“El treball del moviment veïnal és molt de picar pedra”

Hi ha una característica que diferencia el moviment veïnal de la resta de moviments i entitats. Les associacions de veïns tenen una visió més global de les coses. Per exemple, a Sabadell estem reivindicant el parc del Nord –que és un tema de sostenibilitat–, la sanitat pública, la residència pública que no es fa mai, i això independentment de la tasca que cada associació fa al seu barri. A partir d’aquesta premissa, sí, evidentment, han canviat les coses. No era el mateix durant el franquisme que ara. L’origen de les associacions es troba en l’arribada de la immigració a les ciutats o perifèria; es van ajuntar per demanar les coses en trobar-se que no hi havia carrers, que no hi havia res. Va ser un moviment essencialment reivindicatiu. A la Transició es va lluitar, juntament amb el moviment obrer, per les lluites democràtiques.

Doncs ara diuen que estem en una societat que ho té tot, i no és cert. Hi ha un problema de cohesió social, d’integració, i hi ha mancances a tot arreu. En el cas de Sabadell, hi ha diverses lluites que s’han fet, unes amb més fortuna que d’altres, com ara fer subterrànies les vies dels ferrocarrils, amb la participació de l’associació de Gràcia, o el tema de la caserna, que ha estat una reivindicació històrica des de la Creu Alta. I tot això sense oblidar les vocalies d’enterrament, les setmanes culturals, festes majors i atendre temes particulars dels veïns. Ha canviat però no ha anat a menys. La manera d’aconseguir les coses sempre és al carrer.

Partim de la base que tothom fa política. Els que no fan res, amb el seu silenci, donen suport als que ho fan i els que fem coses perquè lluitem per les qüestions, però no som partidistes. Aplaudirem qualsevol decisió política que sigui interessant per als veïns i lluitarem contra qualsevol decisió que no sigui favorable per als barris. A l’època Bustos vam veure un tarannà molt clientelar. El canvi de govern va generar unes expectatives que no s’han cobert ni de bon tros. Hi ha llums i ombres i immaduresa. No és que no hagin fet res, però la sensació general als barris és que no acaba de funcionar bé. S’ha de dir que amb el canvi d’alcalde, de Juli Fernàndez a Maties Serracant, hi ha més empatia i més predisposició al treball amb les associacions. Hi ha una altra qüestió: no tenim gaire clar quin és el seu projecte de ciutat, que està lligat amb els projectes de barri que demanem.

Ningú no sap el que vol dir participació. Si participació vol dir que has de donar poder al poble, això és delicat. A Sabadell, per exemple, hi ha els consells de districte, que no funcionen. Ells ho saben però no ens han donat cap alternativa. Participar implica donar poder a la gent, no solament escoltar i seure en una taula. Estem en contacte amb gent d’altres ciutats i és un tema pendent.

És cert. Un dels problemes que té el moviment veïnal és la renovació i en aquest marc hi ha les dones. A totes les associacions n’hi ha, però sí que és cert que, per exemple, al ple de la federació, que són els representants de les associacions de Sabadell, hi ha més homes que dones.

Estem renovant. Afortunadament, en aquests moments hi ha associacions de veïns que comencen a incorporar joves. Però el problema de relleu generacional el tenim. El que és cert és que el treball del moviment veïnal és molt de picar pedra, de dia a dia, no és una manifestació d’un dia o un tema a curt termini. El dia a dia pot cansar i per això no és fàcil.

Farem un llibre, un DVD d’entrevistes a persones històriques dels barris, una exposició que anirà a tots els districtes i 15.000 exemplars d’un còmic que es repartiran als instituts i escoles d’adults, que es complementaran amb xerrades. Voldríem explicar a la gent jove una part de la història de Sabadell i esperem que sigui una manera d’animar-los a crear grups a les associacions. Volem que entre el 2108 i el 2019 Sabadell sigui el punt de referència del moviment associatiu, en general, i del moviment veïnal, en particular.

Tenim la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès. Hi ha uns problemes que ens afecten a tots com són la sanitat, l’amiant, la mobilitat, l’aeroport i les residències. Hem fet pinya.