“Si seguim com ara, el 2070 hi haurà onades de calor mortals”

Fa deu mesos. Les dades de la pluja registrada aquest any a Banyoles, si les mirem globalment, són enganyoses. Fins ara hem recollit 542 litres, però al gener i al febrer va ser l’última vegada que van caure unes quantitats rellevants, i des d’aleshores no hi ha hagut més pluges abundants. Si no fos per aquelles precipitacions de principis d’any, estaríem parlant d’un rècord de sequera absolut el 2017.

Si ens fixem en la pluja total de l’any, i suposant que el 2017 acabarà així, serà el sisè any més sec des del 1930. Per trobar una situació de sequera com la d’ara hem de remuntar-nos al 1973, en què en total van caure 442 litres.

I tant que es nota! Hem de tenir en compte, però, que l’aigua de l’estany no depèn directament de l’aigua de pluja que cau ben bé sobre la làmina, sinó que prové sobretot de la conca de recepció, que són els turons i les muntanyes de la rodalia. I quan plou en aquesta zona, el nivell de l’estany puja d’una manera molt ràpida. L’estany té 1,1 milions de metres quadrats de superfície, mentre que la conca de recepció en té cinc vegades més.

Sí, és l’aigua procedent de l’Alta Garrotxa que porten el riu Borró i el riu Llierca. Es filtra i, a través de conductes subterranis, va a parar a l’estany de Banyoles.

Ara està a menys 16 centímetres amb relació a la cota zero. Expressat en volum, podríem dir que falten 180.000 metres cúbics d’aigua per assolir aquella cota zero.

Ara hauria d’estar al nivell zero o una mica per sobre. Però mai per sota. I sort que els recs estan bruts! Després de passar la tardor, que en teoria és l’estació més plujosa de l’any, el fet que estiguem 16 cm per sota de la cota zero, no passava des del desembre del 2009. Aquell any es va arribar a 18 cm negatius, però el rècord és el menys 32 registrat l’any 1967. Aquesta marca, de totes maneres, es va registrar al febrer.

L’aigua de l’estany se’n va pels recs. Si estan bruts, com ara, es fan com uns taps i s’impedeix el desguàs. Si l’aigua pogués marxar pels recs, el nivell de l’estany encara estaria més per sota del que està ara.

És difícil de dir. Els episodis de sequera cada vegada són més permanents. Cada cop plou menys i, a més, plou d’una manera més sobtada. La pauta d’aquest any, de ploure només al gener i al febrer i a partir de llavors, res, això, no havia passat mai. Aquest any és el primer en què, durant deu mesos, han caigut mensualment tan sols vint o trenta litres. Per això dic que potser a partir d’ara ens haurem d’acostumar a aquesta pauta. Ens hi haurem d’habituar, al fet que plogui a destemps o bé que plogui quan no toca.

Sí, i tant, és una cosa innegable. Tot i això, els que hi entenen són els climatòlegs; jo em dedico a la meteorologia i, per tant, no tinc prou coneixement sobre què pot passar a llarg termini. De totes maneres, et puc dir que el canvi climàtic va començar quan les temperatures van deixar de baixar quan ho havien de fer. A Banyoles, podem dir que el canvi climàtic va iniciar-se quan les temperatures van començar a ser més altes del compte, el 1997. L’augment de les temperatures i la modificació del règim de pluges que et deia abans ho està provocant. Les pluges cauen massa de sobte, i això fa que la terra no tingui temps d’absorbir l’aigua. Aleshores l’aigua se’n va directament als recs, després als rius i finalment al mar, sense que la terra se’n pugui aprofitar. Les fonts han perdut el cabal i tot està desballestat.

Sí, és possible que sí. Si les pluges segueixen d’aquesta manera i les temperatures continuen pujant, l’any 2070 les onades de calor ja no seran com ara, de nivell u o de nivell dos, sinó que seran onades de calor mortals. Quan hi hagi una onada d’aquestes, la gent més feble morirà. Si no es construeixen refugis condicionats per suportar la calor, hi haurà moltes baixes. I no estic parlant d’Andalusia –que serà com ara el nord d’Àfrica– sinó d’aquí. Ep, sempre que es mantingui la tendència dels darrers anys.