement a la seva tasca. “El reconeixement és important des del punt de vista de donar visibilitat a una causa, però en aquest cas comparteixo els ideals de la justícia i l’ètica que defensava Comín i també la idea que s’ha d’estar al costat de qui ho necessita”.

No són paraules. Mitjà treballa incansablement per intentar fer realitat el repte que s’ha marcat l’OMS: l’erradicació del pian el 2020. “Tenim l’eina per fer-ho possible i seria la segona malaltia erradicada després de la verola”, explica l’especialista.

Als anys cinquanta el pian afectava uns 90 països tropicals. Ara, segons relata l’expert, només en queden 13 o 14. El problema és que la infecció es contagia ràpidament i que fins ara el tractament no ha estat prou efectiu. “El problema del tractament amb injeccions és que els nens infectats s’havien de punxar tres cops en tres setmanes. Sovint no acabaven el tractament”, explica. L’avantatge de la pastilla és que “és molt barata i, a més, és només una presa. Una única presa i es curen”, subratlla Mitjà.

Ell ha vist com el pian s’ha menjat la cara de nens, com els ha deformat les cames i els ha posat els ossos a flor de pell. “Molts han quedat marcats de per vida, ja no poden caminar ni anar a l’escola”, insisteix.

La malaltia és tan cruel i la solució tan fàcil i tan barata que no entén algunes reticències per motius mercantilistes. “És frustrant tenir una eina eficaç i barata i no poder-la aplicar per motius econòmics”, diu. I recrimina a la productora mundial de la pastilla, la farmacèutica Pfifer, que es negués a participar en el projecte. “Va al·legar que el pian no apareixia en les indicacions del prospecte.” Però davant comentaris d’aquest tipus, Mitjà aporta xifres. “L’any 2013, a Lihir el 7% de la població tenia úlceres i el 30% n’eren portadors. L’any 2016, els infectats s’han reduït al 0,4%”. I això amb programes pilot subvencionats per l’OMS i per suports privats, entre aquests el de La Caixa. Ara vol ampliar el radi d’acció a tota la província. I demana fons per poder continuar curant.