ciència
recerca i investigació
Genòmica al servei dels forenses
Una investigació del CRG analitza els canvis d’expressió dels gens després de la mort i desenvolupa un model per calcular amb precisió el moment de la defunció
El sistema s’hauria de perfeccionar abans de la implantació final
El moment de la mort desencadena una sèrie de canvis en l’expressió dels gens en diferents teixits de tot el cos que poden ser utilitzats per determinar amb força precisió l’instant de la mort d’un individu. Ho ha descobert un equip de científics liderat per Roderic Guigó des del Centre de Regulació Genòmica. En un article publicat a la revista Nature Communications, els investigadors indiquen que l’anàlisi de certs teixits (com ara el pulmó o la pell) podria servir per calcular l’interval post mortem (el temps transcorregut després de la mort) i ajudar així els especialistes en anàlisi forense en les seves conclusions.
La troballa està relacionada amb el projecte GTEx, amb què es vol crear una base de dades de referència i un banc de teixits perquè els científics puguin estudiar quines variants genòmiques afecten l’activitat dels gens entre teixits i en la susceptibilitat de tenir una malaltia. L’equip de Guigó, el darrer Premi Nacional de Recerca, va analitzar més de 7.000 mostres de 36 teixits diferents extretes de 540 donants morts, i per complir amb el seu objectiu calia esbrinar si hi ha canvis en l’expressió gènica que estiguin relacionats amb la mort o amb el temps transcorregut des de la mort. Els científics van demostrar que el temps transcorregut després de la mort té un efecte en l’expressió dels gens i que aquest efecte varia d’un teixit a un altre. Així doncs, van desenvolupar un model per a la predicció de l’interval post mortem basat en aquests canvis en l’expressió detectats amb tècniques de seqüenciació d’última generació. El seu model es podria optimitzar perquè pugui tenir utilitat en l’àmbit forense.
