Societat

Setge al procés sobiranista

Objectiu: frenar la independència

La justícia espanyola envia a la presó diversos membres del govern i suspèn lleis catalanes

La Junta Electoral restringeix la llibertat d’expressió controlant els mitjans de comunicació i prohibint el groc

La celebració del referèndum l’1-O i la declaració de la República Catalana dies més tard han estat el detonant que ha provocat que l’Estat espanyol intensifiqui les mesures per aturar el procés independentista. L’ús de la força policial, la suspensió de l’autogovern per la via del 155 i els empresonaments són només algunes de les eines utilitzades per intentar aconseguir-ho.

1 d’octubre

La policia espanyola du a terme càrregues policials en col·legis electorals de tot Catalunya per requisar urnes i paperetes i impedir la celebració del referèndum. El balanç final és de 1.066 persones ateses pels serveis mèdics, de les quals, una va acabar perdent un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma.

3 d’octubre

El rei Felip VI, en un discurs arran del referèndum dos dies més tard, acusa el govern català de situar-se “al marge del dret i la democràcia”, i adverteix que, davant d’una situació “d’extrema gravetat” a Catalunya, els “legítims poders de l’Estat” han de garantir “l’ordre constitucional”. En el seu discurs, el rei no apel·la al diàleg ni esmenta el més d’un miler de ferits per les càrregues policials.

4 d’octubre

La Junta Electoral Central (JEC) anul·la els resultats de l’1-O, al·legant que a Catalunya no va tenir lloc “cap procés que pugui ser considerat un referèndum”.

11 d’octubre

El Ministeri d’Educació envia dos requeriments formals a la conselleria d’Ensenyament perquè aclareixi diverses denúncies sobre un presumpte “adoctrinament ideològic” a favor de l’independentisme en escoles catalanes.

16 d’octubre

La jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela decreta presó sense fiança per al president de l’ANC, Jordi Sànchez, i per al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Lamela deixa en llibertat provisional el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, però li retira el passaport, l’obliga a comparèixer cada quinze dies davant dels jutjats i li prohibeix sortir de l’Estat espanyol.

17 d’octubre

El TC declara inconstitucional la llei del referèndum i suspèn la llei de creació de la Seguretat Social catalana.

18 d’octubre

La Guàrdia Civil cita a declarar responsables de diversos mitjans de comunicació per haver inserit publicitat relacionada amb l’1-O.

19 d’octubre

El Congrés aprova, amb el suport del PSOE i Cs, la mesura del PP per simplificar el canvi de domicili social de les empreses i afavorir així la fuga de negocis de Catalunya.

23 d’octubre

La intervenció de les finances de la Generalitat bloqueja més de 10 milions d’euros destinats a subvencionar més de 500 entitats socials, segons denuncia la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa.

27 d’octubre

El Senat aprova l’aplicació de l’article 155 (per 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció) poc després que el Parlament declari la República Catalana (amb 70 vots a favor, deu en contra i dues abstencions).

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anuncia la destitució del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com del govern i de tots els seus càrrecs de confiança (141 persones en total), tal com ha acordat el Consell de Ministres. Aquest ens també decideix suprimir les delegacions de la Generalitat a l’estranger, el Diplocat i altres organismes, així com destituir el director general de la policia, Pere Soler, i el secretari general d’Interior, Cèsar Puig. Es destitueixen també els delegats del govern a Brussel·les i a Madrid, Amadeu Altafaj i Ferran Mascarell. Rajoy comunica també la dissolució del Parlament i convoca eleccions a Catalunya el 21 de desembre.
28 d’octubre

El Ministeri de l’Interior destitueix Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d’Esquadra en el marc de l’aplicació de l’article 155.

31 d’octubre

El TC suspèn la declaració d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre.

El govern espanyol desactiva els webs del govern i del president (Govern.cat i President.cat), tot i que manté operatiu el de Gencat.cat.
2 de novembre

La jutgessa Lamela decreta presó provisional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per als consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs, acusats de rebel·lió, sedició i malversació. Per a Santi Vila, demana presó eludible sota fiança de 50.000 euros. En un principi, anuncia la dispersió dels presos, que havien d’ingressar tots en presons diferents, però finalment la jutgessa envia els consellers a Estremera i les conselleres a Alcalá-Meco.

3 de novembre
La jutgessa Lamela dicta l’ordre de detenció i empresonament de Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Bèlgica (Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig). També dicta una ordre de crida i cerca nacional i internacional per a cadascun d’ells.

7 de novembre
Vuit professors de tres escoles de la Seu d’Urgell declaren davant del jutge per un possible delicte d’incitació a l’odi pel tractament de l’1-O que van fer a classe, i el jutge decideix mantenir-los com a investigats.
Xavier García Albiol anuncia que presentarà una denúncia contra TV3 davant la Junta Electoral per l’“adoctrinament infantil” que considera que es va produir en un informatiu de l’InfoK en què s’explicava què són els presos polítics i es parlava de l’empresonament del vicepresident i de set consellers del govern.
8 de novembre
El TC declara nul·la la llei de transitorietat de Catalunya i els acords pels quals el Parlament va declarar la independència.
9 de novembre
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dicta presó sota fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell –passa una nit a la presó–, i de 25.000 per als membres de la Mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó.
25 de novembre
La Junta Electoral prohibeix que els membres de les meses del 21-D portin un llaç groc per donar suport als presos polítics.
29 de novembre
La Junta Electoral prohibeix a Barcelona il·luminar de color groc les fonts i els edificis públics.
1 de desembre
El Ministeri d’Afers Estrangers acomiada el personal de les delegacions de la Generalitat a l’exterior.
4 de desembre
Llarena manté en presó incondicional Junqueras, Forn i els Jordis, al·legant que hi ha risc de reiteració delictiva, i dicta presó eludible amb fiança de 100.000 euros per a Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa i Borràs.
5 de desembre
La Junta Electoral rebutja acreditar observadors internacionals per a les eleccions del 21-D.
12 de desembre
La Junta Electoral considera que la cobertura que TV3 va fer de la manifestació independentista a Brussel·les va ser excessiva. Estima, així, parcialment un recurs del PP, tot i que TV3 no va fer cap programació especial, a diferència d’altres mitjans estatals, precisament per evitar sancions.
15 de desembre
El govern espanyol anuncia la supressió de l’Agència Tributària de Catalunya i l’eliminació efectiva del Diplocat emparant-se en el 155.
21 de desembre
Coincidint amb les eleccions, la Guàrdia Civil presenta un atestat en què qualifica de delicte de rebel·lió totes les Diades des del 2013.
22 de desembre
El jutge Llarena amplia la investigació relacionada amb el procés independentista a Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel, Marta Pascal, Neus Lloveras i Mireia Boya per rebel·lió i malversació de fons públics.

2 de gener
Abandona el port de Barcelona l’últim ferri que allotjava agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional més de tres mesos després d’arribar. Centenars de policies es van desplaçar a Catalunya els dies previs a l’1-O i, tot i que la majoria van marxar al novembre, s’hi va mantenir un grup d’efectius per al 21-D.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Absolt l’“estafador de l’amor” dels delictes d’estafa i apropiació indeguda

El jutge considera que la dona hauria d’haver tingut “una mínima autoprotecció o diligència” i que les mentides de l’acusat eren “difícilment creïbles”

 

Uns 3.000 infants de Barcelona no estan plenament vacunats per voluntat dels seus pares

barcelona
 

Els taxistes de Barcelona faran vaga el 25 de juliol contra la decisió de Foment sobre llicències de vehicles de lloguer amb conductor

barcelona
 

Creu Roja ha atès 118 persones refugiades durant el 2017, la meitat de les quals a la Jonquera

 

Colau diu que ni vetarà ni invitarà al Rei a l’acte dels atemptats 17A

 

Un conseller de Macron implicat en violències contra manifestants

 
ADA PARELLADA
XEF DEL SEMPRONIANA. HA COORDINAT EL LLIBRE ‘EL RECEPTARI GROC’

“A l’estiu és quan s’han de fer més sopars grocs: no hem d’oblidar”

Girona
 

Sopar d’hora redueix el risc de càncer de mama i pròstata

Barcelona
 

Pobresa té nom de dona

barcelona