Els xenòfobs, líders en discriminació

Catalunya va registrar fins a 282 “incidents” relacionats amb delictes d’odi el 2016, segons les dades publicades pel Ministeri de l’Interior. A l’Estat espanyol, el nombre de casos s’eleva fins als 1.272 (un 4% menys que el 2015) i la majoria són denúncies per discriminació per motius de racisme i xenofòbia (416 casos), seguits per discapacitat (262), ideologia (259) i orientació i identitat sexual (230). A la cua hi ha l’antisemitisme, amb 7 casos, i l’aporofòbia (aversió a la pobresa), amb 10.

Per demarcacions, Barcelona, amb 211 denúncies relacionades amb els delictes d’odi, se situa al capdavant, seguida per Madrid, amb 171 casos. Un dels motius és que a la fiscalia de Barcelona hi ha el servei de delictes d’odi i discriminació, encapçalat pel fiscal Miguel Ángel Aguilar, pioner a tot l’Estat a perseguir-ho i a assolir condemnes pel delicte de lesió de la dignitat de les persones per motius discriminatoris (510.2). La majoria d’infraccions penals són agressions físiques en què l’autor selecciona la víctima per motius racials, homòfobs o ideològics. En la memòria del 2016, el fiscal Aguilar destaca que, en 25 de les 47 diligències d’investigació incoades, el mitjà va ser internet i les xarxes socials. Per exemple, l’octubre passat va presentar l’escrit d’acusació contra un veí de Mataró per a qui demana tres anys de presó per discurs d’odi contra homosexuals i lesbianes a través de Twitter, denunciat el 2016. I el març passat, un internauta va acceptar vuit mesos de presó per haver fet burla dels catalans morts en l’accident d’avió als Alps. Ara, jutges i tribunals hauran de dirimir si expressions i accions crítiques contra institucions espanyoles per part de veïns, mestres, bombers i polítics tenen encaix en el dret penal.