Municipal
El ple de Girona s’oposa a la moratòria de pisos turístics
L’associació Burg de Sant Pere reclamava que s’aturés immediatament la concessió de llicències d’aquest tipus d’habitatge
El ple va aprovar el pla estratègic de l’esport per al període 2018-2028
El ple de Girona va rebutjar ahir la moció presentada per l’associació cultural Burg de Sant Pere, promotora de la plataforma Més Barri Menys Pisos Turístics, a fi que es faci una moratòria immediata per evitar la proliferació d’habitatges d’ús turístic a la ciutat. La persona que va presentar la moció en nom de l’entitat va denunciar que a l’entorn de la plaça Sant Pere hi ha 67 habitatges d’ús turístic que han desplaçat els veïns que abans hi vivien. Recorden que el nombre d’aquests pisos s’ha multiplicat a Girona per deu en pocs anys: “Per nosaltres, un pis turístic és una llar menys”, va concloure.
La regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, va dir que actualment hi ha 584 habitatges turístics a la ciutat, que representen un 1,2% dels habitatges de Girona. Per Plana, “la xifra és sostinguda”. La regidora va reclamar que s’esperi a disposar del pla estratègic de turisme per tenir les dades i les eines per valorar les necessitats i els efectes dels pisos turístics. La defensora de la moció, va manifestar la desconfiança de la plataforma cap al pla estratègic de turisme. Van donar suport a la moció ERC-MES (4 regidors) i la CUP (4), van votar-hi en contra CiU (10), Cs (2) i el PP (1) i el PSC (4) es va abstenir.
En un altre punt de l’orde del dia, i avançant una resposta als arguments dels defensors de la moratòria als pisos turístics, la regidora d’Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas, va dir que hi ha hagut un increment d’habitants al Barri Vell i que, per tant, la proliferació de pisos turístics no ha provocat una disminució del nombre de veïns al barri.
A més de la moció de regulació dels pisos turístics es van presentar tres mocions ciutadanes més. Dues del Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat per declarar Girona com a zona lliure de paradisos fiscals (es va aprovar) i una altra contra l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics (es va rebutjar). Una altra moció la va presentar l’Associació de Naturalistes de Girona per rebutjar al projecte de gasoducte Midcat, que ha d’unir els estats espanyol i francès (es debatia a l’hora de tancar aquesta edició).
Pla estratègic de l’esport
Per altra banda, el govern va portar també a votació el pla estratègic de l’esport i el Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) per al període 2018-2028. El document, que va ser aprovat amb els vots favorables de tots els grups excepte la CUP, que va votar-hi en contra, analitza la situació actual d’equipaments esportius a la ciutat i el seu ús, i fa una previsió de les millores i ampliacions a fer.
Entre el més destacat, s’hi valora la conveniència de reservar sòl per a la hipotètica construcció d’un velòdrom per complementar l’oferta esportiva de la ciutat per als ciclistes d’elit. Segons van explicar l’alcaldessa, Marta Madrenas, i la regidora d’Esports, Isabel Muradàs, en una presentació del pla estratègic prèvia al ple, ja hi ha més de 130 professionals del ciclisme que s’entrenen a Girona.
En la diagnosi que s’ha fet també es considera que fa falta un pavelló més a la ciutat i un camp de futbol. En total, hi ha 158 equipaments esportius a la ciutat, que sumen 483 espais esportius i 46 àrees d’activitat. Hi ha 18 espais de pavelló en 10 instal·lacions (7 de municipals i 3 de privades) i 10 camps poliesportius en 9 instal·lacions (7 de municipals i 2 de privades).
Es constata també que no hi ha cap pista d’atletisme municipal i que la única existent és la del GEiEG, a Palau-sacosta. Segons Madrenas, només hi ha tres pistes d’atletisme a la demarcació: la del GEiEG, una a Lloret i una altra a Palafrugell. Per això, va dir, pensen parlar amb el GEiEG per arribar a algun acord que permeti un major ús de la seva pista, la seva millora i que satisfaci les dues parts. El pla estratègic preveu un total de 43 accions a desenvolupar a la ciutat en l’àmbit de l’esport al llarg dels pròxims deu anys. Muradàs i Madrenas van avisar, però, que el pla ha de ser prou àgil per incorporar noves accions en funció de les noves necessitats que es detectin en els anys de desenvolupament del pla estratègic.