Societat

JAUME RODON

DIRECTOR DEL CENTRE ESPECIAL DE TREBALL LA KLOSCA QUE PRODUEIX OUS ECOLÒGICS

“El nostre ADN és l’economia social, la integració i l’ecologisme”

La Klosca produeix a l’ermita de Sant Miquel de Mata de Mataró milers d’ous impulsant un projecte d’agricultura social en què es dona feina a sis persones amb malalties mentals

Com va néixer el projecte de La Klosca?
Des del Centre de Formació i Prevenció, que fa molts anys que treballa per la inserció de col·lectius desafavorits a Mataró, volíem oferir a les persones amb problemes de salut mental la possibilitat de treballar en un centre especial de treball. Era una aposta per garantir i facilitar el seu accés al món laboral.
I quants treballadors teniu?
Actualment són sis treballadors amb malaltia mental, un amb discapacitat física i la Núria Riera, que és la tècnica que s’encarrega que tot funcioni. Mirem de ser un lloc de pas, on es puguin adquirir rutines i responsabilitats per poder accedir, si es desitja, al món laboral. Molts no fan aquest salt i es queden al centre.
Anar a treballar representa un esforç doble, per a ells.
Ells tenen més dificultats pel tipus de malaltia que pateixen. Trobar-se en aquest indret a l’aire lliure és terapèutic i els proporciona calma. Mirem que no sentin tanta pressió i que puguin desenvolupar una feina amb les mateixes normes de qualsevol empresa.
Quines tasques assumeixen?
Alimenten les gallines i s’encarreguen de fer el manteniment i la neteja de les instal·lacions. Recullen els ous i els porten a l’obrador, on els classifiquen i envasen per preparar les comandes.
Es fa equip i s’aconsegueix aquesta reinserció?
Sí, fan equip. Hi ha una llista de feines i responsabilitats que es van distribuint perquè tothom faci de tot. Assumir aquest compromís diari i complir les tasques ja és un pas en la inserció.
I l’èxit seria fer el salt?
L’èxit és una percepció molt subjectiva. Alguns d’ells han tingut experiències laborals ordinàries i no els ha interessat perquè han tingut pressió o angoixa. Per ells l’èxit potser ja és ser aquí, fent una feina productiva i percebent un sou però en un entorn que no els desestabilitza. Si algú vol fer el pas a una altra empresa, tenim una educadora social que en fa el seguiment emocional i psicològic per canalitzar aquesta demanda.
La granja encercla l’ermita de Sant Miquel de Mata.
Ocupem la casa i els terrenys del costat de l’ermita, cedits per l’Ajuntament de Mataró. A principis dels anys vuitanta tot l’entorn estava abandonat i el Centre de Formació i Prevenció va proposar fer-hi cursos de formació ocupacional. A l’inici s’hi van fer vivers de planta aromàtica i després es va proposar fer la granja de gallines.
Un projecte social que es vol vincular amb la ciutat.
Ens agradaria donar-nos a conèixer i aprofitar la proximitat amb Mataró per connectar la granja amb la ciutat. Volem fer tallers de medi ambient adreçats als escolars de 9 a 12 anys perquè ens visitin i coneguin la nostra filosofia de producció ecològica, el consum responsable i la integració del col·lectiu de la salut mental. Volem connectar la granja amb la ciutat. El nostre ADN és l’economia social, la integració i l’ecologisme. I l’objectiu seria transmetre aquests valors també a la gent del nostre voltant.
La clientela també és fidel i compromesa?
Sí, un 80% dels clients són propers, petits comerços i cooperatives de consum. A Mataró estem a la xarcuteria de la plaça de Cuba, a Bonacollita i al Veritas. Són clients afins a la nostra filosofia que entenen el nostre model de producció.
Quantes ponedores teniu?
Ara mateix hi ha unes 1.800 gallines dividides en quatre galliners. La producció és d’unes 500 dotzenes setmanals.
I rebeu visites a la granja?
Sobretot els dissabtes. Aquí només tanquem el diumenge. Ens toca començar forts dilluns per recollir el doble d’ous i preparar les comandes que se serveixen dimarts. Ens agrada mostrar la nostra activitat perquè això ens permet fer més clients i generar més ocupació. Una granja de 2.000 gallines la poden portar dues persones, però aquí el que volem és crear llocs de treball.
Us plantegeu fer alguna ampliació?
Ja hem demanat permís a la Diputació per fer-ho. Els terrenys estan dins el Parc del Montnegre i el Corredor i demanem fer-hi una altra nau amb mil gallines més. Ara estem esperant i caldrà els permisos de l’Ajuntament perquè pugui ser una realitat. Confiem que sigui després de l’estiu.
Ampliant garantiu la viabilitat de l’activitat?
És clar que la sostenibilitat passa per l’ampliació de l’activitat. Ara també intentarem buscar finançament de mecenes o entitats que vulguin col·laborar o fer alguna aportació desinteressada. Això ens ajudaria a cobrir part de la despesa inicial, que seria d’uns 60.000 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs

L’impacte del soroll en la salut és equiparable al de la pol·lució

barcelona

Els pastissers esperen vendre 700.000 mones

Barcelona
Medi ambient

Reciclar envasos tindrà premi

barcelona
Societat

Els Bombers reben 26 avisos en una nit per les ratxes de vent

Barcelona