Societat
Treball per a la inclusió a la Selva marítima
“Nosaltres també hem de fer de pont”
Pares i mares de fills amb autisme creen a Lloret l’associació Pas a Pas per ajudar les famílies i perquè diuen que la sanitat pública no té prou mitjans
Fins i tot en el diccionari la definició d’autisme no s’ajusta prou a la realitat. Ho afirma Ignasi Garcia, el secretari de l’associació Pas a Pas de Lloret de Mar. “Malauradament, en el diccionari persisteix la definició que una [persona] autista és una persona que està absent, fora de la realitat. I això no és així.”
Pas a Pas és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals del 2017. Ajuda les famílies de Lloret i rodalia que reben el diagnòstic d’un fill amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i per intentar pal·liar els pocs recursos, diuen, de l’administració pública. Eva Palau és la presidenta de Pas a Pas –‘Cap a la inclusió de les persones amb autisme’ és el nom complet– i Isa Rey, la tresorera.
L’entitat té la seu al centre cívic del Rieral, en un despatx cedit per l’Ajuntament. Palau i Garcia són progenitors d’una noia de 13 anys i d’un nen de 3 anys amb autisme, respectivament. “Volem que [els nostres fills] es desenvolupin no en un món amb persones amb autisme, sinó en un món de persones en què la majoria no en té. El camí no només l’han de fer ells. Ells no són com nosaltres, que també hem de fer de pont. Ells caminen cap a nosaltres, i nosaltres cap a ells. Així tot seria més fàcil.”
Els promotors de l’associació volen cobrir un buit territorial de gairebé 100.000 persones i contribuir que hi hagin recursos especialitzats. Hi ha entitats o fundacions similars a Pas a Pas que ja treballen a Girona, Platja d’Aro, Santa Coloma de Farners i Arenys de Mar (Maresme). Admeten que les teràpies no són barates i que els metges d’atenció primària “no estan prou preparats”, explica Garcia.
“Més facilitat per relacionar-se”
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Blanes ofereix una hora de tractament a la setmana o dues de tres quarts d’hora per a menors amb TEA, detalla Palau. I troben que això és molt poc. “La comunitat científica avala una formació més continuada i específica, perquè estem creant les bases perquè el nostre fill pugui comunicar-se, tingui més facilitat per relacionar-se al món.” Garcia hi afegeix: “I en un territori de 100.000 persones, no hi ha cap recurs especialitzat.”
Els pares, explica Palau, s’han hagut de formar pel seu compte. “De vegades, dic que ells treballen amb un sistema operatiu diferent al nostre, i ja hi ha programes que fan possible treballar entre els dos sistemes”, exposa Garcia. Pas a Pas té projectes “molt il·lusionants i molt grans, com ara la creació d’un centre amb professionals formats en autisme”, diu Palau.
