El TC suspèn cautelarment l’ingrés a la presó dels assaltants ultres de Blanquerna

La Sala Segona del Tribunal Constitucional ha acordat suspendre l’execució de les penes de presó imposades pel Tribunal Suprem contra els ultres que van assaltar violentament la Llibreria Blanquerna l’11 de setembre del 2013, mentre tenia lloc l’acte institucional de la Diada a Madrid. Els magistrats actuen d’acord al criteri de la Fiscalia, que considera que cal aturar l’ingrés a presó dels condemnats i les mesures accessòries imposades pel Tribunal Suprem tenint en compte el criteri del Tribunal Constitucional respecte a les penes de presó inferiors a cinc anys. Els magistrats asseguren a les seves interlocutòries que abordaran el fons dels recursos “en el termini més breu” possible.

Els assaltants, que van ser condemnats a penes de quatre anys de presó pel Tribunal Suprem, ja havien aconseguit que l’Audiència de Madrid i el mateix Tribunal Suprem ajornessin la seva entrada a la presó. Ara és el mateix TC qui paralitza aquest ingrés d’admetre a tràmit els recursos que havien presentat la seva defensa. La suspensió de l’ingrés a presó no té data de caducitat i queda establert fins que el TC resolgui els recursos, cosa que els magistrats prometen fer “en el termini més breu” possible, sense concretar més. A les seves interlocutòries, els magistrats argumenten que malgrat que la Llei estableix que la interposició d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional no suspèn els efectes d’una sentència, sí que permet deixar-la sense efecte quan “produeixi un perjudici al recorrent que pogués fer perdre la finalitat de l’empara”, sempre i quant aquesta suspensió de la condemna “no ocasioni una pertorbació greu de l’interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o a les llibertats públiques d’una altra persona”. En aquest cas, segons els jutges “concorren els requisits que exigeix la jurisprudència constitucional per atorgar la suspensió de l’execució” de les penes perquè aquesta decisió “no ocasiona una pertorbació greu d’un interès constitucionalment protegit ni dels drets fonamentals o llibertats públiques d’una altra persona”. En aquest sentit sostenen que “no s’acrediten riscs certs sobre l’efectivitat de l’acció de la justícia, perquè els recorrents han estat a plena disposició dels òrgans judicials” i “han afrontat el pagament de responsabilitats civils fixades”.