societat
estudi
Els rols, inalterables
Un estudi de la UPF i la UB demostra que el permís de paternitat no ha reduït les desigualtats ni a casa ni a la feina
Nombroses veus reclamen baixes intransferibles i iguals en el temps per a homes i dones
A la Marta –nom fictici perquè aquests temes costen de denunciar– la van acomiadar setze setmanes després que nasqués el seu primer fill. Tornava de la baixa per maternitat i, com si encara s’hagués de justificar, explica que no va faltar a la feina per anar a cap revisió de l’embaràs, que va treballar fins que faltaven poques hores per al part i que ni s’havia agafat el permís de lactància. Tampoc ho va tenir fàcil a l’hora de buscar una nova feina. “En les entrevistes em preguntaven directament si era mare, i almenys en un lloc em va quedar claríssim que no m’agafaven per això”, explica. Els rols de gènere es mantenen inalterables, i realitats com ara que només un 5,7% de les excedències per cura de fills les agafen els homes continuen penalitzant laboralment la dona. La legislació, vital per trencar una vegada per totes amb el sexisme i la discriminació, no hi ajuda. Un estudi que acaben de presentar la UPF i la UB demostra que la introducció l’any 2007 a casa nostra del permís de paternitat –una de les poques apostes normatives per intentar involucrar els pares en la criança i propiciar un canvi de pautes també en l’entorn laboral– no ha ajudat a reduir les desigualtats de gènere ni a casa ni a la feina.
Com explica la professora de la Universitat Pompeu Fabra Libertad González, coautora de l’informe, la hipòtesi inicial amb què treballaven era que gràcies a aquesta baixa els pares s’havien pogut implicar més en la criança i després havien fet més ús d’altres eines de conciliació, com les excedències per cura de fills o els dies de permís per fer-se’n càrrec quan estaven malalts, però les dades analitzades contradiuen la teoria. Altres efectes desitjats tampoc s’han constatat: la taxa d’ocupació de les mares amb nens de menys d’un any el 2015, l’últim any analitzat en l’informe, es mantenia molt lluny de la dels pares (59% versus el 87% masculí). Per tot això, les autores conclouen que el permís de paternitat ha tingut uns efectes “molt limitats” en l’alteració de les normes socials i els comportaments domèstics i tampoc ha servit per reduir la desigualtat de gènere en el mercat laboral.
Quatre setmanes
A partir de l’1 de gener del 2017, els pares catalans poden deixar la feina durant quatre setmanes ininterrompudes per cuidar el seu fill acabat de néixer. El permís de maternitat són, en canvi, setze setmanes. Les sis primeres són obligatòries, mentre que la resta es poden compartir amb el pare o renunciar-hi. A la pràctica, tan sols un 2% dels pares fan ús del temps de maternitat transferible. Per Sara Berbel, doctora en psicologia social especialitzada en temes d’igualtat de gènere, perquè aquest tipus de permisos no siguin discriminatoris han de ser iguals en el temps i intransferibles –que la part adjudicada al pare no pugui passar a la mare, sinó que es perdi si no en fa ús–. És l’única manera “que hi hagi igualtat en les conseqüències negatives que pugui tenir agafar-se el permís”, reflexiona Berbel.
Els sindicats també hi estan d’acord. Com recorda la UGT, a Islàndia, Noruega i Suècia “tenen un sistema integrat en què no hi ha permisos de paternitat o maternitat, sinó períodes de temps exclusius destinats a un progenitor o a l’altre i després un temps posterior per tenir cura de l’infant”. A Noruega, per exemple, la baixa consta de deu setmanes per a la mare, deu per al pare i entre 26 i 36 setmanes a repartir (en funció de si es cobra el 100% o el 80%).
Propostes de canvi
És evident que a casa nostra tenim dos problemes. El primer, que perjudica sobretot els infants, és que el permís és molt curt, insuficient fins i tot per seguir les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que aconsella mig any de lactància materna exclusiva i mantenir-la almenys fins als dos anys. L’altre problema és el disseny del permís, ja que, com denuncia la UGT, “les dones estan sent discriminades en la contractació i la promoció professional, ja que són vistes com mà d’obra d’alt risc”. L’exigència sindical són catorze setmanes per als pares, quatre de les quals serien obligatòries. La proposta busca la igualtat entre sexes i va en la línia del que demana la Plataforma per uns Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, un lobby nascut el 2005. Els impulsors admeten que s’ha de lluitar per aconseguir més dies de baixa per a tots dos, però s’oposen a “qualsevol extensió del permís de maternitat mentre no s’hagi arribat a l’equiparació total entre sexes”. Denuncien, però, el bloqueig de les seves reivindicacions al Congrés.
De fet, només per aconseguir ampliar el permís patern de dues a quatre setmanes, el govern espanyol va trigar quatre anys més dels previstos. La lentitud i la falta de voluntat política són un gran obstacle, ja que la legislació és bàsica per canviar els rols. Ho recorda Jordi Costa, professor d’Eada, que posa com a exemple els accidents de trànsit: “El nombre de sinistres es va reduir quan es va començar a penalitzar que es conduís begut.” “És la norma la que molts cops ajuda a canviar comportaments socials”, reflexiona.
Coaccions amb excuses variades
La llei prohibeix la discriminació per raó de gènere, però les coaccions són encara avui dia molt habituals. El problema és que adopten moltes formes i molt subtils. Com explica Eva Gajardo, secretària d’Igualtat de la UGT de Catalunya, “les empreses no et fan marcar una creueta en els formularis perquè seria massa evident i il·legal, però sí que a les dones joves els fan preguntes com ara si voldran ser mares en les entrevistes, que són més amenes”.
Una altra discriminació habitual és adjudicar a la dona que s’incorpora després del permís tasques diferents de les que feia, normalment de menys valor. “Et diuen que ja no podràs fer el mateix perquè t’has agafat una reducció de jornada o perquè donen per fet que no tindràs la mateixa disponibilitat.” “Evidentment –continua–, no et diuen que et canvien perquè ara ets mare, sinó que parlen de canvis estructurals o reorganitzacions internes.”
Pocs cops es denuncien els casos, perquè són difícils de provar i perquè les dones estan en un moment vital especialment vulnerable. A les pimes és on les mares estan més desprotegides perquè no hi ha comitè d’empresa per defensar col·lectivament els seus drets.
