la crònica
La vida en un quilòmetre quadrat
Martí Rosselló va ser enterrat ahir a Premià de Mar, ciutat d'on no es movia
Ahir a la tarda vam enterrar en Martí Rosselló. Diumenge, a quarts de dues del migdia, quan passava pel carrer de l'Eixample del centre de Premià de Mar, havia caigut, mort. Uns veïns van trucar a la policia dient que hi havia un home gran a terra, amb una ferida oberta al cap a causa de l'impacte. L'«home gran» tenia 56 anys. Quan els veïns en sabrien el nom quedarien parats: en Martí Rosselló, l'escriptor, el bibliotecari de la biblioteca pública de Can Manent.
L'home que no es movia mai de Premià de Mar havia de morir forçosament a Premià de Mar, però no d'aquesta manera ni a aquesta edat, per favor. En Rafael Vallbona, el seu amic i col·lega literari que té la capacitat de síntesi del bon periodista, diu que Martí Rosselló vivia en un quilòmetre quadrat. De casa seva del carrer de l'Aurora a la biblioteca del camí Ral i de la biblioteca a casa, amb incursions al bar a prendre una cervesa, a cals amics a parlar de literatura i política, o a l'Ajuntament a seguir el ple municipal per després, de vegades, comentar-lo a la seva secció fixa d'El Punt. Un quilòmetre quadrat. Amb motiu de la publicació d'Anna K, li van fer una entrevista a La Vanguardia. Un lloc per viure? Premià de Mar. Per viatjar? Premià de Mar. Per anar de vacances? Premià de Mar. Deu fer cosa d'un any me'l vaig trobar a la terrassa de la Granja Caralt de Mataró prenent, tot sol, una cervesa. Martí, que hi fas fora de Premià de Mar? No et pensis, em sento una mica desorientat.
Anna K, la novel·la que va descobrir un novel·lista que ja estava descobert com a poeta i agitador cultural –diguem-li agitador al pacífic, mig abúlic, Martí– li va venir inspirada per una nena que un dia va entrar a la biblioteca amb cara d'espantada. De Premià de Mar al món. Sona cursi, i Anna K no ho és gens. Assagem-ho d'una altra manera: de Premià de Mar sorgeix el món de Martí Rosselló. La literatura està plena de sedentaris. Kafka en va ser un, i la K de l'Anna que dóna títol al llibre fa pensar en l'escriptor enclaustrat a Praga. L'Anna d'ulls espantats també fa pensar en Anna Frank, reclosa durant mesos en un pis d'Amsterdam. O és la k de Kant, puntual i metòdic com ell.
En Martí va ser l'home dels Quaderns de la Font del Cargol, i de les memorables Nits Literàries del Centre Amistat, amb Rafael Vallbona o Valerià Pujol. En Valerià de Premià de Dalt: un altre poeta i agitador mort molt jove. La desaparició d'en Valerià, el 1992, va fer plorar en directe la presentadora Anna Lafau, exalumna seva, quan la va anunciar per televisió. S'han de reprimir els sentiments? I si no es pot?
En Martí Rosselló bibliotecari no era d'aquells que s'estan darrere el taulell posant una mica d'ordre als visitants amb la mirada. Llegia els llibres que custodiava i sabia recomanar-los a qui necessitava ajut. Després, al vespre, cap a casa passant pel bar o pels llocs de conspiració. Premià de Marx és el bloc combatiu del seu íntim amic Àngel Pagès. L'últim article d'en Martí Rosselló, publicat diumenge en aquest diari, dibuixa exactament la seva ideologia política o, almenys, les seves inquietuds ideològiques. Col·laborava a El Punt des que va sortir l'edició del Maresme. També va ser membre del consell editorial del diari. Va durar poc. Les reunions de cada quinze dies es feien a Mataró. Anar a Mataró, tornar-ne...
La biblioteca de Can Manent era ahir tancada. Un cartell n'explicava el motiu. Tot el Premià de Mar de Martí Rosselló omplia la parròquia de Sant Cristòfol. El rector li va fer un retrat precís, exacte. Els rectors observen i escolten. Després van parlar els amics. Un va recitar un poema de Gabriel Ferrater –autor estimat per Rosselló– que parla de «la tèbia cervesa del silenci». Els altres dos van llegir textos d'en Martí que reivindiquen la fructífera rutina que practicava. Al final, la seva companya, Toni Guardiola, amb la qual s'havia de casar el mes de juny, li va dedicar una declaració d'amor i va anunciar que des d'aquell mateix moment es considerava casada amb en Martí, amb tots els amics presents de testimonis. Com es reprimeixen els sentiments ens casos així?
L'Ajuntament de Premià de Mar decidirà en els pròxims dies si posa el nom de Martí Rosselló a la nova biblioteca que ha de substituir la de Can Manent i que el seu bibliotecari no veurà inaugurar. Una biblioteca, per cert, situada en un lloc que li hauria fet eixamplar el quilòmetre quadrat vital.
