“Amb la crisi, una bona fórmula per sobreviure és el cooperativisme”

S’han fet diferents actes, i aquest vindria a tancar l’Any Peiró. No es tracta tant d’una escultura o monument sinó d’un projecte artístic, obert a qualsevol disciplina, però tenint en compte que es tracta d’un espai públic i a l’aire lliure com és el pati del Cafè Nou.

És el pati del cafè que havia estat i és de la Unió de Cooperadors i que enllaça amb els valors que ha de transmetre l’obra sobre el moviment cooperatiu. A tocar tenim l’edifici catalogat de l’antiga presó obra d’Elies Rogent que recorda la repressió i les víctimes del franquisme que també es vol significar.

Sí, perquè el lloc és especialment significatiu per les dues simbologies tant del moviment cooperatiu com de la repressió que van patir molts veïns.

Pel que fa a la ciutat, sí. Però la comissió ciutadana que s’ha encarregat d’organitzar els actes treballa en el reconeixement com a fill adoptiu i la revisió del seu procés judicial. Serà quan aquests processos, el d’ell i molts d’altres, es revisin que es podrà parlar de justícia. Una part de la comissió persisteix en l’anul·lació del procés que va portar la condemna a mort de Joan Peiró. Sabem que és complicat i difícil perquè en altres casos no s’ha resolt.

La Fundació Unió de Cooperadors, en què participa l’Ajuntament i la Unió de Cooperadors, té la voluntat de recuperar el patrimoni històric dels cooperadors, i un d’ells és l’edifici del Cafè de Mar. La propietat és municipal però durant cinquanta anys en fem la gestió des de la fundació.

Des que es va inaugurar s’hi han fet activitats i la fundació hi té la seu. A la planta baixa hi ha el cafè que hi dona vida i un viver d’empreses, que ja té els espais plens. S’està començant a visualitzar un moviment.

Costa però en moments difícils i de crisi la millor fórmula per sobreviure i tirar endavant és el cooperativisme. Són valors que ajuden a fer xarxa i créixer.

Al Cafè de Mar tenim previst adequar la sala del primer pis per fer-hi activitats més formatives. Ens cal perquè tenim un projecte de col·laboració amb la càtedra d’economia social del Tecnocampus. Ja es fan actes conjunts i es participa en la càtedra explicant experiències. Volem ser un referent aprofitant la història que tenim i amb projecció de futur.

Són cooperativisme més petites més de l’àmbit de serveis. El teixit productiu de la ciutat és el que és i l’activitat es va adaptant. Veiem com es pot anar creixent tant en cooperatives de treball o de consum. Hi ha cooperatives d’energies, de transport, de mobilitat. Tenim molt camí per córrer.

Sí, això és fix i va més enllà de l’Any Peiró. Es vol aprofundir en el cooperativisme en general però no sempre des de la perspectiva històrica. En el projecte d’aquest any la Mariona Zamora analitza el moviment cooperatiu des de la perspectiva de gènere. Em sembla una visió interessant que no s’havia tractat. Tinc ganes de conèixer el resultat.

Ara queda pendent el Cafè Nou. El pati s’ha recuperat per a la ciutat, i molt dignament, però queda per afrontar la part més important, que és l’edifici.

No ho sé, però com a presidenta de la Unió de Cooperadors volem que tingui el mateix tractament que el Cafè de Mar. Ens és igual de qui sigui la propietat, però sí que la gestió i l’ús de l’espai sigui a mans de la Fundació de Cooperadors.

No, és amb el que ens tocarà treballar. S’ha de posar en marxa perquè hi ha una proposta i una subvenció dels Feder. Com a Unió de Cooperadors volem participar del projecte.

No gaire. Volem saber no tant el que es vol fer, sinó el com, i poder dir-hi la nostra. La proposta inicial era d’àmbit cultural i preveu un cafè, un petit teatre i una oficina de turisme.

No diem que no, però volem opinar. La finalitat és que no s’especuli amb el patrimoni. Els diferents ajuntaments han respectat el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors que decideix generosament posar-lo a disposició de la ciutat.