“Tinc llibres i música de flamenc des del 1920, en soc un estudiós”

L’Antonio José Martín Mata (Vélez-Málaga, Màlaga, 1946) té 71 anys i en fa sis i mig que es va jubilar. Ho va fer com a inspector de via pública, platges i mercats de l’Ajuntament de Blanes, però abans havia treballat al casino de Lloret, de comercial i administratiu en una discoteca lloretenca, de subdirector comercial en una empresa de subministrament d’hostaleria a Barcelona i d’ajudant de cuina a Tossa, on va arribar als 18 anys. Ara acaba d’arribar al seu programa número 1.000 de Raíces, els dissabtes de les 9 del matí a les 12 del migdia a Ràdio Blanes, que va néixer el 1991. N’és el director, el presentador i el tècnic.

Aquest programa l’hem fet gràcies a tres col·laboradors. Jo hi poso constància i tota l’estima del món. Cada dissabte, abans de començar, encara tinc uns segons d’ansietat i nervis.

Igual. Ens entreguem i tenim molta il·lusió. Procurem, amb tota l’amabilitat, que la gent quedi enganxada [a la ràdio].

Vam començar el setembre del 1998, ara farem vint anys. Del 1998 al 2010, el programa era de dues hores, però el 2010 l’equip de govern de l’Ajuntament va eliminar la televisió municipal i llavors pensàvem que la ràdio també quedaria eliminada. Vam demanar una hora més pensant que l’audiència també estaria encantada. Me la van concedir.

Venen tres col·laboradors; el més gran té 93 anys, és en Juan Castro. També en Juan Cáliz, de 73 anys, i en Francisco Gutiérrez, amic meu, que no sé quants anys té. Fan les seves poesies, i els poso unes melodies de fons, guitarra de Paco de Lucía... Busquem fer festa, que sigui una celebració, amb textos de Miguel Hernández, García Lorca o Antonio Machado. Intentem llegir, que hi hagi música i dediquem un espai a la cultura per a l’oient.

El programa el van adjudicar a la Casa de Andalucía, que és una entitat sense ànim de lucre que vol difondre els costums, el menjar d’Andalusia. Hi afegim la música que posem o que ens demana la gent i que li recorda coses de 30 o 40 anys enrere.

Sí, sí. Per felicitar un net, una cunyada, una germana o els pares. Sí, són discos dedicats, però amb un tracte directe amb el que truca. Al cap d’un minut, mirem de posar-li la cançó.

Cobla, flamenc, sevillanes, balades. Si em demanen en... [Joan Manuel Serrat], l’hi posem.

Això és algú que m’ha vist actuar i fer presentacions de Blanes. De vegades els reproductors de música o els MP3 no van del tot bé. Hem trigat 3 o 4 minuts i mentre es canvien, per distreure la gent, parlo d’altres coses i activitats.

Com diuen al meu poble, tinc carrete per al que faci falta, sempre m’ha agradat. Soc d’alguna manera un estudiós del flamenc. La meva àvia de part de mare era cantadora de flamenc; el meu oncle, cantador; el meu germà, cantador de flamenc. M’ha agradat tant. En tinc llibres i música des del 1920.

No. A mi em fa molt de respecte. Quan era solter, a Barcelona, vaig coincidir al Bon Pastor amb en Julio Madrid. Compartíem activitats i el vermut i la cervesa. Cantàvem, i ell sí que ha viscut del seu art.

Vaig dur el braç enguixat 40 o 45 dies, però no vaig faltar mai. Si hem marxat de vacances al poble, algun cop he deixat el programa gravat.

Primer vaig venir a Lloret, i el 1980 van obrir un mercat d’abastament, al centre del poble, i vam comprar unes parades i la meva dona hi va tenir una parada de peix. Al setembre, per la festa major de Vélez-Málaga, vaig a veure la família. Però és que aquí, a Blanes, quan es pon el sol i comença la nit, a s’Abanell, amb els llums i la badia, que maco que és Blanes! Estem encantats de la vida. Això és el pòrtic de la Costa Brava.

És una situació preocupant, preocupant i preocupant. Portem molts mesos sense govern, de res. Això no pot ser així. La gent em diu que tenim un president a Brussel·les, això no pot ser. No creiem que sigui el més adequat.