Societat

JOSEP OLIVERAS

INVESTIGADOR HISTÒRIC I EDITOR

“Hem recuperat una part industrial del poble que ja no es perdrà mai”

Els investigadors Josep Oliveras i Manel Soler expliquen la importància de l’aigua per a Sant Joan les Fonts en un llibre que recull 850 fotografies del passat industrial del municipi

És gairebé segur que el municipi de Sant Joan les Fonts avui no existiria si no hagués estat per l’aigua. Dos investigadors santjoanencs (Josep Oliveras i Manel Soler) expliquen la importància de l’aigua per al poble en el llibre La força hidràulica de Sant Joan les Fonts (Editorial Oliveras).
Per què és tan important l’aigua per a Sant Joan les Fonts?
Perquè gràcies a ella Sant Joan va començar a industrialitzar-se. Inicialment Sant Joan era un nucli amb cases de pagès i masies disseminades. Amb l’arribada de la indústria, el poble comença a créixer i la gent s’hi estableix perquè hi ha feina. L’aigua del riu servia per generar energia per fer anar les màquines, i l’aigua subterrània de fonts i deus, per fer paper.
La fàbrica paperera de la família Torras és la més important?
És la que ha tingut més repercussió al poble. La Torraspapel es va establir a Sant Joan a principis del segle XIX, i va estar en cinc llocs diferents, entre els quals el Molí Fondo [una icona del municipi que ha viscut les dues èpoques industrials a Sant Joan: la medieval i la del segle XIX]. La fàbrica estava en constant creixement i, per tant, en obres, per això aquí tothom la coneix com “l’obra”.
D’on neix la idea de fer aquest llibre i quin és l’objectiu?
L’alcalde Joan Espona ens va fer aquest encàrrec fa gairebé quatre anys. Volia que expliquéssim la importància de l’aigua per al municipi i que ens centréssim en la indústria, recollint informació documental, fotogràfica i testimonial.
Ha sigut difícil?
Entre el treball de camp, documentació, parlar amb testimonis... En Manel i jo sortíem cada setmana a buscar elements. Alguns cops havíem anat fins a cinc o sis vegades a un mateix lloc a buscar un element concret. També he de dir que les destruccions que va causar l’aiguat del 1940 han dificultat la nostra feina a l’hora de trobar restes de molins o antigues fàbriques. D’altra banda, nosaltres hem caigut moltes vegades a les lleres del riu, tot i ser prudents, tenir certa experiència i anar ben equipats. Potser per tot això aquest tema no s’havia tractat mai abans.
El llibre conté 850 fotografies!
Són molt importants, perquè a part d’explicar la història, també fem pedagogia. Expliquem el funcionament d’aquestes fàbriques de manera tècnica, i de vegades amb una imatge s’entén millor. Les fotos són de particulars o de les mateixes empreses.
Com ha sigut el treball amb Manel Soler?
Ens coneixem molt i ja havíem fet altres llibres, com el de les fonts i el dels masos de Sant Joan. Hem començat i acabat el treball junts, ho hem fet tot al 50%, des de l’estudi previ fins al final. Hem anat junts als llocs, hem debatut cada cop que hem trobat un possible element, hem fet torns a l’hora de netejar i estassar camins... També per una qüestió de seguretat: quan entràvem en una fàbrica en ruïnes, un s’havia de quedar sempre a fora per si a l’altre li passava qualsevol cosa a dintre.
Com ha sigut parlar amb els testimonis?
Crucial. Sense ells aquest llibre no hauria estat possible o el llibre seria més petit. Molts ens deien: “Al meu pare li havien dit que a tal lloc...” Et feien la feina més fàcil. Sempre ho hem demostrat tot, però, perquè ens hem trobat amb llegendes urbanes. De totes maneres, sempre queda un rastre d’allò que busques, no hi ha res que desaparegui completament. Llàstima que alguns no hagin pogut veure el resultat d’aquest treball [molts testimonis eren grans].
Parli’m dels molins.
Els molins fariners van ser molt importants a l’època medieval, eren les fàbriques d’aquell temps; van permetre el desenvolupament dels masos. Fent aquest llibre hem descobert quatre molins nous: el de Cabrafiga, el de les Tosques, el de la Sebastiana i el de Malvilar.
I per la qüestió hidràulica, el fet d’estar en una zona volcànica, va tenir incidència?
A Sant Joan hi acaben les colades basàltiques. El fet que les aigües subterrànies del riu Fluvià surtin, en gran part, aquí, fa que tinguem tantes fonts (256). I el més important: la netedat d’aquestes aigües subterrànies. Per tant, sí que hi ha incidència.
I anècdotes, un munt, suposo...
Jo em vaig fer un trau al cap, amb una d’aquestes caigudes. I un dia, amb en Manel, estàvem dins un edifici en ruïnes, vam sentir un petit soroll, vam sortir ràpid i vam veure com queia part del primer pis.
Què és el que us ha sorprès més d’aquest estudi?
Realment no ens pensàvem treballar amb tant material, molt l’hem anat trobant sobre la marxa. Hem aconseguit recuperar una part de la història industrial del poble que ja no es perdrà mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona
GIRONA

Càritas troba feina a un 20% dels atesos en el seu programa d’inserció laboral

GIRONA