SALVADOR CASALS
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA
“La dictadura va cremar el paper polític dels ateneus”
Casals diu que la xarxa de teatres és clau perquè permet vertebrar l’acció cultural del país des dels nuclis petits cap a l’àmbit global
Recorda que la duresa de la postguerra va marcar la idiosincràsia dels ateneus
L’HORA DE FER XARXA
El potenciament del treball en xarxa és la cirereta del pastís de la junta de Salvador Casals. L’últim any del seu mandat consolidarà una nova estructura de delegacions territorials que hauria d’enfortir el treball en xarxa i la visibilitat dels ateneus arreu del país.
El 2019 acaba el segon mandat com a president de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Durant vuit anys ha treballat per consolidar la xarxa de teatres, i per valorar el treball local per la seva implicació per al conjunt del país.
Vostè defensa que els ateneus no només són cultura.
Sí. Hi havia una visió que ens ubicava molt en l’àmbit cultural exclusivament i, en els últims anys, hem volgut fugir d’aquest clixé. De fet, quan hi va haver el debat sobre el voluntariat en el tercer sector, nosaltres vam ser dels que vam defensar que la cultura també té voluntaris... no només n’hi ha en l’àmbit de l’activisme. Els socis dels ateneus poden ser voluntaris i activistes en funció del context i les necessitats de cada moment.
Què en pensa de la resolució del TC sobre l’aranès?
Anem sumant pèrdues. Sembla mentida que pugui passar perquè és absurd. Segurament, ha arribat el moment de fer alguna cosa més que manifestos.
La xarxa de teatres pretén recuperar l’essència local originària dels ateneus?
Nosaltres estem configurats per socis locals. L’essència dels ateneus és el seu paper transformador dins el nucli local. Hem intentat fer visible a àmbit global el que passa en 160 punts. Per això és la federació, per fer visible el moviment que hi ha en petites poblacions perquè és important per a aquests petits nuclis però també per al conjunt del país.
Creu que el context polític ha reenfortit l’activisme?
No de manera destacada. Nosaltres simplement hem viscut l’excepcionalitat de forma paral·lela al conjunt del país. No hem tingut una incidència representativa dins del procés...
Però, en canvi, en els seus orígens els ateneus són espais de debat cultural i polític.
Segurament, la dictadura va fer molt de mal als ateneus... Encara avui en dia, hi ha ateneus que tenen en els seus estatuts la prohibició de fer activitat política a les seves seus... Això que està passant ara que el jutge et demana que asseguris que no seràs activista o revolucionari, als ateneus ja va passar. Havies de demostrar que no series allò perquè podies perdre el patrimoni. Aquella etapa ja va cremar el paper dels ateneus en el debat polític... Molts van perdre el patrimoni i això va quedar en l’ADN dels ateneus.
És una llàstima...
Sí. Però és la realitat. El que hem d’intentar és que aquells que hagin de posar-se a la primera fila de la pròxima revolució no portin a la motxilla la recremor de la passada.
Com ha afectat l’aplicació del 155 en aquest moment dolç de la federació?
El 155 ens ha posat de manifest que tenim unes línies molt febles de dependència econòmica de l’administració. En el moment que s’han truncat les línies d’accés a les subvencions hem vist que això és com un castell de cartes i que ens hem de reinventar per construir una nova societat més forta, més cooperant amb el seu propi teixit associatiu. D’aquí hem de trobar mecanismes per sortir-ne enfortits.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
