Societat

VIRGÍNIA MARTÍNEZ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’AFECTATS 1-O

“Ningú és el mateix abans i després de l’1 d’octubre”

Mestra i educadora jubilada, Martínez lidera ara l’entitat que s’ha acabat de constituir a Dosrius amb l’objectiu d’aplegar totes les víctimes de les càrregues policials de l’1-O

Per què és important haver creat aquesta associació d’afectats de l’1 d’octubre?
Quan deixes de sentir-te víctima i deixes d’estar paralitzada, pots analitzar amb més calma què t’han fet a tu i als teus i veus que això no pot quedar sense resposta. Aleshores ho parles amb d’altra gent que també n’han patit les conseqüències i opinen com tu.
Primer de tot, ho han denunciat als jutjats?
Sí. A Dosrius s’han obert dos expedients, un per Canyamars i l’altre per Dosrius mateix.
Creu que prosperaran?
No ho sabem. El que ens ajuda és el fet d’anar tots junts. Jo personalment vaig estar a punt de no presentar-ne perquè tenia ganes que tot plegat s’acabés i estava molt enfonsada. Els crits de la càrrega policial no se’m van esborrar en molt de temps. Quan veus que no ets tu sol, això t’ajuda a tirar endavant.
Els grups d’ajuda encara estan en marxa a Dosrius?
Sí, perquè hi ha veïns que encara no se n’han sortit. L’afectació psicològica va molt en funció de la persona i del que va viure aquell dia. Ningú és el mateix abans i després de l’1-O.
Són els primers a organitzar-se com a associació?
Quan vam començar a parlar-ne pensàvem que a altres llocs hi hauria gent organitzada i que ens hi afegiríem, però el cert és que no, per sorpresa nostra. Molta gent s’ha aplegat però al voltant dels advocats que els defensen, però no com a ciutadans afectats. La intenció ara és fer una gira arreu del territori per donar a conèixer el projecte.
Per a què ha de servir aquesta associació?
Tenim quatre objectius inicials, divulgar els fets de l’1 d’octubre, com a exemple de la defensa dels drets humans i de la llibertat d’expressió, i a fi que no es repeteixi. Facilitar en la mesura que puguem suport psicològic, com el que hem tingut a Dosrius, i l’assessorament legal per a qui hagi denunciat l’actuació policial o requereixi defensa jurídica. A llarg termini i en funció del nombre de socis, reivindiquem una comissió d’investigació per exigir responsabilitats polítiques i conèixer quines ordres es van donar i a qui.
Hi ha qui menysté les víctimes i fins i tot nega l’1-O. Què en pensen?
Quan algú ens ho nega, hem de tallar per salut mental. Les persones que ho pensen no ho veuran mai perquè això significa replantejar-se aspectes personals que no volen fer ni estan disposats a escoltar.
Encara es pregunta per què les forces de seguretat estatals van actuar al poble?
No va ser casualitat. Van agafar pobles com el nostre per fer por. Ells tenien la intenció de fer mal a la població emocionalment perquè sabien que es trobarien famílies senceres i no gaire resistència. A més hem constatat que feia dies que ens vigilaven. Abans de l’1 d’octubre van veure una furgoneta blanca amunt i avall que després va aparèixer el dia del referèndum.
Com recorda aquell dia?
Ningú pensava que rebríem. Recordo la tensió que vam viure durant la jornada no tant pels vots sinó per les persones, després que a primera hora del matí demostressin el que eren capaços de fer a Canyamars.
I quan els ànims s’havien asserenat una mica, arriba la càrrega a l’escola de Dosrius.
Sí. Va ser al migdia. Vaig decidir anar a dinar amb la meva mare a casa, però el meu fill i el meu marit van dir-me que es volien quedar a l’escola. Quan hi vaig arribar, vaig veure passar pel carrer un munt de furgons i la sang se’m va glaçar. Vaig agafar la bossa i vaig arrencar a córrer cap a l’escola. La policia ja hi era i fent ziga-zagues entre els cotxes i els agents vaig aconseguir plantar-me força a prop de la porta d’entrada al pati. Allà em van aturar. Si ja estava tremolant, veure aquell desplegament em va espantar encara més.
I què els va dir?
Que no fèiem res de dolent i que a dins hi havia el meu fill i el meu marit. Només feia que repetir-los que tenia dret a entrar-hi. Vaig entrar en un bucle de terror i vaig començar a plorar descontrolada. Quan en van tenir prou, un agent va venir, va sacsejar-me i vaig acabar per terra. Aleshores van començar a insultar-me i amenaçar-me. El que em va matar psicològicament va ser que no vaig veure les càrregues però sí vaig sentir els crits. Fins que no vaig tornar a veure el meu marit i el meu fill que sortien de l’escola no vaig deixar de plorar. Tot i l’estrès del moment, tant l’un com l’altre estaven molt sencers però ells no sabien el que m’havia passat a mi. Per prescripció mèdica no vaig veure les imatges que em van gravar fins un mes i mig després. Els psicòlegs em van recomanar que havia de desconnectar del tot per recuperar-me, però ara ja em trobo molt més forta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona