“Anar de colònies és una experiència privilegiada”

El temps de lleure és un espai privilegiat des del qual fer una acció educativa, per això a l’Església li preocupa. Aquest país va viure 40 anys en què no era possible cap tipus d’iniciativa social que no vingués del règim, i l’Església va ser l’única organització a la qual se li va tolerar promoure aquest tipus d’iniciatives. L’Església, amb una consciència de la bondat educativa i de la necessitat social, des de les parròquies, al voltant de les quals hi havia molta gent jove, va començar a promoure les colònies de vacances els anys de la postguerra.

És una oportunitat excepcional per a nens i nenes poder conviure 10, 12, 15 dies, una setmana, amb altres nens i nenes d’edats semblants i estar amb uns monitors molt més propers generacionalment que els seus pares o els mestres i conviure amb ells de forma natural i lúdica, jugant; sense unes obligacions com en el marc escolar, sense una disciplina rígida com a casa, tot i que, certament, també hi ha disciplina en el marc de les colònies. Això crea un espai únic on els valors que tenen interioritzats aquests monitors es traslladen de forma natural als nens i nenes. Ho considerem un espai privilegiat en l’àmbit educatiu i de creixement personal.

Nosaltres estem convençuts, però, que el millor és que els infants participin habitualment en un centre d’esplai, un agrupament escolta, cada dissabte a la tarda, conèixer els monitors i després sortir amb ells algun cap de setmana i a l’estiu poder-hi anar de colònies o de campaments. Malgrat que no hi hagi un fil argumental d’aprenentatge concret és una experiència privilegiada.

En aquella època hi havia una infància que vivia en condicions de molta precarietat i l’oportunitat de sortir uns dies “a fer salut al camp” i poder menjar de forma regular era una manera d’ajudar-los. Aquests darrers anys de crisi econòmica ens hem tornat a trobar amb la bondat en qüestions higièniques i de salut de les colònies.

Hi ha uns valors que són específicament cristians que tenim les persones que hi estem implicades. També hi ha un suport molt important de persones adultes de les comunitats cristianes que acompanyen aquests joves que fan de monitors. És important per als monitors tenir una organització sòlida al darrere. Hi ha una transmissió de valors, de vivència de la fe...

Ens estàvem fent grans i l’acció que fèiem era més educativa que assistencial. Es constitueix la fundació i hi ha un patronat que se centra a donar suport a aquesta acció. A partir d’aquell moment hem anat creixent; de sis o set persones que érem, ara tenim una plantilla professional, a més dels monitors, de gairebé 3.000 persones. Vam passar d’esplais només de la diòcesi de Barcelona a ara que estem en l’àmbit de tot Catalunya. Avui la xifra de nens i nenes que van de colònies cada estiu és de més de 20.000. Per nosaltres el més important són les colònies lligades als centres d’esplai, però la fundació com a tal a l’estiu també ofereix places obertes.

Els oferim uns programes per aprendre educació ambiental. En el cas de la nostra casa de la Conreria fem programes de sensibilització en la cooperació i el desenvolupament, pensats per donar a conèixer els països en vies de desenvolupament.

Per a molts infants si no fos per les beques no podrien fer vacances, sortir uns dies de colònies amb altra gent i, fins i tot, sortir dels seus barris. L’atorgament de beques ja va ser des del principi. Si en una parròquia que organitzava unes colònies hi havia un nen o uns nens que no hi podien anar, ja s’espavilava a buscar els diners. I avui podem dir que aquest estiu hem becat les colònies de 4.500 nens.

Aquesta és la nostra vocació. Són una gent meravellosa que de forma completament generosa i gratuïta s’impliquen amb els seus companys a fer que els nens vagin de colònies a l’estiu i participin, tots els dissabtes a la tarda de l’any, als esplais. Per ells fem la formació en cursos intensius i els donem el màxim suport. Si no fos pels 3.700 monitors voluntaris aquest estiu no s’haurien pogut fer les colònies. Són la clau.