Societat

SANDRA CASTRO

PRESIDENTA DE COLORS DE PONENT, COL·LECTIU LGTBIQ DE LLEIDA

“A l’escola, la canalla ha de sentir parlar de diversitat sexual”

Bibliotecària i mare de 40 anys de dues criatures, una de les quals flueix en el gènere. Fundada fa sols dos anys, Colors de Ponent treballa activament per la igualtat de drets

L
es reivindicacions de gais i lesbianes fa dècades que són al carrer, però molts encara no tenen clar què descriuen les sigles LGTBIQ.
Gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals i queers. Aquests darrers, no s’identifiquen ni com a homes ni com a dones. Les sigles aglutinen col·lectius molt diferents: n’hi ha que tenen a veure amb l’orientació sexual, com els gais i lesbianes i bisexuals. I amb la de gènere, com els queer i els trans; i en l’aspecte biològic, els intersexuals. Aquests col·lectius s’aglutinen per una qüestió estratègica: si gais i lesbianes ja han fet avenços importants en reconeixement social, ara sumem perquè aquesta acceptació s’estengui a altres col·lectius més desconeguts.
Tot i això, amb relació a l’homosexualitat, encara han hagut de lluitar a causa de polèmiques com la del bisbe de Solsona i el professor finalment condemnat. L’acceptació social és més complicada a comarques?
La situació dels col·lectius és completament diferent a la ciutat de Lleida, a comarques de muntanya o a ciutats capitals de comarca. A comarques, les realitats, ja no de trans o intersexuals sinó d’homosexuals, estan totalment invisibilitzades.
Fora les ciutats, doncs, encara hi ha por de sortir de l’armari?
Sí, perquè socialment se t’assenyala. Per això la gent s’estima més viure-ho en l’esfera estrictament privada i és més complicat trobar parelles que s’agafen de la mà o es fan un petó en un espai públic. Aquestes persones ho acaben assumint, però haurien de poder viure i expressar la seva afectivitat lliurement.
En quins eixos treballen?
Acompanyament, visibilització, socialització i reivindicació. I com a serveis: atenció i acompanyament, a través de l’equip d’atenció psicosocial, i també formació i sensibilització. Fa uns dies, vam celebrar el segon aniversari i de fa poc tenim un local propi per fer les atencions i activitats. Som 91 socis de la ciutat de Lleida i de comarques, des d’on cada cop ens arriben més associats. Al territori, la Generalitat està obrint espais d’atenció integral a través dels consells comarcals i ens demana assessorament i formació. Ja treballem al Segrià, la Segarra, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
Colors de Ponent està centrada en l’àmbit escolar. Per què?
En muntar l’associació, ens plantejàvem que la persona que està a punt d’iniciar un trànsit i no sap com dir-ho a la família, tingués un suport. De vegades, el problema el tenen les famílies, perquè no ho entenen o no ho accepten. Paral·lelament, volem incidir en un entorn més ampli i l’educació és fonamental. Per molt que treballis amb la persona per apoderar-la i a escala social, el primer nucli de suport, la família, ha de ser segur. És molt important que la canalla, des de les primeres etapes fins a l’institut, senti parlar de diversitat sexual i de gènere. I a hores d’ara a l’escola encara no se’n parla. No pot ser que es comenci als 16 anys!
I com reforcen aquest entorn?
Fem diferents tipus d’activitats: tallers enfocats a primària, secundària i cicles formatius; i contes per a la canalla. Oferim la nostra programació a escoles, instituts i a través de la Diputació de Lleida, des d’on ens arriben peticions d’ajuntaments i consells comarcals. També ens venen a buscar quan un centre escolar es troba amb una problemàtica concreta. I fem formació a professionals.
És mare d’un nen que flueix en el gènere. Què significa?
Té comportaments de gènere socialment identificats amb una nena: li agrada jugar a nines, estar amb amigues,... I no és un comportament continuat ni persistent. Ara té 9 anys, i ja no és tan freqüent com abans.
Una realitat desconeguda.
Sí, s’ha donat molta visibilitat als infants trans, però la majoria que tenen comportaments no normatius flueixen. Adults i infants estem programats en l’existència de comportaments socials referents a homes i a dones. Quan aquestes criatures comencen a expressar comportaments que no són els que els tocaria, se’ls castiga socialment. La principal dificultat és la incomprensió de la família, que a vegades vol corregir actituds com ara posar-se un vestit o pintar-se els llavis. Acostumen a ser infants molt intel·ligents i, per evitar el rebuig, cenyeixen aquests comportaments no normatius a entorns en els quals se senten segurs.
Quin és el següent pas que li fa falta al col·lectiu LGTBIQ?
Una cosa és una lesbiana blanca d’entre 30 i 40 anys, i una altra és una lesbiana àrab que ha hagut de marxar del seu país perquè no podia viure-hi com a dona lesbiana. El repte de l’associació és aglutinar persones d’altres cultures, ètnies i procedències diverses, perquè qualsevol circumstància que fa diferent una persona n’agreuja els elements de discriminació als quals està sotmesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia