L’Ajuntament torna a un saló de la infància empetitit

Després de dos anys d’absència, l’Ajuntament de Barcelona tornarà a participar al festival de la infància que organitza la Fira de Barcelona. El 2015, amb l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia, el govern municipal va anunciar que preferia destinar a activitats infantils gratuïtes els 150.000 euros que li costava muntar un estand al saló, el model del qual no compartia. Aquest any no només tornarà a tenir estand, sinó que, per primer cop, farà una aportació econòmica directa, de 140.000 euros, als quals cal sumar els 40.000 que li costa la paradeta. La condició, però, ha estat fer mutar el saló, ara amb un plantejament que es pretén lúdic però alhora educatiu, redimensionat a la baixa en dimensions i durada i amb entrades a sis euros, la meitat que l’any passat. Pel consistori, era prioritari fer-lo més assequible perquè puguin accedir-hi segments de la població que fins ara no s’ho podien permetre.

La nova filosofia del saló, que se celebra des del 1963 i que ara es rebateja com La Ciutat dels Somnis, consisteix, en paraules de la tinenta d’alcalde Laia Ortiz, a tractar els nens d’entre 4 i 12 anys que el visitin “no com a consumidors” de les atraccions i els productes que ofereixi el festival, sinó “com a protagonistes”. Es tracta que puguin “imaginar i descobrir, a través del joc, què volen ser de grans”, va sintetitzar la seva directora, Roser Soley. Així, el recinte, concentrat aquesta vegada en un sol pavelló, simularà ser una ciutat integrada per 12 espais, entre els quals hi ha un hospital, un parc, un taller mecànic, un parc, un pavelló esportiu o un ajuntament, i en els quals es desplegaran una norantena d’activitats plantejades amb criteris inclusius i de foment de la igualtat de gènere perquè els nens juguin a posar-se en la pell de professionals de fins a 80 disciplines, de metge a enginyer, de cambrer a esportista. Ortiz i la vicepresidenta de la Diputació, Meritxell Budó, van indicar que, a l’hora de seleccionar-les, s’ha volgut prioritzar les relacionades amb l’atenció a les persones i amb poca visibilitat, com ara la de treballador social. No hi seran presents les de soldat o policia, vetada com està des de l’any passat la presència de l’exèrcit o els cossos policials en virtut de sengles resolucions de l’Ajuntament i el Parlament.

El que no es va aclarir és el motiu de la reducció de la durada del festival, que l’any passat va ser de nou dies i que aquest quedaran en quatre, del 27 al 30 de desembre. L’únic argument esgrimit va ser que redimensionar a la baixa el saló permet controlar millor “la coherència del fil conductor”, en paraules d’Ortiz, un plantejament fàcilment comprensible si es refereix al nombre d’estands i de metres quadrats, però molt més abstracte si del que parlem és de la durada.

El director de Negoci Propi de Fira de Barcelona, Salvador Tasqué, va negar que es tracti d’una qüestió pressupostària i va al·legar que l’aportació de la fira és similar a la de l’any passat i que supera els 200.000 euros, als quals cal sumar els 140.000 que aporta el consistori –que es reserva 2.000 entrades per distribuir gratuïtament a través d’entitats que treballen amb nens en situacions de vulnerabilitat–, i els 80.000 de la Diputació. En taquilla, però, es recaptarà menys. D’una banda per la rebaixa del 50% del preu, però també, precisament per la reducció de format i durada. Si l’any passat el festival va voltar els 90.000 visitants, aquest any la previsió, molt més modesta, és superar els 20.000, segons Tasqué.

Qui aquest any té una participació molt inferior a la d’altres edicions és la Generalitat, que, donada la situació excepcional generada per l’aplicació de l’article 155, limitarà la presència al festival a algunes activitats organitzades per la secretaria general de l’Esport per promoure hàbits saludables i promocionar el futbol i el futbol sala femenins, i per l’Agència de Residus de Catalunya, en aquest cas destinades a fomentar el reciclatge i sensibilitzar contra el malbaratament d’aliments.