El canvi climàtic, cosa de tots
El món ha d’obrir una etapa de transició energètica: tancar centrals nuclears i introduir les energies renovables
Cal debatre el model de subministrament i la creació d’energia
-
Javier Martín-Vidce, director de l'Institut de Recerca de l'Aigua. Climatòleg de la Facultat de Geografia i Història de la UB Juanma Ramos. -
Carme Llasat, del departament de Física Aplicada de la UB. Experta en models Climàtics i Divulgadora Juanma Ramos. -
Debat sobre el canvi climàtic ahir al restaurant 7 Portes de Barcelona Juanma Ramos. -
L’astrofísic Xavier Luri, monologuista del grup de científics Big Van Theory presentant l’esmorzar d’ahir Carme Llasat, professora del departament de Física Aplicada de la UB, experta en models climàtics i divulgadora Javier Martín-Vide, director de l’Institut de Recerca de l’Aigua i climatòleg de la Facultat de Geografia i Història de la UB S JUANMA RAMOS.
El canvi climàtic ens afectarà a tots tot i que afectarà molt més els països pobres i, en els països rics, la gent més desafavorida
Cal posar sobre la taula el debat dels desplaçaments aeris i marítims, com afecten el canvi climàtic i fins a quin punt són sostenibles
A Catalunya ja no tenim cap glacera i l’any 2050 ja no quedarà gel permanent enlloc de la península Ibèrica
Des de fa dos segles l’extinció d’espècies és tan important com la de fa 600 milions d’any, quan es van extingir els dinosaures
“En totes les enquestes la immensa majoria de gent està d’acord que cal fer alguna cosa contra el canvi climàtic. Tothom creu que els governs han de fer polítiques sostenibles i aturar les grans multinacionals. Però ai las! quan a algú se li diu que deixi el cotxe a casa i agafi el transport públic aleshores la gent ja no ho veu tan clar.” Ho va explicar ahir el climatòleg Javier Martín-Vide, director de l’Institut de Recerca de l’Aigua, que va assegurar que “descartada l’opció de deixar de fer servir benzina” el que hem de fer ara per intentar revertir el canvi climàtic és obrir una etapa de transició energètica: anar tancant centrals nuclears, introduir les energies renovables... a part de canviar la manera de consumir. “Cal posar sobre la taula el model de subministrament i la creació d’energia”, va demanar la física Carme Llasat, experta en models climàtics. Va assegurar que no hi ha marxa enrere, que cal revertir la situació i que s’ha de pensar que el canvi climàtic ens “afectarà a tots” tot i que molt més “els països pobres” i, als països rics, la gent “més desafavorida”. En aquest sentit els dos científics, que ahir van protagonitzar l’Esmorzar de Ciència al restaurant 7 Portes de Barcelona, que organitza El Punt Avui, van recordar que els països pobres tenen dret a una compensació i que aquest també és un deure dels països rics.
A la conferència Canvi climàtic: Com afrontar-lo? Com revertir-lo? Llasat i Martín-Vide van estar d’acord que els efectes del canvi climàtic avui ja són evidents: a Catalunya, per exemple, “ja no tenim cap glacera”, va recordar el professor, que va assegurar que al 2050 “ja no quedarà gel permanent enlloc de la península Ibèrica”. Un altre efecte és que cada any el mar puja tres mil·límetres a casa nostra. “Algú pot dir: per tres mil·límetres no ens hem de preocupar!!! Doncs sí, perquè en una dècada tres mil·límetres són tres centímetres i en deu dècades són un pam. I això té repercussions molt greus.” En canvi una bona notícia és que “gràcies a la prohibició de fer servir i produir els aerosols CFC, que es va acordar al Protocol de Montreal del 1996, la capa d’ozó s’està recuperant”. “Aleshores es van crear uns altres productes per substituir els CFC que no feien mal a l’ozó però feien pujar la temperatura”, va explicar Llasat, que va tranquil·litzar dient que ara s’estan regulant.
En tot cas els dos científics van apostar per la importància de les cimeres i acords mundials (malgrat la política d’ara dels EUA) La de París, en concret, va ser d’una vital importància ja que es va acordar rebaixar la temperatura del planeta; que a finals de segle no hagi pujat dels dos graus. És vital si es vol aturar l’extinció d’espècies. “Des de fa dos segles l’extinció d’espècies és tan important com la de fa 600 milions d’any, quan es van extingir els dinosaures”, va recordar Martí-Vide.
Els ponents van estar d’acord que les actituds de la població són molt importants i també les campanyes dels governs. Hi ha 7.500 milions de persona al planeta que consumeixen i gasten recursos cada dia. Triar el transport (privat o col·lectiu), anar a comprar (productes de proximitat o productes que venen de l’altra part del món) té la seva importància. “El planeta està estressat”, va dir Llasat, que va demanar “un canvi en la nostra actitud”. També van parlar de la tecnologia i de la importància en el futur, però van demanar a la gent que es pregunti, per exemple, “què significa per al planeta canviar-se el mòbil cada any” .
Oblidem-nos de les grans companyies: estem amagant el cap sota l’ala!
El monologuista científic Xavier Luri, del grup Big Van Theory, explica l’anècdota de la parella que no entén per què s’ha acabat la xocolata a casa. Tenen un acord a partir del qual qui se l’acabi n’ha d’anar a comprar més perquè sempre n’hi hagi al rebost. Doncs jo no he sigut. Doncs jo tampoc. I al final arriben a la conclusió que: ah! se la deu haver acabat el gos!!! “Com aquesta parella que no vol reconèixer qui s’ha acabat la xocolata, amb el tema del canvi climàtic tots estem fent el mateix: amagant el cap sota l’ala”, va advertir. “Oblidem-nos de les grans companyies: tots hem de canviar els costums, la nostra forma de viure.” En tot cas, va apressar “perquè si no canviem ja, deixarem un món enverinat als nostres fills i... a més a més, s’acabarà la xocolata”.
El canvi climàtic avui ja no el discuteix ningú (“ja no hi ha negacionistes de l’escalfament global del planeta perquè les dades científiques són més que evidents”, va assegurar Javier Martín-Vide, un dels ponents). Ara, el cavall de batalla és “la causa” del canvi climàtic. Se sap que certes grans multinacionals han estat al darrere de les campanyes i el missatge que les causes són únicament naturals, tot i que cada cop queda menys gent que defensa aquesta teoria (entre els quals Donald Trump) ja que la intervenció de l’home és evident i demostrable. Per tant, és evident que hi podem fer alguna cosa. “No tinc elements per ser optimista, però forçosament haig de ser positiu i intentar fer les coses millor”, va dir Martín-Vide. En tot cas, cal “anar endavant i no endarrere, com sembla que fem aquí, i apropar-nos a les polítiques dels països nòrdics”, va dir la professora Carme Llasat, l’altra ponent. Llasat va alertar d’una cosa de la qual es parla poc i és de vital importància: els desplaçaments aeris i marítims. “S’ha de posar aquest tema sobre la taula i cal replantejar fins a quin punt són sostenibles.”
