Societat

CARME LLUVERES

ENTRENADORA DE BÀSQUET I PROFESSORA MÀSTER PERIODISME ESPORTIU BLANQUERNA

CARME LLUVERAS “El món ha d’estar preparat perquè si una dona vol arribar-hi pugui”

Vaig estudiar empresarials i dret i vaig veure que la manera d’esbravar tot el potencial competitiu que tenia era amb el bàsquet!
Si ho volguessin fer farien com a Islàndia, que posa una llei amb salari de dones i homes, fa que es compleixi i sanciona si no es fa

Carme Lluveras és una dona que transmet passió en tot allò que fa. La seva personalitat no deixa ningú indiferent. Diu que li agrada manar i ha demostrat que sap fer-ho. Ha estat entrenadora d’èxit de bàsquet femení i va trencar tots els tabús quan va ser la primera dona a formar part d’un equip esportiu d’elit. Ara és col·laboradora entusiasta als mitjans de comunicació i professora del màster de periodisme esportiu de Blanquerna. Lluveras té clar que cal viure la vida amb intensitat.

Com van ser els teus inicis en el bàsquet?
Tinc un sentit competitiu patològic. I vaig pensar que seria més sa que em dediqués a l’esport, si no encara prendríem mal! Tinc la llicenciatura en piano i solfeig, vaig estudiar empresarials i dret, he practicat tots els esports... i vaig veure que la manera d’esbravar tot el potencial competitiu que tenia era amb el bàsquet!
Per què ets tan competitiva?
No t’ho sabria dir, perquè jo no vinc d’una família de l’esport. Deu ser una cosa de gens que portes a dins, que necessites. Avui en dia quan es parla de competitivitat hi ha gent que es pensa que és pejoratiu. I no! És com jugar: necessites fer-ho millor que l’altre.
T’agrada ser la millor en tots els àmbits de la vida?
En tot. Ja sé que no ho seré, per tant, en alguns ni hi entro. Però no puc viure sense estrès, ho trobo avorrit. Sempre que el sàpigues controlar, l’estrès és la gràcia de la vida. Com vaig llegir a algun lloc, tinc molt clar que has de fer les coses al màxim de bé possible. Aquest és el sentiment que tinc a la vida, en tot.
Dius: “La societat civil avança, però l’esport continua obsolet, arcaic, masculinitzat... És una bombolla hermètica.” Continues pensant això que vas dir fa un temps?
Tenia l’esperança que anéssim avançant però no: he descobert que és pitjor. Jo parlava no només de l’esport d’homes, ho feia de tot l’embolcall, l’entorn, del món que ens acompanya a tots nosaltres i et diria que encara faltarien més adjectius.
No t’agrada gaire que diguin que ets ex-entrenadora...
Un entrenador no només entrena. És un professional de l’esport i té mil variants, mil sortides. La base és la del coneixement, l’experiència d’entrenar, però també pots ser mànager, ministra d’Esports o consellera. Ara soc analista d’esports, de bàsquet principalment, però també he fet de tertuliana de futbol. Es té una base que serveix per a algunes coses.
I ets entrenador, no entrenadora...
És que a mi em van donar el títol d’entrenador! Ja sé que això és una discussió lingüística però en aquell moment, com que no deuria estar gaire pensat que les dones entrenessin a bàsquet... El meu títol diu “entrenador”.
Vas entrenar l’equip masculí de la lliga EBA i vas formar part de l’equip tècnic de l’Unicaja de la lliga ACB, però mai has estat entrenador d’un equip masculí d’elit. Per què? Pel fet de ser dona?
En aquells moments van sorprendre molt fins i tot les aspiracions com a professional. Penso que el món del bàsquet, i també el món de l’esport, no estava gaire preparat. Vaig pensar que si ho estava fent amb les dones per què no ho podia fer amb els homes també? Penso que vaig arribar massa d’hora i també crec que no estava pensat.
Ni llavors ni ara. No hi ha cap dona entrenadora a la lliga ACB...
És una evidència. Però això no vol dir que si una dona arriba a algun lloc ja s’han solucionat tots els problemes. El món ha d’estar preparat perquè si una dona vol arribar-hi pugui. Parlem de professionals. No és un tema que sigui masclista o no, sinó que la mentalitat de l’home no està preparada. No perquè siguem entrenadores, no ho està ni per ser gerents en departaments de gestió! Ho hem de fer gairebé d’amagat.
Fa un temps l’oncle de Rafa Nadal va criticar l’elecció de Gala León com a capitana de la copa Davis amb un argument directe: era incòmode que una dona entrés a un vestuari d’homes. En canvi ells sí que entren en el de les dones...
Vull pensar que no hi ha gaires homes que pensin d’aquesta manera. Si és capaç d’entendre que els homes entrin als vestidors de dones, a la inversa no veig quina és la dificultat. Et dic encara més: jo vaig entrar a vestidors d’homes! I no es va enfonsar el món. No passava res. Qui hagi estat als vestidors d’homes o dones sap com és la logística. Això que va dir Nadal em sembla molt antic.
Aquesta bombolla hermètica que consideres que viu en el món de l’esport es pot trencar?
Jo no m’he resignat. El món dels homes no està preparat, tot i que quan dic això la gent s’ofèn. Però no ho entenen, ni se n’adonen. Per exemple, davant de dos esportistes campions del món, un home i una dona, els periodistes acostumen a preguntar l’opinió només a l’home. No hi cauen, que ella també pot opinar. Si una dona té els mateixos coneixements, la preparació, l’experiència, els costa.
Hi ha manera de canviar coses?
Primer em pensava que no hi queien. Després he anat pensant que ho fan expressament, perquè llavors se’ls en va el seu món de privilegi. Com ho podem fer? En bàsquet s’expliquen les coses una vegada, dues... a la tercera s’obliga. Són les lleis que s’han de posar i executar...
Alguna vegada has dit que preferies entrenar homes que dones...
Soc dona i les conec bé. Som molt millors reflexivament i a l’hora de manar has de fer gairebé una tesi doctoral per entrenar-les. Si no ho expliques tot no te’n surts. Per mi era cansat. Quan entrenes homes, has de tenir el mateix que amb les dones: credibilitat, autenticitat a l’hora de fer la feina, que tothom et respecti pel que saps fer. Però, a un home, el convences en cinc minuts.
Quina diferència hi ha entre com manen els homes i com ho fan les dones?
Crec que no hi ha una manera de manar masculina o femenina, però també és veritat que potser els patrons que hem tingut sempre són d’homes i a l’hora de la veritat probablement haurem copiat o se’ns hauran introduït unes coses dels homes.
Veus possible que una dona arribi a ser, per exemple, entrenadora del Barça?
No. Penso que anem enrere i per tant dubto molt que hi arribi.
L’ONU diu que el 2030 la meitat dels llocs de decisió estaran ocupats per dones. No t’ho creus?
I per què tardaran 13 anys? Per això no m’ho crec! Establim-ho ja. Ja estem demostrant moltíssim a la vida real. Si ho volguessis fer faries com a Islàndia, que posa una llei amb el salari de dones i homes, fa que es compleixi i sanciona si no es fa. No cal que esperem tant.
Et continues preparant sempre?
Cada estiu, des de fa deu anys, vaig a fer un màster als EUA. Em reciclo. És poder continuar ampliant els meus coneixements com a professional de l’esport. I veig que en el tema estructural als Estats Units sí que hi ha una línia bastant igualitària entre homes i dones, amb el mateix valor, respecte i consideració.
També fas de professora a la Blanquerna...
Ja fa sis anys, i m’agrada! Pensava que, com que en la docència calen uns patrons o uns cànons, ho provaria un dia i m’acomiadarien el dia següent. Però no! Vaig a la Blanquerna, a periodisme. Vaig pensar que potser sí que els calia un cop de mà, perquè s’ha de saber de què es parla i com en el món de l’esport.
Quin és el secret perquè un equip funcioni?
Primer hi ha d’haver treball, al màxim nivell i exigència. També passió per aquest treball. Si els components de l’equip no la tenen, els la inculques. A partir d’aquí aniries construint una mena de piràmide on aniries ajuntant totes les peces perquè a dalt arribessis a l’èxit. Crec que una de les coses que val la pena en un equip sobretot és el respecte, sense això no funciona res. Això costa actualment fins i tot en la vida real.
I què passa en el món de l’esport? Si ensenyes les febleses, et trinxen?
És un món d’emocions, per què haurien d’anul·lar les febleses? És veritat que jo, com a entrenadora, mai les ensenyava. Com a persona alguna vegada sí, però entenc que de vegades no es transmeti, tot i que de febleses anímiques sempre n’hi ha hagut. Plorem i riem segons les victòries o les derrotes. A l’hora de la veritat crec que en el món de l’esport ensenyem les febleses. En canvi, a les empreses o fàbriques fa la sensació que t’hagis d’aguantar i no mostrar-les!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem confirma la condemna a un mosso d’esquadra per agredir un manifestant de Can Vies

L’agent va colpejar-lo amb la porra al cap a la zona de la plaça de Sants de Barcelona el maig del 2014

barcelona
 

Identifiquen tres categories de gens implicats en l’Alzheimer

Barcelona
 

Mor el periodista i director de la Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria

Barcelona
 

Les llistes d’espera per operar-se es redueixen un 10,4% l’últim any

 

Més de 4.300 docents donen suport a la Taula d’Emergència Docent

 
la videoteca

Arrencar una estelada no és tan fàcil

 

Les expulsions d’alumnes no corregeixen les conductes

barcelona
 

Prop de 400 famílies van a classe pels fills delinqüents

tarragona
 
DAVID LAÍN
TITELLAIRE

“Crec en el poder transformador dels espectacles de titelles”

Barcelona