Societat

MARIA ÀNGELS PÈLACH

PRIMERA DIRECTORA DE L’ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“Volem potenciar les matrícules de dones”

“Des de l’ESO i el batxillerat explicarem a les joves alumnes totes les possibilitats que els pot oferir fer un grau de tecnologia”

“Treballaré perquè hi continuï havent el bon ambient de convivència, treball i transparència”

Una química a l’EPS
Maria Àngels Pèlach és llicenciada en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i doctora en química per la UdG (1998). És titular d’universitat al departament d’enginyeria química, des de l’any 2000 i amb acreditació de catedràtica des del 2011.

La doctora Maria Àngels Pèlach és la primera dona a assolir la direcció de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG). Pèlach s’ha fixat dos grans objectius: apostar pel Sistema Intern de Garantia de Qualitat i aconseguir que les dones s’interessin pels graus tècnics, tradicionalment amb matrícules eminentment masculines.

Per què va decidir presentar-se a directora?
Vaig valorar que era un bon moment per a mi. Havia treballat amb Quim Salvi, que ha estat sis anys director de l’EPS, i crec que disposo de bona formació en gestió i, també, perquè he tingut en compte el repte personal i professional que representa com a dona fer aquest salt.
No estem davant una candidatura de trencament perquè vostè ha col·laborat amb Joaquim Salvi.
No, en absolut. No estem davant una ruptura, especialment perquè he estat treballant amb el doctor Salvi aquests darrers tres anys i he après molt de treballar en equip i de com es lidera una EPS. Treballaré perquè hi continuï havent el bon ambient de convivència, de treball, de transparència, que és el que hem tingut aquests darrers anys.
Quins objectius s’ha fixat?
Hi ha dues coses clau en el meu programa que penso treballar intensament. Una és la qualitat. M’he posat com a objectiu posar en funcionament el Sistema Intern de Garantia de Qualitat a l’EPS. Pensi que els plans de millora o els processos d’acreditació són molt feixucs. Tenir aquest sistema ens ajudarà moltíssim a fer els processos de verificació, seguiment, modificació, acreditació dels títols i universalitzar els objectius de millora. Aquest pla de millora serà conegut per tota la comunitat i no per només l’equip directiu.
I el segon objectiu?
El del gènere. És a dir, trencar l’estereotip relacionat amb la tecnologia, en què tradicionalment el nombre de matriculats és eminentment masculí.
Per què es dona això?
No és una qüestió de capacitat. Crec que és el mateix concepte que tenim de les enginyeries. Un pur estereotip. En canvi no passa en les ciències o les biociències. Encara més, ara per ara, s’està reduint encara més el nombre de matriculacions femenines.
Quin percentatge hi ha?
A l’EPS tenim al voltant d’uns 2.150 alumnes. Doncs pensi que només un 20% són dones. La idea és treballar des de l’ESO i el batxillerat per explicar a les joves alumnes totes les possibilitats que els pot oferir fer un grau tecnològic. I aquest és un treball que es farà intensament. Ah! I una dada important: el nombre de graduats que troben feina és altíssim. Cal destacar-ho, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Luter tenia dos odiats: el papa, l’anticrist, i els jueus”

Barcelona
PERE BONET
DIRECTOR EXECUTIU DE LA CÀTEDRA DE SALUT MENTAL DE LA UVIC-UCC I ALTHAIA

“La comunitat ha de fer seva la responsabilitat en salut mental”

Vic
RAMON FONT
PORTAVEU D’USTEC-STES

“Cal una xarxa educativa pública i única”

Barcelona

El govern planteja al taxi una treva en el conflicte

barcelona
Societat

Mig miler de persones exigeixen que l’Estat deixi salpar l’‘Open Arms’

Societat

Barcelona estrena el primer Centre LGTBI de Catalunya

L’APUNT

Salvini crea escola també a l’Estat

El moviment feminista planta cara

barcelona

Un nou naufragi al centre del Mediterrani deixa 117 morts i sols 3 supervivents

ROMA