Societat

PACO RODRÍGUEZ

INTEGRANT DE LA TAULA DE L’AIGUA DE TERRASSA

“Quan allò públic es gestiona com una cosa privada, tenim un problema”

Treballen des del 2013 per garantir que la ciutadania recuperi el control de l’aigua a Terrassa en la creació del nou ens municipal després de 75 anys de concessió a Mina, Aigües de Terrassa

Veu la gestió pública de l’aigua a Terrassa efectiva a mitjan d’any?
Desconeixem les respostes de l’administració a les al·legacions fetes per les empreses. Ens van comentar que presumiblement al març es faria el ple de l’aprovació definitiva. L’administració determinarà el cost de la reversió, i si Mina no accepta s’haurà d’anar a tribunals, el que tothom preveu que passarà. La Taula de l’Aigua té un altre camí paral·lel.
Preveuen que anirà per llarg?
Tenim experiències de casos en què s’ha tardat anys. Valladolid és el cas més proper, Collbató ha tingut sentència fa poc... Però això no ha impedit posar en marxa l’empresa, independentment de la indemnització. La gestió no es pot condicionar a quin sigui el resultat de la liquidació del servei perquè de totes maneres haurem de pagar.
Què pensen quan Mina diu que s’encariran els rebuts i l’Ajuntament no estarà preparat tecnològicament?
Els que no estan preparats són ells per acceptar l’evolució social. Volen continuar mantenint les estructures, l’opacitat i un servei amb aquest enfrontament continu amb la societat. Com si la societat no pogués anar al mercat a comprar productes o demanar serveis, com fan ells... Les universitats, les escoles, el que fan forats a les voreres no són de Mina. El coneixement és en la societat. La seva visió és molt estreta. Més enllà de la col·laboració entre empresa privada i gestió pública, el mercat és obert. I per què parlar del preu? La qüestió és fer-ho millor. I qui diu que la gestió privada és millor que la pública? Estem cansats de rescatar bancs i empreses. Estudis del tribunal de comptes del 2011 diuen que la gestió pública és més econòmica que la privada. Però no utilitzarem aquest argument des de la prepotència.
A Terrassa poden dir que hi ha empreses municipals, com la de la neteja, que no funcionen...
Quan allò públic es gestiona com una cosa privada, tenim un problema. Moltes vegades els preus públics es converteixen en polítics i llavors és quan les coses van malament. No sempre ha anat malament, el servei de neteja. Quan planteges un canvi de formes de fer i amagues el que està passant és quan trobes problemes en la teva activitat. Per què s’enfonsa ATLL i altres quan han tingut beneficis? Perquè es posa un preu polític perquè en determinats moments es pensi que gestionen bé i més econòmicament. I la ciutadania necessita saber la veritat, i no que els enganyin. Des de la Taula de l’Aigua creiem que hi ha d’haver un canvi en les formes de fer de l’administració, i el que fem aquí pot ser traslladable a altres serveis. Partint de la transparència i recollint el pensament col·lectiu per millorar.
La Taula de l’Aigua es va constituir el 2013. Quina relació tenen amb l’Ajuntament?
Vam entrar-hi amb bastant desconeixement perquè falta una finestra oberta, un canvi de cultura envers la ciutadania i la gestió de serveis. Vam anar demanant informació a la regidoria sobre el contracte de concessió, els estudis que havien fet perquè venia d’un acord del 2001 sobre la reversió de béns públics i estem treballant com ha de funcionar. El 2015 vam demanar a tots els partits que es pronunciessin sobre la gestió pública i ens vam trobar amb dos que sí, tres que no ho sabien i un que la volia privada. Hem aconseguit més complicitats a mesura que han vist que responem als compromisos. Des de la comissió que treballàvem els estatuts i el reglament han incorporat qüestions sorgides de la societat civil. Ara els estem acompanyant en el debat sobre l’observatori de l’aigua.
Què és fonamental que tingui el servei de gestió pública?
Que respecti els quatre valors de l’aigua. El social perquè és un bé essencial per a la vida i s’ha de garantir per a tothom; el de bé ecològic; el de bé econòmic amb el que implica d’afegir els costos amb els productes que es fan; i s’ha de perseguir el delicte. No podem maltractar els rius i mantenir abocadors que contaminin les aigües. Cada valor té les seves derivades. La nova cultura de l’aigua s’ha d’entendre com un bé comú i no una mercaderia.
La gent està conscienciada amb l’aigua?
La consciència és una cosa a construir. La ciutat l’ha agafat, però visualitzar-ho costa més.
Com s’ha d’executar el control ciutadà sobre la nova empresa?
El control és la fiscalització del com, quan i per què es fa. Pot funcionar si es crea l’observatori que analitzi públicament el que s’està fent, ho traslladi a la ciutadania i en reculli el seu pensament. L’anada i tornada de la informació farà que es fiscalitzi el treball.
Va sorprendre’ls que l’exalcalde denunciés quer havia rebut amenaces?
No. Sabem les formes i els mètodes d’alguns personatges d’aquestes empreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Impuls definitiu perquè els Mossos siguin en el Citco

El centre d’intel·ligència comença els tràmits perquè en formin part de ple dret

L’acord del 2017 no s’ha complert

barcelona
 

El mòbil gihadista trontolla

baRCELONA
 
Moments estel·lars de l’interior

Pagesia, ciència i art

 
GEMMA BADIA
REGIDORA D’IGUALTAT DE GAVÀ

“Darrere de la prostitució hi ha una explotació sexual de dones”

Gavà
 

Investiguen un abocament de calç a Sant Julià

sant julià de ramis
 

L’àguila franquista no aixeca el vol

girona
 

Les Festes del Tura d’Olot consoliden l’oferta familiar

Olot
 

Protesta convocada davant d’Hinojosa

sarrià de ter
 

Més de cent locals d’oci a Platja d’Aro, pel civisme

PLATJA D’ARO