Societat

Societat

El 60% dels veïns de Girona no són nascuts a la ciutat

A més del 22% d’estrangers, destaquen el 15% de la resta de la demarcació

La capital gironina ha guanyat un 32% de població des de principis de segle

La ciutat creix més que el conjunt del país, però no més que el Gironès

Només el 39,86% dels habitants empadronats a Girona en data 1 de gener del 2017 eren nascuts a la ciutat. Així consta en l’estudi del padró municipal de l’any 2017, dut a terme per l’Ajuntament de Girona, que també indica que el grup d’edat de 65 anys i més ja representa el 15,23% de la població.

L’estudi està fet amb les dades provisionals del padró, que fixaven la població total en 99.789 persones, mentre que les definitives han deixat el registre en 99.013. Agafant com a referent aquesta última xifra i mirant l’evolució dels últims anys, destaca que Girona, des de principis del 2001, ha sumat un 31,6% d’habitants, i que cada cop hi ha més dones que homes (52,15% vs. 47,85%).

Origen

Les dades de l’estudi mostren que el 60,14% de les persones empadronades a Girona no són nascudes a la ciutat. Això vol dir sis de cada deu. Així, a banda del 39,86% que ja són originaris de la ciutat, la resta de veïns de Girona, segons el lloc de naixement, es reparteixen així: un 22,11% són nascuts a l’estranger; un 14,91%, a la resta de les comarques gironines; un 10,02%, a la resta de Catalunya, i un 13,10%, a la resta de l’Estat espanyol.

Ja entrant en detalls, mirant els nascuts a l’estranger, gairebé la meitat (el 45,75%) són provinents de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud. També destaquen el 17,16% de nascuts al Magreb i el 16,10% que són originaris d’estats de la UE, tret de l’espanyol.

Pel que fa als nascuts en punts de l’Estat espanyol, també gairebé la meitat són d’una sola zona: en aquest cas, Andalusia (un 46,72% del total). Les altres dues comunitats on van néixer més veïns de Girona són Extremadura (9,41%) i Castella i Lleó (9%). Finalment, quant als nascuts en altres demarcacions catalanes, gairebé tot són barcelonins (88,9%). Els lleidatans suposen un 6,5% i els tarragonins, un 4,6%.

Sexe i edats

Una altra de les dades destacades és que les dones ja representen el 52,15%. Aquesta xifra suposa un rècord de població femenina, almenys des del 1998 (últim any en què hi ha dades desglossades a l’Idescat).

Pel que fa als grups d’edat (apartat en què encara no hi ha disponibles les dades actualitzades a l’Idescat), l’estudi assenyala que el grup de majors de 64 anys ja suposava a principis de l’any passat un 15,23%. Una dècada abans, un 13,5%.

Evolució

Girona ha guanyat 23.757 habitants des del 2001. Això suposa que des de principis de segle ha crescut un 31,6%. Aquest augment és molt superior al del conjunt de Catalunya (on la població ha pujat un 18,78%), però queda un xic per sota respecte al conjunt del Gironès (35,64%).

Pel que fa al creixement de l’1 de gener del 2016 a l’1 de gener del 2017, Girona va guanyar 758 veïns, que van suposar un increment del 0,77%. Tant en nombres absoluts com en percentatge, són els augments anuals més elevats des del 2009. El Gironès va guanyar un 1,07% de població i Catalunya, un 0,44%.

Cal recordar que, a banda del padró oficial anual, l’Ajuntament de Girona fa públiques dades mensuals, segons les quals, la ciutat va superar els 100.000 habitants el maig passat i ha tancat l’any amb 100.778. Cal esperar a tenir el padró anual en data 1 de gener del 2018 –que es farà públic a finals d’any– per veure si s’oficialitza l’arribada als 100.000 (aquest any, entre la dada provisional i la definitiva hi ha hagut una diferència de 776).

LES XIFRES

45,75
per cent
dels veïns de Girona nascuts a l’estranger són provinents de països de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud.
23.757
habitants
ha guanyat Girona des de principis de segle. L’augment, percentualment, és del 31,6%.
0,77
per cent
és l’augment del padró del 2017 respecte al del 2016. És l’increment anual més alt des del 2009.

7.800 altes en el padró durant el 2016

Des de l’1 de gener del 2016 fins al 31 de desembre del 2016, hi va haver a la ciutat de Girona un total de 7.804 altes en el padró, mentre que el nombre de baixes va ser de 6.873, segons dades facilitades per l’Ajuntament.

Pel que fa a les 7.804 altes, n’hi va haver 946 que van ser per naixement; 6.142, per canvi de residència (4.397 eren procedents d’un altre municipi espanyol, mentre que 1.745 eren procedents de l’estranger), i les 716 restants van ser per “omissió” (persones que fa temps que viuen al municipi, però que no hi estaven empadronades).

Quant a les 6.873 baixes, van ser pels motius següents: 691, per defunció; 5.384, per canvi de residència (4.050, a un altre municipi espanyol, i 340, amb destí a l’estranger); 252, per “caducitat” (persones sense permís de residència permanent que no van renovar la inscripció en el padró); 12, per duplicitat, i 1.532, per “inclusió indeguda”.

Aquestes dades van fer que el moviment natural (naixements menys defuncions) fos positiu en 261 persones.

En més de 6.000 llars, hi viu només gent gran

L.A

A la ciutat de Girona hi havia a principis del 2017 un total de 3.609 persones de 65 anys i més que vivien soles, i 5.404 més que residien acompanyades, però en llars habitades exclusivament per persones de 65 anys i més. Segons les dades de l’estudi del padró de l’Ajuntament, en total hi havia 6.271 llars habitades únicament per majors de 64 anys: 3.609, eren unipersonals; 2.590, habitades per dos membres; 68, per tres membres; dues, per quatre membres; una, per cinc membres, i una altra, per set membres. L’estudi també inclou un apartat dedicat als majors de 75 anys i, en aquest cas, el total de persones que viuen només amb gent del seu mateix grup d’edat és de 4.302: 2.240 viuen soles; 2.020, en 1.010 llars de dues persones; 33, en onze llars de tres persones; quatre, en una llar de quatre, i cinc, en una llar de cinc. Mirant les dades de llars unipersonals de tots els grups d’edat, les 3.609 persones majors de 65 anys suposen el 34,7% del total (que és de 10.401 llars unipersonals a la ciutat). A més, cal dir que, en el tram d’edat més alt, hi ha 1.709 persones de 80 anys i més que viuen soles.

Una altra dada destacada de l’estudi és l’índex d’envelliment, en augment des del 2012 i que en el padró del 2017 va arribar a 0,89 persones de 65 anys i més per cada persona d’1 a 14 anys. És l’índex més alt des del 2006, quan havia estat de 0,9. Pel que fa a l’índex de sobreenvelliment (persones de 85 anys i més en relació amb les de 65 anys i més), es manté en 0,17 des del 2012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Sanitat autoritza l’obertura de piscines per ús esportiu individual a la fase II

Barcelona
Coronavirus

Les víctimes de la Covid-19 a Catalunya s’eleven a 12.241

Barcelona

Reunions de fins a 20 persones i barres obertes a la fase III de la desescalada

Barcelona

L’ingrés mínim vol rescatar de la pobresa 850.000 llars

madrid

Més marge de maniobra

girona

Amb la mirada al setembre

girona

El 88% dels catalans volen mantenir el teletreball

Barcelona
La de Bàscara, una de les escoles que no obriran dilluns

La de Bàscara, una de les escoles que no obriran dilluns

GIRONA

Obren algunes piscines, amb molts controls

GIRONA