“El problema de l’escola és la desinversió, no el català”

Estem vivint moments convulsos en què necessitem una cura col·lectiva per totes aquestes coses que estan passant, que afecten tothom i també les aules i els nostres fills i filles. S’han vulnerat els drets fonamentals. Tenim un govern a l’exili i un que no hem escollit a les urnes.

Tot això té costos. Trenca l’esperit que havia impregnat fins ara la comunitat educativa i el model d’escola catalana que s’estava creant des dels anys vuitanta i que ha assolit l’objectiu de no tenir dues comunitats lingüístiques, sinó una.

S’està qüestionant un model avalat per sentències del Tribunal Constitucional, que està en funcionament des dels anys vuitanta i que ha evitat separar per llengua com en altres comunitats autònomes. Nosaltres som capaços d’acollir persones d’altres països precisament perquè tenim un model inclusiu. A Catalunya hi ha moltes llengües maternes, però a l’escola n’hi ha una de vehicular, el català. Que es posi això en qüestió ara, quan el cas de Catalunya és un cas d’èxit que s’estudia a tot arreu, és perquè hi ha altres factors que no tenen res a veure amb la realitat. Una cosa és el que passa a les escoles i una altra la que diuen els mitjans.

A la comunitat educativa sabem que a Catalunya no s’adoctrina. El model d’escola catalana té una visió democràtica i comunitària de l’escola. Com poden dir que estem adoctrinant quan la Lomqe, feta pel PP, diu que la religió ha de ser avaluable, quan s’incorpora l’emprenedoria a l’ESO i s’eliminen hores de literatura, filosofia i arts? Quan elimines aquestes assignatures del currículum sí que estàs adoctrinant. Estàs dient que no t’interessa que les persones pensin lliurement. El model d’escola catalana és coeducatiu i impulsa l’esperit crític.

I no s’està utilitzant el procediment normal per als casos en què algú s’hagi pogut sentir ofès. El sistema té mecanismes per posar-ho en coneixement de la direcció i la inspecció i engegar un tràmit administratiu, però es va directament a la via judicial amb un procediment penal i amb unes lletres ben grosses d’incitació a l’odi perquè surti als mitjans. A l’hora de la veritat, això no té recorregut perquè a tots els docents se’ls reconeix la llibertat de càtedra i la llibertat d’expressió, que són drets fonamentals. Aquestes denúncies acabaran en no res.

Moltes vegades es diu que la gent no participa. Si participar suposa que pots decidir amb el teu vot alguna cosa, potser la gent serà més procliu a fer-ho. L’experiència va ser bona. Les dues candidatures no teníem projectes molt diferents, però sí mirades que no són iguals.

Tenim dos problemes molt greus: el de la mercantilització de l’escola pública i la segregació, i tots dos parteixen d’una desinversió estructural. Aquests són els nostres problemes, i no d’altres que s’inventen. També ens agradaria no només fer pressió, sinó aportar coneixement i fer estudis, per exemple, sobre els copagaments.

Són moments en què et toca el que et toca. Per a nosaltres, la interlocutora és la consellera Ponsatí, que és la que hem escollit, i no ens reunirem amb ningú que no sigui el Departament d’Ensenyament. Hem de treballar per tornar a la normalitat i recuperar la confiança en el nostre sistema educatiu.